Dijon
| Tipus | municipi francès i gran ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Borgonya-Franc Comtat | ||||
| Departament | Costa d’Or | ||||
| Capital de | Borgonya Canto de Dijon-8 Borgonya-Franc Comtat Districte de Dijon Canto de Dijon-7 Costa d’Or Ducat de Borgonya Dijon Métropole (en) canton de Dijon-1 (fr) canton de Dijon-6 (fr) canton de Dijon-4 (fr) canton de Dijon-5 (fr) canton de Dijon-2 (fr) canton de Dijon-3 (fr) Canto de Dijon-6 (2015–) Canto de Dijon-2 (2015–) Canto de Dijon-1 (2015–) Canto de Dijon-5 (2015–) Canto de Dijon-4 (2015–) Canto de Dijon-3 (2015–) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 159.941 (2022) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Dijon unitat urbana de Dijon | ||||
| Superfície | 41,59 km² | ||||
| Banyat per | Ouche, Suzon, Canal de Bourgogne (en) | ||||
| Altitud | 251 m-220 m-410 m-268 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Patrocini | Benignus of Dijon (en) | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Nathalie Koenders (2024–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 21000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | dijon.fr | ||||
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.[1] Està situada a la confluència de l'Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya.[2][3]
Economia
[modifica]És un centre tradicionalment comercial de productes agrícoles (vins), més tard s'hi desenvolupà la indústria (metal·lúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció).[4]
Curiositats
[modifica]També hi ha un centre d'ensenyament superior: la Universitat de Dijon, fundada el 1722.[5] També és un important nus de comunicacions ferroviàries. Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame (ss XII-XIII), amb la torre del rellotge o Jacquemart,[6] la catedral de Saint-Benigne (1280-87), gòtica, amb una cripta del s. XI i un campanar del s. XIX, i les esglésies de Saint-Jean (s. XV), Saint-Michel, gòtica amb façana renaixentista, i Sainte-Anne (s. XVI). S'hi conserven nombrosos edificis civils dels ss XIV-XVI, com l'Hôtel de Chabellan (s. XV), el palau de justícia (ss XV-XVI) i el dels ducs de Borgonya (ss XIV-XVIII), avui ajuntament i museu de belles arts, on hi ha les tombes dels ducs de Borgonya. Durant la revolució comercial del s. XI assolí una gran importància a causa de la seva situació. En temps de Robert el Piadós fou integrada al ducat de Borgonya (1015), del qual fou capital.[7] El 1477, juntament amb el ducat, fou annexada a la corona francesa. La ciutat és coneguda a nivell internacional gràcies a la famosa mostassa de Dijon.
Productes típics
[modifica]El licor de cassís és un dels productes més típics originaris de la població de Dijon.

Educació
[modifica]Fills nadius
[modifica]- Simon Foucher (1644-1696), canonge i filòsof
- Michel Benoist (1715-1774) missioner jesuïta
- Jacques-Reine Paris (1795-1847) compositor musical
- Charles Bernard Desormes (1777-1862), químic
- Roger Guillemin (1924) neurocirurgià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977.
- Jacques Sauvageot (1943) polític, un dels tres líders estudiantils durant els fets del maig del 68.
- Esteban de La Madelaine (1801-1868), escriptor i músic.
Ciutats agermanades
[modifica]Amb motiu de la seva situació de punt de passada a França, Dijon es beneficia d'una tradició d'intercanvis, que s'ha concretat amb agermanaments amb les ciutats següents:[8]

- York,
Regne Unit, any 1953 - Dallas,
Estats Units d'Amèrica, any 1957 - Magúncia,
Alemanya, any 1958 - Volgograd,
Rússia, any 1960 - Skopje,
Macedònia del Nord, any 1961 - Reggio de l'Emília,
Itàlia, any 1963 - Cluj-Napoca,
Romania, any 1965 - Pécs,
Hongria, any 1966 - Opole,
Polònia, any 2009 - Guimarães,
Portugal, any 2011 - Chefchaouen,
Marroc, any 2016 - Praga,
República Txeca, any 2016 - Dakar,
Senegal, any 2017
Referències
[modifica]- ↑ «Dijon». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ Hourihane, Colum. The Grove Encyclopedia of Medieval Art and Architecture (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 290. ISBN 978-0-19-539536-5.
- ↑ Genin, Brigitte; Chauvin, Christian; Ménard, Françoise. Cours d'eau et indices biologiques: pollution, méthodes, IBGN (en francès). Educagri Editions, 2003, p. 135. ISBN 978-2-84444-272-7.
- ↑ Ripol, Marc; BORRAZ, May; CANALSOLER, Jordi; LÁZARO, Fernando; Otros. Europa a tu aire. 80 rutas sobre ruedas (en castellà). Alhenamedia, 2021-06-02. ISBN 978-84-18086-20-5.
- ↑ Ligou, D.; Falvey, J.F. «THE UNIVERSITY OF DIJON IN THE EIGHTEENTH CENTURY» (en anglès). Journal for Eighteenth-Century Studies, 3, 1, 01-10-2008, pàg. 47–58. DOI: 10.1111/j.1754-0208.1980.tb00442.x.
- ↑ Kibler, William W.; Zinn, Grover A. Routledge Revivals: Medieval France (1995): An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2017-07-05, p. 296. ISBN 978-1-351-66566-7.
- ↑ Ferguson-Kosinski, Laverne; Price, Darren. Europe by Eurail 2015: Touring Europe by Train (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-11-04, p. 139. ISBN 978-1-4930-1636-5.
- ↑ «Villes partenaires». Arxivat de l'original el 16 de setembre 2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
