Germà d'Auxerre

De Viquipèdia
Infotaula de personaGermà d'Auxerre
Sculpture - saint Germain l'Auxerrois.jpg
Talla del s. XV a Saint-Germain-l'Auxerrois (París) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Germain d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGermanus Autissiodorensis
378 Modifica el valor a Wikidata
Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 448 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Saint-Germain d'Auxerre (Auxerre); restes desaparegudes en 1567 
Bishop of Sodor and Man (en) Tradueix
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAmador d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat31 de juliol
IconografiaRobes de bisbe

Discogs: 5067965 Modifica el valor a Wikidata

Germà d'Auxerre (en llatí Germanus Autissiodorensis) que va viure entre els anys 378 i 448 aproximadament, va ser un bisbe gal d'Auxerre. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Església de l'abadia d'Auxerre, on va estar enterrat el sant fins al 1567, quan el cos va ser cremat pels hugonots.

Va néixer a Auxerre cap a l'any 378, de pares nobles, que li van donar una bona educació. Va ser nomenat governador d'Armòrica i després comandant militar a diverses províncies. Va abraçar la religió cristiana i el bisbe d'Auxerre Amador, el va ordenar diaca. A la mort d'Amador va ser escollit per unanimitat successor seu. Va governar el bisbat del 418 al 448 o 449, i molt apreciat per la seva dedicació. Va combatre els heretges, i era famós per la seva habilitat en la predicació, la seva santedat i pels miracles que va fer. Va fundar-hi el monestir dels sants Cosme i Damià. Va visitar dues vegades Britània per combatre l'heretgia dels pelagians, la primera el 429 o 430 juntament amb Llop de Troyes, nebot seu, i la segona el 446 o 447 poc abans de la seva mort.

Segons explica Beda, va morir a Ravenna el 31 de juliol de l'any 448 o potser el 449. Els armoricans es van revoltar i per obtenir el perdó de l'emperador, Germà va anar en pelegrinatge fins a Ravenna, llavors capital imperial; obtingut el perdó, va morir abans de poder tornar-ne.

Veneració[modifica]

Va escriure un relat sobre la mort del rei Gourtigirnus o Vortigern de Britània, que ara no existeix però que cita Nennius.[1] Va ser enterrat a l'oratori de Sant Maurici a Auxerre, construït per ell mateix, i que amb el temps va ser una església i després una abadia (Abadia de Sant Germà, fundada per la reina Clotilde, esposa de Clodoveu I). El seu cos incorrupte es va trobar anys després i es va conservar a l'església en lloc preferent fins que els hugonots el van destruir l'any 1567. Èric d'Auxerre va escriure una obra, Miracula santi Germani, sobre els miracles de Germà.[2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Germanus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 setembre 2022].
  2. Krusch, Bruno. Passiones vitaeque sanctorum aevi Merovingici (IV). Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1997, p. 278-280. ISBN 9783775252997. 

Bibliografia[modifica]

  • F.R. Hoare, The Western Fathers (New York: Harper Torchbooks, 1965). pàgs. 283-320.
  • Article de la Catholic Encyclopedia
  • E.G. Bowen, The Dedications of the Celtic Saints in Wales.
  • E.A Thompson, Saint Germanus of Auxerre and the End of Roman Britain (Woodbridge, 1984).
  • I.N. Wood, The End of Roman Britain: Continental Evidence and Parallels, M. Lapidge & D. Dumville ed. Gildas: New Approaches (Woodbridge, Suffolk; Dover, New Hampshire, 1984), pàgs. 1 – 25.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germà d'Auxerre