Adam

Per a altres significats, vegeu «Adam (desambiguació)».

Adam

Tipus	personatge bíblic humà primer ésser humà personatge mitològic
Creat per	Déu en l'islam, Déu en el cristianisme, Jahvè, Elohim i Jahvè
Context
Present a l'obra	Pentateuc, El paradís perdut, Gènesi 4, Gènesi 5 i Principi diví
Dades
Gènere	masculí i androgynos
Ocupació	agricultor, caçador, jardiner, profeta de l'islam i namer (en)
Residència	Jardí de l'Edèn i Terra
Naixement	valor desconegut i 4004 aC
Mort	valor desconegut i 3074 aC
Família
Cònjuge	Eva i Lilit
Mare	cap valor
Pare	cap valor
Fills	Caïm, Abel, Set, Azura, Awan, Luluva i Cain's wife (en)
Altres
Part de	Adam i Eva
Símbol	Adam (en) i Adam (en)
Equivalent	Adam a l'islam, Adam a la literatura rabínica, Adam a la càbala, ésser humà i Adam cromosomal-Y

Adam (hebreu: אָדָם, Adam‎, ‘tel·lúric’; àrab: آدم, Ādam) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Alguns investigadors veuen en el mite mesopotàmic d'Adapa un antecedent al mite d'Adam. Adapa priva la humanitat i a si mateix de la immortalitat.

Etimologia

El nom d'Adam prové de l'hebreu adamah, que significa ‘terra’, ‘sòl'. El derivat «Adam», però, va agafar el significat d'‘humanitat’.

Narració bíblica

D'acord amb la narració bíblica, fou creat per Déu a la seva imatge i semblança, de la pols de la terra i de l'alè de Déu, i posat al jardí de l'Edèn com a amo absolut, amb l'única condició de no menjar el fruit de l'arbre del coneixement. Adam vivia feliç al paradís, on era dominador de tots els animals (als qui posà un nom) i no li faltava el menjar. Però aviat es va adonar que tots els animals tenien parella i se sentí sol. Déu va adormir-lo, li va treure una costella i en feu una femella, qui Adam batejà amb el nom d'Eva. La serp va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar de l'arbre prohibit. Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir.

Fills i filles

Segons el Gènesi, amb Eva van ser pares de Caín, Abel i Set, fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.

El Llibre dels Jubileus (segle ii aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva: Azura, qui seria esposa de Set, i Avan, qui acompanyaria Caín i li donaria fills.

Adam va tenir el seu fill Set a l'edat de cent trenta anys i després encara va viure vuit-cents anys més, en què va engendrar fills i filles, i va morir a nou-cents trenta anys.

Vegeu també: El Mite de la longevitat

Adam en el judaisme

Segons la tradició jueva, la primera esposa d'Adam s'anomenava Lilit i Eva fou en realitat la segona dona. En tota la Bíblia només és citada en un passatge: Els animals feréstecs es trobaran amb les hienes, i el sàtir cridarà el seu company. També hi descansarà el dimoni Lilit, serà el seu lloc de repòs. (Isaïes, 34:14)

Cova dels Patriarques a Hebron, lloc tradicional d'enterrament d'Adam per als jueus.

Kaba de la Meca, lloc tradicional d'enterrament d'Adam per als musulmans sunnites.

Santuari de la mesquita de l'Imam Alí (Najaf), amb la tomba d'Adam segons els xiites.

Aquesta creença jueva tan antiga es deu al fet que el Gènesi explica dues vegades la creació de l'home i la dona. La primera: I Déu va crear l'home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l'home i la dona. (Gen, 1:27) La segona: I de la costella que havia tret de l'home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home. (Gen, 2:22)

Segons el Gènesi Rabba, midràs del segle v sobre el llibre del Gènesi, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahvè va demanar a l'home que posés nom a totes les bèsties, aus i altres éssers vivents. Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sentí gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trobà satisfacció en l'acte. Per això va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i pregà a Jahvè que remeiés aquesta injustícia.

Així, Déu va crear-li una femella amb qui poder estar junts. Aleshores van viure feliços i abonats al plaer que es donaven mútuament. Al cap d'un temps, però, Jahvè va adormir Adam i de la seva costella en va crear una altra dona, Eva, que era molt més assenyada i menys luxuriosa. Aleshores Lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandonà l'Edèn. Amb tot, però, una serp (representació del dimoni) es va aparèixer a Eva i la va convèncer per menjar de l'arbre prohibit. Així fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l'Edèn.

Després d'instal·lar-se a la Terra, Adam repudià Eva pel pecat comès i durant cent trenta anys va dormir a les nits tot sol. Durant aquest període, Lilit s'apropava periòdicament a Adam qui, captivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van néixer els dimonis i esperits coneguts com a plagues de la humanitat o lilim.

Finalment, Adam s'apropà a Eva, es perdonaren i construïren una família molt nombrosa. Al cap de molts anys, una jove descendent de Caín, primogènit d'Adam, anomenada Naamà va tornar a la casa d'Adam i va mantenir relacions luxurioses amb ell. De resultes en va néixer Asmodeu i altres dimonis.

