13 de gener
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 352 dies per finalitzar l'any i 353 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1964 - Primera emissió del programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des de l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona.[1]
- 1998 - Quimi Portet i Manolo García anuncien la dissolució de El Último de la Fila.[2]
- Resta del món
- 1750 - Madrid: Espanya i Portugal signen el Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750 en el que es van definir els límits de les seves respectives colònies a Amèrica del Sud. En aquest tractat es van ampliar els límits de Portugal.
- 1776 - George Washington, al capdavant de les seves tropes, entra triomfant a Nova York.
- 1898 - Émile Zola publica l'article J'accuse...! i denuncia l'afer Dreyfus.
- 1906 - Un incendi destrueix gairebé tota la ciutat de Panamà.
- 1915 - Terratrèmol a Avezzano, Itàlia, deixa 29.800 morts.
- 1935 - Plebiscit a la regió del Saarland mostra 90,3% d'aprovació a unir-se al Tercer Reich.
- 1966 - L'arxipèlag Juan Fernández (Xile): adopta el seu nom actual; fins aleshores s'havia anomenat arxipèlag Robinson Crusoe.
- 2012 - El creuer Costa Concordia s'enfonsa davant de Giglio per la negligència del seu capità. Hi moren 32 persones.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1905 - Vilafranca del Penedès: Anna Maria de Saavedra i de Macià, escriptora i mestra catalana (m. 2001).[3]
- 1911 - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
- 1921 - Guayaquilː Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[4]
- 1941 - Barcelona: Pasqual Maragall, polític català, 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 1947 - Barcelona: Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.
- 1962 - Girona: Pia Bosch i Codolà, psicòloga i política catalana, ha ocupat diferents càrrecs polítics.[5]
- 1966 - Palma: Maria de la Pau Janer, escriptora mallorquina.
- 1979 - Barcelona: Josep Pedrals i Urdániz, poeta i rapsode barceloní.
- Resta del món
- 915: Al-Hàkam II, califa cordovès.
- 1596 - Leiden (Països Baixos): Jan van Goyen, pintor paisatgista neerlandès (m. 1656).
- 1616 - Lilla, Flandes való: Antoinette Bourignon de la Porte, mística i visionària franco-flamenca.[6]
- 1672 - Tarquinia: Lucia Filippini, religiosa italiana, fundadora de la congregació Mestres Pies Filippini per a l'ensenyament de les noies.[7]
- 1752 - Roma: Eleonora Fonseca Pimentel, poetessa, activista, periodista i revolucionària en la República Partenopea (m. 1799).[8]
- 1816 - Lenthe, Prússia: Werner von Siemens, inventor alemany (m. 1892)
- 1848 - Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany.
- 1862 - Rotterdam, Països Baixos: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
- 1864 - Fischhausen, Prússia: Wilhelm Wien, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1911 (m. 1928).
- 1919 - Los Angeles: Robert Stack, actor americà.
- 1921 - Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[9]
- 1926 - Kansas City, Missouriː Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (m. 1999).[10]
- 1927 - Germiston, Sud-àfrica: Sydney Brenner, biòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.
- 1931 - Oguta: Flora Nwapa, escriptora nigeriana, «mare de la literatura africana moderna».[11]
- 1961 - Hastings, Anglaterra: Graham McPherson, conegut com a Suggs, cantautor, músic, locutor de ràdio i actor anglès, membre de Madness.
- 1977 - Canterbury: Orlando Bloom, actor anglès.
- 1980 - Madrid: María de Villota, pilot de carreres espanyola (m. 2013).[12]
- 1990 - Melbourne, Liam Hemsworth, actor australià.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1884 - Barcelona: Francisca Soler de Ros, popularment Paca Soler, primera actriu catalana (n. 1833).[13]
- 1918 - Madrid: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
- 1939 - la Bisbal d'Empordàː Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (n. 1863).[14]
- 1942 - Barcelona (el Barcelonès): Amadeu Cuscó i Panadès, pianista, mestre de capella i compositor (n. 1876).
- 1945 - Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català.
