Vés al contingut

Rodolf de Zähringen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRodolf de Zähringen

Raúl a un relleu de Franz Anton Xaver Hauser (1739–1819) a la catedral de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1130 Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1191 Modifica el valor a Wikidata (51/61 anys)
Herdern (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de St. Peter auf dem Schwarzwald Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Lieja
1167 –
← Alexandre de LiejaAlbert de Lovaina →
Diòcesi: bisbat de Lieja
Arquebisbe de Magúncia
1160 (Gregorià) – 1160
← Arnold von SelenhofenChristian Ier von Buch →
Bisbe

Diòcesi: bisbat de Lieja
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesConrad I de Zähringen Modifica el valor a Wikidata  i Clemència de Namur Modifica el valor a Wikidata
GermansClementia de Zähringen
Bertold IV de Zähringen
Adalbert I Modifica el valor a Wikidata

Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.

Era el fill de Conrad de Zähringen i de Clemència de Luxemburg-Namur. El 1160 el poble de Magúncia va elegir-lo com a successor d'Arnold de Selenhofen però l'emperador Frederic I no va reconèixer l'elecció, per causa de les tensions entre els Staufer i els Zähringen. Quan el Concili de Lodi del 1161 va anul·lar l'elecció de Rodolf i excomunicar-lo, Cristià de Magúncia va succeir-li.

El 1167 va proposar-se com a príncep-bisbe de Lieja, amb l'ajut de son germà Bertold, Balduí V d'Hainaut i Enric de Namur-Luxemburg. Durant el seu regne va transferir el crani de Lambert de Lieja com a relíquia a la Catedral de Friburg de Brisgòvia.[1] Com que els seus projectes polítics dins de Sacre Imperi no tenien èxit, va concentrar-se al seu bisbat que considerava com un mitjà per enriquir-se. Un monjo predicador, Lambert el Quec, va oposar-se a la simonia bisbal i la luxúria dels canonges. Rodolf va empresonar-lo però el papa va decidir el seu alliberament.

Rodolf va participar en la Tercera Croada el 1188 i acompanyà l'emperador, Frederic I fins al camp d'Acre, tot i que no hi ha esments dels seus gestes militars. Al retorn va fer escala a Herdern, un feu seu a Brisgòvia. Durant l'estada va morir. Segons Cartellieri no era un gran bisbe i no va realitzar coses destacables, sinó alentir o impedir un moviment de reformació en perseguir Lambert el Quec.[2]

Va ser sebollit a l'Abadia de Sant Pere de la Selva Negra.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Alexander Cartellieri, Allgemeine Deutsche Biographie, Rudolf (Bischof von Lüttich)., Leipzig, Duncker i Humboldt, 1875, pàgina 217 ss., ISBN 3-7995-7041-1
  2. Alexander Cartellieri, ibídem


Precedit per:
Alexandre II
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
1167 - 1191
Succeït per:
Albert de Lovaina