Hilari de Poitiers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDoctor de l'Església modifica
Sant Hilari de Poitiers
Hilaryofpoitiers.jpg
Miniatura amb l'ordenació del sant, s. XIV
Biografia
NaixementHilarius Pictaviensis
ca. 300
Pictavium, actual Poitiers (Poitou-Charentes, França)
Mortca. 368
Poitiers
Lloc d'enterramentBasílica de Saint-Hilaire-le-Grand (Poitiers); traslladades al 889 a Saint-Georges de Lo Puèi de Velai; segons una altra tradició, a la basílica de Saint-Denis (París), on van desaparèixer en 1572; en 1657, un braç és portat de Lo Puèi a Poitiers 
Bisbe catòlic
Bisbe diocesà

Diòcesi: Q1077650
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica modifica
Activitat
OcupacióTeòleg, sacerdot catòlic, filòsof i escriptor modifica
PeríodeImperi Romà modifica
bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1851)
CelebracióEsglésies catòlica i ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 de gener; 14 de gener en alguns calendaris tradicionalistes catòlics
IconografiaCom a bisbe, amb un llibre; amb un drac o serps als peus; amb un tetraedre, símbol de la Trinitat
Patró dePoitiers, Lo Puèi de Velai, Parma, Comares (Màlaga)
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugewife of Hilary of Poitiers (en) Tradueix modifica
FillsAbra of Poitiers (en) Tradueix modifica
Modifica les dades a Wikidata

Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del segle iv, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe. Els catòlics i ortodoxos el consideren sant.

Hagiografia[modifica]

Nascut al si d'una família destacada de la ciutat, va rebre una bona educació i va començar a estudiar les Escriptures. va quedar convençut de la veritat del cristianisme i convertir-s'hi: fou batejat junt amb la seva dona i la seva filla Abra.

Talla de 1742 a Mondsee (Alemanya)

Vers el 350, encara casat, fou elegit bisbe de la seva ciutat natal. Va dedicar els seus esforços a aturar els progressos dels arrians, i se'l coneixia amb el nom de Malleus Arianorum. A instigació seva, els prelats catòlics van excomunicar Saturní bisbe d'Arle junt amb els seus dos suports principals: Ursaci i Valent. Al concili de Besiers, convocat el 356 per Constanci II per mirar d'aturar les discussions, els adversaris d'Hilari van triomfar, i per rescripte imperial fou desterrat juntament amb Rodà, bisbe de Tolosa, cap a Frígia, que a l'igual que la resta d'Àsia Menor, s'oposava a les doctrines sobre la Trinitat. Des d'allí va seguir governant la seva diòcesi, per la que no s'havia nomenat cap successor, i va escriure el seu llibre De Synodis, per donar a conèixer a tota la Gàl·lia, a la Britània i a la Germània les opinions que tenien a Orient.

El 359 es va convocar un sínode de bisbes a Selèucia d'Isàuria on Hilari, que hi va assistir sense ser-hi convidat, va mantenir els seus punts de vista contra els anomeans i altres tendències que tenien la majoria a l'assemblea.

Després va anar a Constantinoble on la seva influència entre els eclesiàstics moderats va alarmar els seus opositors, que van decidir retornar-lo a la seva seu on fou rebut en triomf vers el 361. En aquest temps va publicar la invectiva contra l'emperador Constanci II, al que va acusar de Cesaropapisme.

Va demanar saber quins dels clergues havien subscrit la confessió de fe establerta pel concili d'Ariminum, i va expulsar de l'església al seu vell enemic Saturní i altres que refusaven reconèixer els seus errors.

En el regnat de Valentinià I (364) va decidir també purificar Itàlia i va atacar Auxenci, bisbe de Milà, defensor de l'arrianisme, i que tenia el favor imperial. L'emperador els va cridar i va tenir una conferència sobre punts religiosos en presència d'alts funcionaris de l'estat. Auxenci, potser inconscientment, va donar respostes inacceptables a les preguntes proposades, i Hilari va protestar indignat i el va denunciar per hipòcrita. Hilari fou expulsat de Milà com a destorbador de la tranquil·litat de l'església i es va haver de retirar a la seva seu on va morir el 13 de gener del 368.

