Vés al contingut

Khildebert II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKhildebert II

Khildebert II, al costat del seu tutor Guntram, a les "Grandes Chroniques de France".
Nom original(fr) Childebert II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 570 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 596 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortintoxicació Modifica el valor a Wikidata
  Rei merovingi d'Austràsia i Borgonya
575 – 595
  Rei merovingi de Borgonya
592 – 595
Activitat
Ocupaciómonarca, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (593–595)
Rei dels francs (592–596)
Rei dels francs (575–595) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia merovíngia
CònjugeFaileuba Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodobert II, Teodoric II de Borgonya i Austràsia, Theodila Modifica el valor a Wikidata
ParesSigebert I Modifica el valor a Wikidata  i Brunequilda Modifica el valor a Wikidata
GermansIngunda
Clodosinda Modifica el valor a Wikidata

Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.[1]

Biografia

[modifica]

Quan Khildebert tenia cinc anys, el 575, el seu pare va ser assassinat durant una campanya contra Nèustria per sicaris de Fredegunda, l'esposa del seu mig germà i enemic Khilperic I. Un dels nobles fidels del seu pare, Gundobald, se'l va endur de París fins a la capital austrasiana de Metz, on se'l va reconèixer com a rei. Durant la seva minoria d'edat, el poder del regne va estar en disputa entre la seva mare Brunequilda i els nobles locals.

Els altres dos reis merovingis i oncles seus, Khilperic I de Nèustria i Guntram de Borgonya, van buscar una aliança amb Khildebert, que va ser adoptat per tots dos.

L'assassinat de Khilperic el 584, i el fet que els fills de Guntram haguessin mort de dissenteria, van propiciar que Khildebert quedés definitivament sota l'esfera del rei de Borgonya. Amb el tractat d'Andelot, el 587, Khildebert va ser reconegut com a hereu de Guntram.

Guntram va ajudar a Khildebert a posar fi a algunes revoltes de nobles austrasians, i aconseguí prendre el castell de Woëwre. En aquest període fou objecte de diversos intents d'assassinat per part de Fredegunda de Nèustria, que volia que l'herència de Guntram anés a parar al seu fill Clotari II. També va mantenir relacions amb l'Imperi Romà d'Orient, i va lluitar en nom de l'emperador Maurici contra els llombards a Itàlia, amb èxit reduït.

A la mort de Guntram el 592, Khildebert va heretar el regne de Borgonya, i considerà la possibilitat d'envaïr la Nèustria de Clotari per convertir-se en únic rei dels francs. Abans de poder dur a terme aquestes ambicions va morir, segons algunes fonts enverinat per Fredegonda, l'any 595.

Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]