Rastafarisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que es reconeix com a encarnació de Déu. El nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de ser coronat.[1] Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i són coneguts especialment a través de la forta repercussió que va tenir aquesta religió a l'illa de Jamaica durant la dècada del 1970.

Els orígens remunten a la dècada del 1930, quan sorgí en el col·lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta Haile Selassie I com a personatge bíblic i des dels seus orígens el moviment incloïa l'ús del cànnabis com a instrument sagrat, així com diverses aspiracions afrocèntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que amb la seva visió cultural i política va ajudar a crear aquesta nova visió del món.

El moviment rastafari s'ha escampat i fet conèixer per tot el món especialment gràcies a la popularització de la música reggae. A la dècada del 2000 es comptaven més d'un milió de seguidors d'aquesta religió, incloent-hi un deu per cent de la població de Jamaica, que se'n proclama seguidora.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rastafarisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Price, Charles. Becoming Rasta: Origins of Rastafari Identity in Jamaica (en anglès). NYU Press, 2009, p. 87-88. ISBN 0814767680.