- 2000 - València (l'Horta): Enric Valor i Vives, escriptor valencià, considerat el patriarca de les lletres valencianes (n. 1911).
- 2004 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Reventós i Carner, polític català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya (n. 1927).
- 2011 - València (l'Horta): Joaquín Colomer Sala, exrector de la Universitat de València i conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana de 1985 a 1995 (n. 1924).
- 2020 - Alcoi: Isabel-Clara Simó i Monllor, periodista i escriptora valenciana (n. 1943).[15]
- 2024 - Alcoi: Juli Mira Moya, actor valencià (n. 1949).[16]
- Resta del món
- 903: Francó de Tongeren, bisbe de Lieja.
- 1866 - Bessungen: Johann Christian Markwort, tenor i escriptor musical alemany.
- 1909 - Copenhaguen: Eva Bonnier, pintora i filantropa sueca.[17]
- 1935: Heinrich Schenker, teòric de la música ucraïnesa (n. 1888).
- 1929: Wyatt Earp, policia americà, llegenda del Far West, participant del tiroteig de l'O.K. Corral.
- 1941 - Zúric (Suïssa): James Joyce, escriptor i poeta irlandès (n. 1882).[18]
- 1943 - Zúric (Suïssa): Sophie Taeuber-Arp, artista tèxtil, dissenyadora, ballarina, professora universitària suïssa (n. 1889).[19]
- 1949 - Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (n. 1894).[20]
- 1951 - Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Dorothea Bate, paleontòloga britànica, pionera en arqueologia (n. 1878).[21]
- 1976 - Chichester, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (n. 1922).[22]
- 1979 - Little Rock, Arkansas, Estats Units: Marjorie Lawrence, soprano dramàtica australiana (n. 1907).[23]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Sant Hilari de Poitiers, bisbe;
- Sants Gumesind i Servodeu de Còrdova,
- Sant Bernó de Borgonya, abat;
- Santa Jutta de Huy (santa Ivetta o Ivet), vídua;
- Beata Verònica de Binasco.
Referències
[modifica]- ↑ Jané Rius, Rosalia «'Ràdio-Scope', 50 anys». La Vanguardia, 16-01-2014.
- ↑ Hidalgo, Luis. «El Último de la Fila, grupo puntero del pop-rock, anuncia su disolución» (en castellà). El País, 14-01-1998. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Anna Maria de Saavedra i Macià (1905 ·2001)». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Senyora Montserrat Maspons i Bigas». Casal Català de Guayaquil, 20-06-2017. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Pia Bosch i Codolà». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Antoinette Bourignon de la Porte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Leonardi, Claudio; Riccardi, Andrea; Zarri, Gabriella. Diccionario de los santos (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, p. 1497-1499. ISBN 978-84-285-2257-1.
- ↑ «Eleonora de Fonseca-Pimentel» (en alemany). EPOCHE NAPOLEON. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ Biografia al web del Casal Català de Guayaquil
- ↑ Oliver, Myrna. «Melba Liston; Jazz Trombonist, Composer» (en anglès americà), 28-04-1999. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Flora Nwapa» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Troben morta l'expilot de Fórmula 1 María de Villota en un hotel». Regió 7. EFE, 11-10-2013. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Francisca Soler (1833-1884)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
- ↑ «Isabel-Clara Simó i Monllor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Juli Mira, reconegut actor valencià que va participar en sèries de TV3», 13-01-2024. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Sophie Taeuber-Arp, caminos de vanguardia. (en castellà). Catàleg de l'exposició a cura d'Estrella de Diego. Màlaga: Museo Picasso, 2009. ISBN 978-84-934901-9-5.
- ↑ «Aino Marsio-Aalto 25 January 1894 - 13 January 1949 a BillionGraves GPS Headstones». BillionGraves. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Shindle, Karolyn. Una científica valenta, pionera en la recerca de fòssils. Consell de Mallorca. Departament de Participació Ciutadana i Presidència. Direcció Insular d'Igualtat, 2019, p. 9.
- ↑ «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 2004. ISBN 9781135949495.
