Adam

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Adam (desambiguació)».
Infotaula de personaAdam
God2-Sistine Chapel.png
La Creació d'Adam, de Michelangelo Buonarroti, fresc de la Capella Sixtina
Dades biogràfiques
Naixement hebreu: אָדָם Adam; àrab: آدم Àdam
data desconeguda
Jardí de l'Edèn
Mort Data desconeguda
Sepultura Segons la tradició jueva, a la Cova dels Patriarques (Hebron, Cisjordània); segons la tradició islàmica sunnita: la Kaba (la Meca, Aràbia Saudita); segons la tradició islàmica xiïta: Mesquita de l'Imam Alí (Najaf, Iraq
Residència Jardí de l'Edèn
primer home
Commemoració a Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari
Festivitat 24 de desembre, 29 de juliol
Fets destacables Primer home creat per Déu
Iconografia Despullat o vestit amb fulles; al costat de l'arbre; amb Eva; essent creat per Déu
Dades familiars
Cònjuge Eva
Lilit
Fills
Pares sense valor, sense valor

IMDB: ch0034736
Modifica dades a Wikidata

Adam (en hebreu אָדָם, Adam, «tel·lúric»;[1] en àrab آدم, Ādam) fou el primer home, segons el Gènesi,[2] i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam[3] i altres religions menors.

Alguns investigadors veuen en el mite mesopotàmic d'Adapa un antecedent al mite d'Adam. Adapa priva a la humanitat i ell mateix de la immortalitat.[4]

Etimologia[modifica]

El nom d'Adam prové de l'hebreu adamah, que significa «terra», «sòl».[1] El derivat Adam, però, va agafar el significat d'«humanitat.»

Narració bíblica[modifica]

D'acord amb la narració bíblica, fou creat per Déu a la seva imatge i semblança, de la pols de la terra i de l'alè de Déu, i posat al jardí de l'Edèn com a amo absolut, amb l'única condició de no menjar el fruit de l'arbre del bé. Adam vivia feliç al paradís, on era dominador de tots els animals (als qui posà un nom) i no li faltava el menjar. Però aviat es va adonar que tots els animals tenien parella i se sentí sol. Déu va adormir-lo, li va treure una costella i en féu una femella, qui Adam batejà amb el nom d'Eva. La serp[nota 1] va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar de l'arbre prohibit. Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir.

Fills i filles[modifica]

Segons el Gènesi, amb Eva van ser pares de Caín, Abel i Set,[5][3] fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.

El Llibre dels Jubileus (segle II aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva: Azura, qui seria esposa de Set, i Avan, qui acompanyaria a Caín i li donaria fills.

Adam va tenir el seu fill Set a l'edat de 130 anys i després encara va viure vuit-cents anys més, en què va engendrar fills i filles, morint als 930 anys.[6]

Vegeu també: El Mite de la longevitat

Adam en el judaisme[modifica]

Segons la tradició jueva, la primera esposa d'Adam s'anomenava Lilit i Eva fou en realitat la segona dona. En tota la Bíblia només és citada en un passatge: Els animals feréstecs es trobaran amb les hienes, i el sàtir cridarà el seu company. També hi descansarà el dimoni Lilit, serà el seu lloc de repòs. (Isaïes, 34:14)

Cova dels Patriarques a Hebron, lloc tradicional d'enterrament d'Adam per als jueus.
Kaba de la Meca, lloc tradicional d'enterrament d'Adam per als musulmans sunnites.
Santuari de la mesquita de l'Imam Alí (Najaf), amb la tomba d'Adam segons els xiites.

Aquesta creença jueva tan antiga es deu al fet que el Gènesi explica dues vegades la creació de l'home i la dona. La primera: I Déu va crear l'home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l'home i la dona. (Gen, 1:27) La segona: I de la costella que havia tret de l'home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home. (Gen, 2:22)

Segons el Gènesi Rabba, midràs del segle V sobre el llibre del Gènesi, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahvè va demanar a l'home que posés nom a totes les bèsties, aus i altres éssers vivents. Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sentí gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trobà satisfacció en l'acte. Per això va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i pregà a Jahvè que remeiés aquesta injustícia.

Així, Déu va crear-li una femella amb qui poder estar junts. Aleshores van viure feliços i abonats al plaer que es donaven mútuament. Al cap d'un temps però, Jahvè va adormir Adam i de la seva costella en va crear una altra dona, Eva, que era molt més assenyada i menys luxuriosa. Aleshores Lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandonà l'Edèn. Amb tot, però, una serp (representació del dimoni) es va aparèixer a Eva i la va convèncer per menjar de l'arbre prohibit. Així fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l'Edèn.

Després d'instal·lar-se a la Terra, Adam repudià Eva pel pecat comès i durant 130 anys va dormir a les nits tot sol. Durant aquest període, Lilit s'apropava periòdicament a Adam qui, cautivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van néixer els dimonis i esperits coneguts com a plagues de la humanitat o lilim.

Finalment, Adam s'apropà a Eva, es perdonaren i construïren una família molt nombrosa. Al cap de molts anys, una jove descendent de Caín, primogènit d'Adam, anomenada Naamà va tornar a la casa d'Adam i va mantenir relacions luxurioses amb ell. De resultes en va néixer Asmodeu i altres dimonis.

Segons l'historiador jueu del segle I Flavi Josep, quan ja era molt vell, Adam va predir uns cataclismes mundials a base de foc i aigua. Aleshores, uns descendents seus va començar la construcció de dues columnes gegants -una de maó i una de pedra- amb l'objectiu d'anotar-hi tota la saviesa (ciència i invents) adquirida per tal que, després dels cataclismes, les futures generacions poguessin aprendre ràpidament els coneixements ja adquirits. Aquestes columnes eren anomenades Pilars dels fills de Set.

Adam al cristianisme[modifica]

Al cristianisme primitiu i al Nou Testament se'l vincula amb Jesucrist, donant-li el significat a aquest últim d'un segon Adam que dóna la vida i resurrecció en contrast al primer Adam que portà la mortalitat.[7][8]

La teologia cristiana interpreta la caiguda d'Adam com la causa del pecat original.[8]

Adam a l'islam[modifica]

Segons l'islam, Adam va construir el primer altar a Déu. Uns dos mil anys després, el seu descendent Abraham, ajudat pel seu fill Ismael, van reconstruir aquest temple, que avui dia es coneix com la Kaba (situada a la Meca), la mesquita més important de l'islam. Les escriptures islàmiques no detallen el paper d'Eva com a temptadora, sinó que el diable apareix com a instigador de la parella per desobeir Déu.

Adam és considerat el primer dels set grans profetes.[8]

A l'Alcorà es diu que fou creat de la pols,[9] fou col·locat al paradís, fou expulsat per haver pecat i demanà perdó a Déu rebent misericòrdia d'ell.[10][8]

Notes[modifica]

  1. Per a la majoria de creients la serp seria Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bringas, Antonio et al. «Vocabulario de la Biblia. Adán». A: La Biblia didáctica. 16a ed. Madrid: PPC, 2007. ISBN 978-84-348-2554-3. 
  2. Ge 2
  3. 3,0 3,1 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 14.
  4. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adapa, Mito de». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 15. ISBN 84-7838-400-6. 
  5. Ge 4
  6. Rodríguez Santidrián, 1994, p. 14-15.
  7. Rm 5,12-21; 1 Cor 15,20-22
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 15.
  9. Alcorà 3,52
  10. Alcorà 2,35; 20,120

Bibliografia[modifica]

  • Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adán». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 14-15. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també[modifica]