Obra escrita[modifica]

Absis de Saint-Hilaire-le-Grand, a Poitiers.
Lo Puèi de Velai, on hi ha les relíquies del sant des del s. IX.

Les seves obres són:

  • 1. Ad Constantium Augustum Liber primus, una petició a l'emperador perquè els arians posin fi a les persecucions contra els seus oponents, i on exposa diversos exemples de la crueltat de la repressió contra els catòlics.
  • 2. Commentarius (s. Tractatus) in Evangelium, escrit abans del seu exili, és el més antic dels comentaris conservats sobre l'evangelista, i el citen amb freqüència Jeroni d'Estridó i Agustí d'Hipona. Mostra influències d'Orígenes.
  • 3. De Synodis s. De Fide Orientalium s. De Synodis Graeciae, o De Synodis Fidei Catholicae contra Arianos et pracvaricatores Arianis acquiescentes, o simplement Epistola, una carta escrita l'any 358 als seus germans bisbes de la Gàl·lia, Britània i Germània on explica les opinions dels prelats orientals sobre la controvèrsia de la Trinitat.
  • 4. De Trinitate Libri XII. s. Contra Arianos s. De Fide, l'obra més important d'Hilari, que la va acabar l'any 360. Conté una exposició completa de la doctrina de la Trinitat, una exposició dels principis que l'avalen i una refutació de tots els arguments dels heretges. És la primera gran obra sobre el tema de l'església llatina. Jeroni d'Estridó diu que estava dividida en dotze llibres, seguint l'esquema divisori de Quintilià, a qui l'autor segueix en l'estil.
  • 5. Ad Constantium Augustum Liber secundus, llibre que va presentar personalment a l'emperador, on exposa que va ser desterrat per les calúmnies dels seus enemics i demana que escolti la seva causa.
  • 6. Contra Constantium Augustum Liber, un atac molt dur contra l'emperador, que es diu que va ser escrit encara en vida d'aquest, però no va ser publicat fis que Constanci va morir.
  • 7. Contra Arianos vel Auxentium Mediolanensem Liber unus o també, Epistola ad Catholicos et Auxentium, una carta enviada als emperadors Valentinià I i Valent.
  • 8. Commentarii (s. Tractatus, s. Expositiones) in Psalmos
  • 9. Fragmenta Hilarii. publicat per primera vegada l'any 1598, conté fragments d'una obra perduda sobre els sínodes d'Arminium i Seleucia.

Altres obres són dubtoses:

  • 1. Epistola ad Abram Filiam suam, dissuadint-la de casar-se amb ningú excepte amb Crist
  • 2. Hymnus Matutinus, dirigit també a la seva filla Abra

Obres perdudes, citades per Jeroni i Agustí, i altres erudits:

  • 1. Libellus ad Sallustium Galliarum Praefectum contra Dioscurum medicum, probablement una apologia del cristianisme.
  • 2. Commentarius (s. Tractatus) in Jobum, una traducció del grec d'una obra d'Orígenes.
  • 3. Liber adversus Valentem et Ursatium, fragments d'una altra obra.
  • 4. Hymnorum Liber
  • 5. Mysteriorum Liber
  • 6. Diverses Epistolae o cartes
  • 7. Commentarius in Cantica Canticorum, uns comentaris al Càntic dels Càntics que Jeroni d'Estridó considerava espuris.
  • 8. Expositio Epistolae ad Timotheum, un comentari sobre les Epístoles a Timoteu, també considerades dubtoses.

Hilari tenia una gran capacitat intel·lectual i molt de coratge i perseverança en la defensa de la fe. però se'l podria acusar de fanatisme, ja que sovint defensava les seves opinions amb una violència més que discutible. No tenia gaires coneixements de grec i ignorava l'hebreu. Erasme demostra que les seves exposicions sobre Crist i la Trinitat no són ortodoxes, encara que entre els seus contemporanis va tenir gran acceptació.[1]

Referències[modifica]

  1. Hilarius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 470-472
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hilari de Poitiers