Clodoveu I
 | |
| Nom original | (la) Chlodovechus, Luduinus, Clodovicus, Ludovicus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
c. 466 (Gregorià) Tournai |
| Mort |
27 novembre 511 (44/45 anys) París |
| Lloc d'enterrament |
Abbey of St Genevieve  |
| Rei dels francs | |
| 481 – 511 | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Monarca |
| Període | Imperi Romà |
| Altres | |
| Títol | Rei dels Francs |
| Dinastia | Dinastia Merovíngia |
| Cònjuge |
frankish princess Clotilde de Borgonya (493–511) |
| Fills |
Teodoric I d'Austràsia Ingomer Clodomir Khildebert I Clotari I Clotilde |
| Pares | Khilderic I, Bisina |
| Germans |
Audofleda , Lanthilde i Aboflede |
 | |
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.
El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica.
El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París). En 496 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims.[1] Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis va dur a terme campanyes per expulsar-los de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[2] Induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500.[3]
El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills.
Referències[modifica]
- ↑ Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 98.
- ↑ Historia Francorum (en llatí). llibre 2.
- ↑ Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Gibbon, Edward. «capítol XXXVIII». A: The history of the decline and fall of the Roman empire, Volum 4, 1840, p. 291-341 [Consulta: 3 febrer del 2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clodoveu I |
Reis merovingis (s. V - VIII) | ||
|---|---|---|
Khilderic I (457 - 481) · Clodoveu I (481 - 511) · Khildebert I (511 - 558) · Clodomir (511 - 524) · Teodoric I (511 - 533) · Teodobert I (533 - 548) · Teodobald (548 - 555) · Clotari I el Vell (511 - 561) · Caribert I (561 - 567) · Guntram (561 - 592) · Sigebert I (561 - 575) · Khildebert II (575 - 595) · Teodobert II (595 - 612) · Teodoric II (595 - 613) · Sigebert II (613) · Khilperic I (561 - 584) · Clotari II el Gran (584 - 623) · Dagobert I (623 - 639) · Caribert II (629 - 632) · Khilperic (632) · Sigebert III (634 - 656) · Khildebert l'Adoptat (o III) (656 - 661) · Clodoveu II (639–657) · Clotari III (657–673) · Khilderic II (662 - 675) · Teodoric III (675–691) · Dagobert II (675 - 679) · Clodoveu III (675-676) · Clodoveu IV (691–695) · Khildebert III el Just o IV (695–711) · Dagobert III (711–715) · Khilperic II (715–721) · Clotari IV (717 - 719) · Teodoric IV (721–737) · Khilderic III (743–751) |  | |
| ||
