Simonia
Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.[1] Inclou càrrecs eclesiàstics, sagraments, sacramentals, relíquies i promeses d'oració. La paraula simonia deriva de Simó Mag, qui va voler comprar a Sant Pere el poder per a imposar les mans (Fets 8:9-24).[2][3] El papa Gregori VII (1020-1085), el monjo cluniacenc Hildebrand de Soana, va acabar amb la venda de càrrecs eclesiàstics.[4]
Un exemple de pràctiques simoníaques va ser la compra de la dignitat arquebisbal de Narbona, feta el 1019 pel comte Guifré II de Cerdanya en profit del seu fill Guifré, encara un nen, per 100.000 sous. La reforma gregoriana va intentar eliminar la simonia i politització dels càrrecs i béns eclesiàstics.[5]
Referències[modifica]
- ↑ The Reader's Encyclopedia (1965), Nova York: Thomas Y. Crowell Company, vol.2, p.932, "Simon."
- ↑ «simonia nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «La simonía» (en castellà). [Consulta: 19 novembre 2022].
- ↑ «simony | religion | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «Gregòrio VII papa, santo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 24 novembre 2022].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simonia |