Heretgia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Heretge)
Salta a: navegació, cerca

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert. Es diferencia de l'apostasia, que és la renúncia formal o abandó d'una religió, i la blasfèmia, que és la injúria o irreverència cap a la religió.

S'utilitza sobretot en referència al cristianisme, el judaisme i l'islam.

Per als catòlics, si una doctrina era herètica, calia condemnar-la i perseguir-ne els seus adeptes. La Inquisició era l'encarregada d'aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir la interdicció bíblica de matar. La mala reputació de la institució i la persecució violenta (amb tortures i penes de mort) van fer que el Concili del Vaticà II transformés la institució el 1965 en Congregació de la Doctrina de la Fe.

Avui dia, fora de l'estat de la Ciutat del Vaticà, l'església catòlica només pot castigar els herètics dins de l'institut amb penes morals, en imposar prohibicions d'exercir un ofici o en excomunicar portadors d'opinions considerades com herètiques. Els historiadors conserven l'ús de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Església establerta. Fora de l'església catòlica, als estats que accepten el principi de la llibertat d'expressió, les opinions cohabiten i el delicte d'opinió està abolit per les Constitucions.[1]

Inicis[modifica]

A partir del segle xii van aparèixer arreu d’Europa tot un seguit de moviments que maldaven per una major participació dels laics en l'esfera espiritual, tant dins com fora de l'església, i que en especial buscaven reformular el concepte de “vida apostòlica”, tot vinculant-lo a la lliure predicació de l'evangeli i a la pobresa. Les beguines, els càtars o el Lliure Esperit als marges de l'església, o els ordes mendicants en el seu si, en són bon exemple. La majoria d’aquests moviments van articular a més l'experiència espiritual femenina, almenys en els seus primers estadis.[2]

Tipologia[modifica]

Un botxí executa els anabaptistes David van der Leyen i Levina Ghyselins el 1554, durant la repressió catòlica sota el regne de Carles V

En la història del catolicisme hi ha hagut heretgies en tots els temps: en l'edat antiga, en l'edat mitjana i en l'actualitat. Les de l'antiguitat s'originaven quan un jerarca de l'Església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica; mentre que les heretgies del món medieval es donen quan un grup de fidels, descontent amb el funcionament de l'Església catòlica, es torna receptiu a la prèdica d'una doctrina herètica. El descontentament dels fidels amb l'Església es produïa sempre com a reacció al fet que, per la seva acumulació de riquesa i poder, la jerarquia eclesiàstica no vivia segons els principis de l'Evangeli i, doncs, no satisfeia les necessitats espirituals dels fidels que exigien als clergues que donessin un exemple de vida cristiana.

De fet, els moviments religiosos que donaren origen a la Reforma Protestant eren, en els seus orígens, uns moviments herètics de tipus medieval; la cosa que els diferencia dels seus predecessors és que aconseguiren triomfar sobre la repressió i bastir esglésies pròpies.

Heretgies cristianes primitives[modifica]

Heretgies medievals[modifica]

Segles XVI-XVIII[modifica]

Heretges i heretgies moderns[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heretgia Modifica l'enllaç a Wikidata