Arameu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arameu
ܐܪܡܝܐ (ārāmāyâ); ארמית (arāmît)
Parlants
500.000 principalment a Orient Mitjà
Nadius 445.000
Rànquing -
Parlat a Armènia Armènia
Azerbaidjan Azerbaidjan
Síria Síria
Líban Líban
Israel Israel
Iraq Iraq
Iran Iran
Geòrgia Geòrgia
Rússia Rússia
Turquia Turquia
Palestina Palestina
Oficial a -
Regulat per -
Característiques
Família lingüística

Afroasiàtica
  Semítica
    Occidental

      Arameu
Codis
ISO 639-1 -
ISO 639-2 arc
ISO 639-3 arc
ISO 639-3 arc (antic arameu)
aii (neo-arameu)
aij (lishanid noshan)
amw (neo-arameu occidental)
bhn (neo-arameu bothan
bjf (neo-arameu jueu barzani)
cld (neo-arameu caldeu)
hrt (hertevi)
huy (hulaula)
kqd (koy sanjaq surat)
lhs (mlahso)
lsd (lishana deni)
mid (mandai modern)
myz (mandai clàssic)
sam (samarità)
syc (siríac)
syn (senaya)
tmr (arameu jueu babilònic)
trg (lishan didan)
tru (turoyo)
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata

L'arameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ [ârâmâyâ], en hebreu: ארמית [arâmît]) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).[1] Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XII aC, els arameus, els primers parlants d'aquesta llengua, començaren a establir-se en un territori que correspon als actuals països de Síria, Iraq i a l'est de Turquia. Des d'allà s'expandiren a un territori més ampli, que ocupava des de la costa oriental de la Mediterrània fins al riu Tigris. Tot i que la llengua més parlada actualment a l'Orient Mitjà és l'àrab, l'arameu té força importància com a llengua literària i litúrgica entre jueus, sobretot. A més, amb els conflictes ocorreguts durant els darrers dos segles a la regió, els parlants de l'arameu s'han dispersat per tot el món.

Dialectes de l'arameu[modifica | modifica el codi]

Amb la fragmentació que ha succeït durant la llarga història de l'arameu, lingüísticament parlant, l'arameu no és una llengua sinó un conjunt d'aquestes, ben relacionades, això sí, ja que hi ha intel·ligibilitat mútua. L'arameu parlat a Síria s'anomena siríac.

Actualment, aquest seria un esquema dels dialectes de l'arameu:

  • Neoarameu oriental
    • Neoarameu nord-oriental
    • Turoyo
  • Neoarameu occidental

Història[modifica | modifica el codi]

La història de l'arameu es pot dividir en tres grans períodes:[2] l'arameu antic (des de l'origen fins a l'any 200), l'arameu mitjà (200 - 1200) i arameu modern (des de l'any 1200 en endavant).

L'arameu antic és un període de formació i consolidació de la llengua. Des dels seus orígens (aproximadament el 1100 aC) a les ciutats estat del llevant, es va expandir per la zona de Mesopotàmia del nord gràcies a les conquestes assíries, que importaren l'idioma a tot l'Orient Mitjà. Aquesta extensió va suposar també una fragmentació dialectal, marcada des del segle viii aC.

L'any 500 aC marca el clímax de l'arameu antic, ja que en aquesta data Darios I el Gran va proclamar l'arameu com una de les llengües oficials del seu imperi, fet que va fer-lo avançar en difusió i estandardització. En aquesta llengua s'escriuran, per exemple, gran part dels textos bíblics.

Alexandre Magne, i sobretots els seus successors, van portar el grec, i durant segles va conviure amb l'arameu a la regió persa. La influència hel·lènica va modificar la llengua, que va tornar a partir un període de forta dialectalització, tot i que continuava tenint un caràcter predominant per a assumptes oficials.

Alguns d'aquests dialectes van evolucionar cap a llengües separades amb el pas del temps, com ara l'idioma mandeu. L'arameu mitjà va esdevenir siríac en la seva llar natal, mentre que altres variants es distingien a l'àrea oriental. El siríac, però, va ser la llengua que va mantenir els trets fonamentals de l'arameu durant el període intermedi i modern.

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

Aquí hi ha una llista dels numerals en diferents llengües aramees, transliterades a l'alfabet romànic:

Numerals Síriac Mandeu Turoyo Occidental Protoarameu
1 xaa' hədo ħa ħdo aħħad *ħad
2 tre' tren tre ithr *tren
3 tlaatha klootho tlotho ethlath *tlaatha
4 'arba arbo arbo arpa *'arbaa
5 xamsha hamsho ħamsho ħammesh *ħamsha
6 'əshta shettho əshto seth *'əshta
*shetta
7 sho'a shuwwo shawo eshba *shaba
8 tmanya thəmoono tmənyo thmoon *tmanya
9 təsh'a etshtsho təsho etsha *tesh'a
*'ətsha
10 'əsra æsro asro esar *'əsra

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «arameu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Beyer, Klaus (1986). The Aramaic language: its distribution and subdivisions. Göttingen: Vandenhoeck und Ruprecht. ISBN 3-525-53573-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arameu Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en arameu de la Viquipèdia