Dijon

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaDijon
Blason ville fr Dijon (Côte-d'Or).svg
Vue panoramique de Dijon 05.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Dijon dot.png Modifica el valor a Wikidata
 47° 19′ 23″ N, 5° 02′ 31″ E / 47.3231°N,5.0419°E / 47.3231; 5.0419Coord.: 47° 19′ 23″ N, 5° 02′ 31″ E / 47.3231°N,5.0419°E / 47.3231; 5.0419
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióBorgonya-Franc Comtat
DepartamentCosta d’Or Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total158.002 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.799,04 hab./km²
Geografia
Entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Dijon
unité urbaine de Dijon (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície41,59 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perOuche, Suzon (en) Tradueix i Canal de Bourgogne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud220 m-410 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniBenignus of Dijon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrançois Rebsamen (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal21000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webdijon.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter: dijon LinkedIn: ville-de-dijon Modifica el valor a Wikidata

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.[1] Està situada a la confluència de l'Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya.[2][3]

Economia[modifica]

És un centre tradicionalment comercial de productes agrícoles (vins), més tard s'hi desenvolupà la indústria (metal·lúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció).[4]

Curiositats[modifica]

També hi ha un centre d'ensenyament superior: la Universitat de Dijon, fundada el 1722.[5] També és un important nus de comunicacions ferroviàries. Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame (ss XII-XIII), amb la torre del rellotge o Jacquemart,[6] la catedral de Saint-Benigne (1280-87), gòtica, amb una cripta del s. XI i un campanar del s. XIX, i les esglésies de Saint-Jean (s. XV), Saint-Michel, gòtica amb façana renaixentista, i Sainte-Anne (s. XVI). S'hi conserven nombrosos edificis civils dels ss XIV-XVI, com l'Hôtel de Chabellan (s. XV), el palau de justícia (ss XV-XVI) i el dels ducs de Borgonya (ss XIV-XVIII), avui ajuntament i museu de belles arts, on hi ha les tombes dels ducs de Borgonya. Durant la revolució comercial del s. XI assolí una gran importància a causa de la seva situació. En temps de Robert el Piadós fou integrada al ducat de Borgonya (1015), del qual fou capital.[7] El 1477, juntament amb el ducat, fou annexada a la corona francesa. La ciutat és coneguda a nivell internacional gràcies a la famosa mostassa de Dijon.

Catedral de Sant Benigne a Dijon

Educació[modifica]

Fills nadius[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

Amb motiu de la seva situació de punt de passada a França, Dijon es beneficia d'una tradició d'intercanvis, que s'ha concretat amb agermanaments amb les ciutats següents:[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dijon
  1. «Dijon». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2022].
  2. Hourihane, Colum. The Grove Encyclopedia of Medieval Art and Architecture (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 290. ISBN 978-0-19-539536-5. 
  3. Genin, Brigitte; Chauvin, Christian; Ménard, Françoise. Cours d'eau et indices biologiques: pollution, méthodes, IBGN (en francès). Educagri Editions, 2003, p. 135. ISBN 978-2-84444-272-7. 
  4. Ripol, Marc; BORRAZ, May; CANALSOLER, Jordi; LÁZARO, Fernando; Otros. Europa a tu aire. 80 rutas sobre ruedas (en castellà). Alhenamedia, 2021-06-02. ISBN 978-84-18086-20-5. 
  5. Ligou, D.; Falvey, J.F. «THE UNIVERSITY OF DIJON IN THE EIGHTEENTH CENTURY» (en anglès). Journal for Eighteenth-Century Studies, 3, 1, 01-10-2008, pàg. 47–58. DOI: 10.1111/j.1754-0208.1980.tb00442.x.
  6. Kibler, William W.; Zinn, Grover A. Routledge Revivals: Medieval France (1995): An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2017-07-05, p. 296. ISBN 978-1-351-66566-7. 
  7. Ferguson-Kosinski, Laverne; Price, Darren. Europe by Eurail 2015: Touring Europe by Train (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-11-04, p. 139. ISBN 978-1-4930-1636-5. 
  8. «Villes partenaires». [Consulta: 15 setembre 2017].