Pelagianisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPelagianisme
Epònim Pelagi
Dades bàsiques
Tipus escola teològica cristiana
Modifica les dades a Wikidata

El pelagianisme és una heretgia, segons l'Església catòlica, que va sorgir al segle V i va tenir molt de pes a l'edat antiga. Aquesta teoria teològica porta el nom del monjo britànic Pelagi (354-420 o 440), tot i que va negar, almenys en algun moment de la seva vida, moltes de les doctrines associades amb el seu nom. Pelagi va ser identificat com irlandès per sant Jeroni.[1]

Pelagi va ensenyar que la voluntat humana, creada amb les seves habilitats per part de Déu, era suficient per viure una vida sense pecat, tot i que creia que la gràcia de Déu ajudava a tota bona feina. El pelagianisme ha estat identificat amb la visió (ja sigui ensenyat per Pelagi o no) que els éssers humans poden guanyar la salvació pels seus propis esforços.

Negava l'existència del pecat original, ja que considerava que la falta afectava només a Adam i no a tota la humanitat, i que per tant els nens naixien sense culpa. Això contradiu un dogma bàsic segons el qual el baptisme té, entre altres funcions, netejar el pecat original.

Història[modifica]

El pelagianisme va ser atacat el 415 al Concili de Diospolis (també conegut com Lod),[2] que va trobar a Pelagi com ortodox.[3] Però va ser condemnat més tard al Concili de Cartago (418)[4] i aquesta condemna va ser ratificada al Concili d'Efes el 431. Les estrictes doctrines morals dels pelagians van influir al sud d'Itàlia i Sicília, on van ser predicades obertament fins que la mort de Julià Eclanense en 455, i a Bretanya fins a la vinguda de Germà d'Auxerre cap el 429.[5]

Referències[modifica]

  1. H. Zimmer. "Pelagius in Ireland", 1901, p. 20. 
  2. *Jennings, Daniel R., Transcript From The Council of Diospolis (Lydda) Against Pelagius, 415AD
  3. Williston Walker A History of the Christian Church, 1918, p. 187. 
  4. Dictionary of Philosophy and Religion by William L Reese, Humanities Press 1980 p.421
  5. Knowles, George, Unitarian Universalism