Magúncia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi d'Alemanya | |||||
 |
|||||
| Estat • Estat federat • Districte |
Alemanya Renània-Palatinat districte urbà |
||||
| Superfície | 97,75 km² | ||||
| Altitud | 85-285 msnm | ||||
| Població (2009) • Densitat |
197,778 hab. 2.023,3 hab/km² |
||||
| Coordenades | 50° 0′ N, 8° 16′ E / 50.000°N,8.267°ECoord.: 50° 0′ N, 8° 16′ E / 50.000°N,8.267°E | ||||
| Dirigents: • Burgmestre: |
Michael Ebling (SPD) |
||||
| Codi postal | 55001-55131 |
||||
| Prefix de telèfon | 06131, 06136 | ||||
| Matrícula | MZ | ||||
| Web | |||||
Magúncia (Mainz [ˈmaɪ̯nts]) és una ciutat d'Alemanya. Està situada a l'oest del país, a la riba esquerra del riu Rin, i és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Renània-Palatinat. A finals de 2009 tenia una població de 197.778 habitants.
Magúncia és un centre administratiu, cultural i econòmic important. Té universitat des del 1477 i és la seu de la cadena de televisió oficial alemanya ZDF. Manté una forta rivalitat amb la ciutat de Wiesbaden (Hessen) situada enfront de Magúncia a l'altra riba del Rin.
Per la seva catedral hi han passat al llarg dels anys famosos compositors els quals han estat mestres de capella, entre els quals s'hi compten Georg Viktor Weber (1838-1911) i Georg Vierling, que ho fou l'any 1852.
Nom i etimologia[modifica | modifica el codi]
El seu nom llatí fou Mogontiacum, com primer ho va mencionar el Tàcit (altres variacions: Moguntiacum, Magontiacum, Maguntia, Moguntia, etc.), i en grec, apareix a Ptolemeu com a Μοκοντιακόν (Magomtiacum).[1] L'arrel de la paraula -Mogon, Magun o Mogun- es creu que prové del nom de la divinitat celta Mogon, Mogons, Mogont o Mogunt, (Mogont-i-acum = "terra del Mogon"). De les formes llatines Moguntia o Maguntia provenen les formes medievals i modernes catalanes, castellanes, franceses, alemanyes, etc: Magúncia, Maguncia, Mayence, Mainz, etc.
Història[modifica | modifica el codi]
Fou la capital de la província romana de la Germània Superior. Els francs van emboscar als vàndals al creuar el Rin, i van matar al seu rei, Godigisel.[2] Els vàndals van ser rescatats pels alans que, sota el seu rei Respendial, van fer retrocedir als francs a la Batalla de Mogontiacum el 406.[3]
El seu arquebisbe fou un dels més poderosos prínceps alemanys a l'època del Sacre Imperi Romanogermànic, en ser un dels 7 prínceps electors.
A Magúncia, Johannes Gutenberg va crear la impremta.
En diversos moments històrics ha estat ocupada pels francesos.
Durant la Segona Guerra Mundial va patir forts bombardejos que van destruir el 80% de la ciutat.
Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
- Teatre romà de Magúncia
- Catedral de Magúncia, edifici emblemàtic de la ciutat i un bon exemple del romànic renanià, amb tocs del barroc.
Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Bernhard Scholz (1835-1916) compositor musical
- Raúl de Zähringen, bisbe d'1160 a 1167
- Robert Sondheimer, (1881-1956), compositor musical.
- Wilhelm Ganz (1833-1914) compositor.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ "Mogontiacum" a Dictionary of Greek and Roman Geography, a cura de William Smith, LLD, Walton and Maberly, Londres, 1854. (anglès)
- ↑ Graf von Wackerbarth, August Joseph Ludwig. Walhalla, oder Wunderbare Begebenheiten ausserordentlicher Menschen (en alemany). Waltherschen Hofbuchhandlung, 1829, p. 177.
- ↑ Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History (en anglès). Pan Macmillan, 2010, p. 205. ISBN 0330529838.
 |
Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Renània-Palatinat |
 |
|---|---|---|
|
Districtes urbans |
|
|
|
Districtes rurals |
Ahrweiler | Altenkirchen | Alzey-Worms | Bad Dürkheim | Bad Kreuznach | Bernkastel-Wittlich | Birkenfeld | Cochem-Zell | Donnersbergkreis | Eifelkreis Bitburg-Prüm | Germersheim | Kaiserslautern | Kusel | Mainz-Bingen | Mayen-Koblenz | Neuwied | Rhein-Hunsrück | Rhein-Lahn | Rhein-Pfalz | Südliche Weinstraße | Südwestpfalz | Trier-Saarburg | Vulkaneifel | Westerwald |
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre Alemanya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
||||||