Segons l'historiador jueu del segle i Flavi Josep, quan ja era molt vell, Adam va predir uns cataclismes mundials a base de foc i aigua. Aleshores, uns descendents seus va començar la construcció de dues columnes gegants -una de maó i una de pedra- amb l'objectiu d'anotar-hi tota la saviesa (ciència i invents) adquirida per tal que, després dels cataclismes, les futures generacions poguessin aprendre ràpidament els coneixements ja adquirits. Aquestes columnes eren anomenades Pilars dels fills de Set.

Adam en el cristianisme

En el cristianisme primitiu i al Nou Testament se'l vincula amb Jesucrist, donant-li el significat a aquest últim d'un segon Adam que dona la vida i resurrecció en contrast al primer Adam que portà la mortalitat.

La teologia cristiana interpreta la caiguda d'Adam com la causa del pecat original.

Adam en l'islam

Segons l'islam, Adam va construir el primer altar a Déu. Uns dos mil anys després, el seu descendent Abraham, ajudat pel seu fill Ismael, van reconstruir aquest temple, que avui dia es coneix com la Kaba, situada a la Meca, la mesquita més important de l'islam. Les escriptures islàmiques no detallen el paper d'Eva com a temptadora, sinó que el diable apareix com a instigador de la parella per desobeir Déu.

Adam és considerat el primer dels set grans profetes.

En l'Alcorà es diu que fou creat de la pols, fou col·locat al paradís, fou expulsat per haver pecat i demanà perdó a Déu rebent misericòrdia d'ell.

La història confrontada amb la ciència

Narrativa etiològica

Confrontar la ciència i la narrativa adàmica no té sentit si l'objectiu de l'autor bíblic era donar una dimensió simbòlica i etiològica a aquest text del Gènesi, volent convertir-lo en una narrativa d'orígens (l'origen de l'home i del mal amb el pecat original). Adam és esmentat 44 vegades a la Bíblia hebrea (Antic Testament), compareu això amb les 296 mencions d'Abraham i les 808 de Moisès: El personatge d'Adam compleix les funcions principals de qualsevol mite: descriure, explicar i justificar la dura condició de l'home per alguna falla prèvia. Mikhaïl Bakunin va veure en això, a Déu i l'Estat, una notable al·legoria de la pèrdua de la innocència que la raó li infligeix a l'home. La idea sovint és represa, sense donar-ne crèdit a l'autor, per Erich Fromm a les seves obres.

Aspecte científic

Sobre la gènesi de les espècies, St. George Jackson Mivart, 1871.

La història d'Adam, sigui quin sigui el seu origen, implica un primer home i, per tant, si es pren literalment, contradiu l'aparició molt més gradual descrita per la teoria de l'evolució. L'Església Catòlica considera que l'evolució humana és progressiva — i estudiat per alguns dels seus membres (Abat Breuil, Reinhard de Chardi) - com a hipòtesi. S'acceptarà a partir de Joan Pau II, i per recomanació de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències, com a «més que una hipòtesi», un eufemisme per a una teoria científica. El concepte d'Adam en aquest cas té un significat al·legòric, reconeixent l'enorme diferència de comprensió entre l'home i la resta del món vivent. Al Gènesi, l'Etern confia a Adam una prerrogativa important: donar noms a tots els animals (no troba, entre ells, un ajudant adequat). Aquesta delegació de poder desapareix a l'Alcorà, on al contrari és Al·là, Déu en àrab, qui se suposa que ha d'ensenyar a Adam el nom de tot.

L'espècie Homo sapiens (l'única espècie humana supervivent) descendia d'espècies anteriors encara no identificades definitivament (potser Homo rhodesiensis), fa almenys 300.000 ans, en algun lloc de l'Àfrica. Va evolucionar gradualment a l'Àfrica abans d'estendre's per la Terra a partir de fa uns 55.000 ans, on es va encreuar amb Homo neanderthalensis i Homo denisovensis.

Els termes Adam cromosòmic (o Adam-Y) i Eva mitocondrial es van introduir a la literatura científica a partir del 1986, basant-se en l'anàlisi dels cromosomes sexuals dels humans actuals. Es creu que l'Eva mitocondrial va viure a l'Àfrica fa aproximadament 150.000 anys, i Adam-Y també a l'Àfrica, però en una data més debatuda. Malgrat els seus noms bíblics, l'Eva mitocondrial i l'Adam-Y no són els únics avantpassats de la humanitat en l'època en què van viure. A més, no hi ha cap raó per creure que fossin contemporanis. Finalment, aquests dos títols canvien de mans regularment, reflectint l'extinció dels llinatges agnàtics (patrilineals) i cognàtics (matrilineals) humans.

En la cultura popular

• Adam apareix al manga Valkyrie Apocalypse com a representant de la humanitat. S'enfronta a Zeus.
• Adam també apareix a la sèrie Hazbin Hotel, on és l'antagonista principal de la primera temporada. Cruel, immadur, maleducat i sàdic, lidera les legions d'exorcistes del Cel, la missió dels quals és viatjar a l'infern un cop l'any per exterminar ànimes pecadores. Després de la decapitació d'un exorcista i el desig de la princesa infernal Charlie Morningstar d'oferir redempció a les ànimes condemnades de l'infern a través del seu hotel, decideix, amb l'aprovació del Cel, avançar el següent extermini sis mesos. En tornar a l'infern, és derrotat per Llucifer i assassinat per un dimoni anomenat Niffty.

Bibliografia

• Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adán». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 14-15. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també

• La vida d'Adam i Eva