Efraïm de Síria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Efraïm».
Infotaula de personaDoctor de l'Església
sant Efraïm de Síria
Ephrem the Syrian (mosaic in Nea Moni).jpg
Biografia
Naixement siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ (Mor Afrêm Sûryāyâ); grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος; Ephraem Syrus
ca. 306
Nisibis (Síria)
Mort 9 de juny de 373
Edessa (Mesopotàmia)
Causa de mort Pesta
Lloc d'enterrament Monestir armeni de Sant Sergi (Mar Sarkis, Edessa) 
  Diaca 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Teòleg, diaca, clergue, poeta i escriptor
Període Imperi Romà
Diaca, confessor, Doctor de l'Església (1920), Pare Venerable
Celebració Tota la cristiandat, especialment l'Església de Síria
Canonització Antiga
Festivitat 9 de juny (Església Catòlica i Anglicana), 28 de gener (Església Ortodoxa), 7è dissabte d'abans de Pasqua (Església Ortodoxa de Síria), 8 de juny (Església Episcopaliana Escocessa), 10 de juny (Església de Gal·les) i Episcopaliana dels Estats Units), 18 de juny (Església Maronita i Catòlica entre 1920-1969)
Esdeveniment significatiu Un dels grans poetes religiosos de tots els temps
Iconografia Robes de diaca; rotlle de papir; amb Sant Basili el Gran; amb una lira (component himnes)
Patró de Directors i líders espirituals
Premis

Musicbrainz: c19db5bd-047d-4c65-8e43-b15d41a1fdd9
Modifica les dades a Wikidata

Efraïm (o Efrem) el Siríac (en siríac ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ Mor/Mar Afrêm Sûryāyâ, en grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος (Nisibis vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del segle iv, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.

Biografia[modifica]

De jove va estudiar diligentment i després es va dedicar a la vida monàstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels perses el (363); llavors se'n va anar a Edessa on fou ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Fou estret amic de Basili de Cesarea al que va fer costat contra els arrians i altres heretges. Fou el principal escriptor en siríac.

Durant la fam d'Edessa va assistir als pobres amb cura i va incitar als rics a donar el que tinguessin. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el qual li portava el menjar, Efraïm es va menjar el que havia anat a parar a terra directament del terra.

Obres[modifica]

Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oració i similars, cartes a monjos, una col·lecció d'apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. També fou l'autor d'un gran nombre de cançons i poemes amb els quals es pretenia inculcar la religió en el poble.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efraïm de Síria Modifica l'enllaç a Wikidata