Efraïm de Síria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Efraïm».
Infotaula de personaDoctor de l'Església Modifica el valor a Wikidata
sant Efraïm de Síria
Ephrem the Syrian (mosaic in Nea Moni).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsiríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ (Mor Afrêm Sûryāyâ); grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος; Ephraem Syrus
c. 306 Modifica el valor a Wikidata
Nisibis Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 373 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Edessa Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir armeni de Sant Sergi (Mar Sarkis, Edessa) 
Diaca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, poeta, clergue, diaca, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacob de Nisibis Modifica el valor a Wikidata
Diaca, confessor, Doctor de l'Església (1920), Pare Venerable
CelebracióTota la cristiandat, especialment l'Església de Síria
CanonitzacióAntiga
Festivitat9 de juny (Església Catòlica i Anglicana), 28 de gener (Església Ortodoxa), 7è dissabte d'abans de Pasqua (Església Ortodoxa de Síria), 8 de juny (Església Episcopaliana Escocessa), 10 de juny (Església de Gal·les) i Episcopaliana dels Estats Units), 18 de juny (Església Maronita i Catòlica entre 1920-1969)
IconografiaRobes de diaca; rotlle de papir; amb Sant Basili el Gran; amb una lira (component himnes)
Patró deDirectors i líders espirituals
Premis

Musicbrainz: c19db5bd-047d-4c65-8e43-b15d41a1fdd9 Modifica el valor a Wikidata

Efraïm (o Efrem) el Siríac (siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ, Mor/Mar Afrêm Sûryāyâ; en grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος) (Nisibis, vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del segle iv, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.

Biografia[modifica]

De jove va estudiar diligentment i després es va dedicar a la vida monàstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels perses el (363). Llavors se'n va anar a Edessa on va ser ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Es diu que fins i tot es va fer passar per boig per evitar ser nomenat bisbe. Tenia una estreta amistat amb Basili de Cesarea al que va fer costat contra els arrians i altres heretges, atacant-los amb la violència característica de l'època.

Durant una fam que hi va haver a Edessa va assistir als pobres amb dedicació i va incitar als rics a donar el que tinguessin als seus germans. Hèrmies Sozomen parla amb admiració de com la religió havia atemperat el seu geni irascible, i ho il·lustra amb una anècdota. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el qual li portava una mica de menjar, Efraïm el va tranquil·litzar, i li va dir "No importa, si el menjar no ve cap a mi, anirem nosaltres a ell". Es va asseure a terra es va menjar el que quedava entre els fragments trencats del plat. Va morir cap a l'any 378, i va demanar que només es fes una breu oració sobre el seu cos i que se l'enterrés d'una manera senzilla.

Obres[modifica]

Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oració i similars, cartes a monjos, una col·lecció d'apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. Només coneixia el siríac, i en aquesta llengua les va escriure totes, encara que des de molt aviat van ser traduïdes al grec, perquè eren molt estimades, i fins i tot se'n llegien fragments després de la lectura de l'evangeli del dia. També va escriure un gran nombre de cançons i poemes, i ho va iniciar per contraposar-se a Harmonius, el fill i deixeble de l'heretge Bardesanes que havia compost cançons i poemes amb greus errors de doctrina i que reivindicaven fins i tot el paganisme amb textos d'antics filòsofs. Aquestes cançons s'havien fet populars, i Efraïm les va reescriure amb temes ortodoxos, aprofitant la mateixa música, i amb les quals pretenia inculcar la religió en el poble.[1]

Referències[modifica]

  1. Ephraem or Ephraim a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 28
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efraïm de Síria