Wyatt Earp

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWyatt Earp

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1848 Modifica el valor a Wikidata
Monmouth (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHills of Eternity Memorial Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballXèrif i dret Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, caçador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1865 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1882Earp Vendetta Ride (en) Tradueix
26 octubre 1881tiroteig de l'O.K. Corral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMattie Blaylock (1878–1881)
Josephine Earp (1882–1929) Modifica el valor a Wikidata
ParesNicholas Porter Earp Modifica el valor a Wikidata  i Virginia Earp Modifica el valor a Wikidata
GermansWarren Earp, Morgan Earp, Virgil Earp, Newton Earp i James Earp Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1991141 TMDB.org: 1223940
Find a Grave: 311 Modifica el valor a Wikidata

Wyatt Berry Stapp Earp (Monmouth, Illinois, 19 de març de 1848 – Los Angeles, 13 de gener de 1929) fou un agent de l'ordre a diverses localitats de frontera del Far West, granger, camioner, caçador de búfals, jugador professional, propietari de saloon, miner i entrenador de boxa. És molt més conegut per la seva participació en el tiroteig de l'O.K. Corral[1] i també va protagonitzar la venjança dels Earp. Wyatt Earp ha esdevingut una icona popular de la història dels Estats Units. És el protagonista principal de diverses pel·lícules de cinema i televisió, biografies i novel·les. Malgrat la vida tan moguda que va tenir, va morir a casa seva, als 80 anys, d'una cistitis.[2]

Infantesa i joventut[modifica]

Wyatt Earp amb la seva mare, Virginia Ann Cooksey Earp
Wyatt Earp, a l’època del seu casament amb Urilla Sutherland; presa a Lamar, Missouri
Urilla Sutherland, primera esposa d'Earp

Wyatt Earp va ser el cinquè de nou germans, el més gran dels quals era fill d’un primer matrimoni del pare. Quan era petit, la família decidí traslladar-se a San Bernardino, Califòrnia,[3] però durant el viatge una de les filles emmalaltí a Pella, Iowa. No podent continuar el viatge, hi compraren un terreny i s’hi instal·laren.[4][5] Durant la Guerra civil els germans grans i el pare s’uniren a l’exèrcit nordista i Wyatt, que tenia 13 anys, i els seus germans petits Morgan i Warren es quedaren portant la finca amb la mare. Wyatt, però, va fer diversos intents d’escapar-se i unir-se a l’exèrcit.[6]

Acabada la guerra, la família es traslladà finalment a San Bernardino.[7][8] A Califòrnia, Wyatt va treballar transportant materials per a la construcció del ferrocarril. En aquest període es va aficionar als jocs de cartes i també a la boxa, esport en el qual va guanyar una certa reputació com a àrbitre.[9][10][11]


El 1869 trobà feina com a agent de l’autoritat a Lamar, Missouri, on va conèixer Urilla Sutherland Earp. Es van casar l’any següent però ella va agafar la febre tifoide i va morir, estant embarassada.[12]

Voltant per l’Oest[modifica]

En quedar vidu, Wyatt va deixar la ciutat i va voltar per diverses poblacions on va tenir alguns problemes amb la llei[13][14][15][16] i potser va treballar caçant bisonts.[17]

L’any 1874 arribà aWichita, Kansas, on el seu germà James i la seva dona regentaven un bordell. És possible que Wyatt hi actués de guarda de seguretat.[14] El 1875 va entrar al servei de l’oficina del marshal, on es va guanyar una reputació d’honestedat i eficàcia,[18] :209 però a les següents eleccions va perdre la feina arran d’una disputa amb el sherif anterior.[19]

El Long Branch Saloon de Dodge City, on Wyatt gestionava el joc (legal)
La "Comissió de Pau de Dodge City, el 10 de juny de 1883. Wyatt Earp és el segon per l’esquerra dels que són asseguts

Mentrestant, James Earp havia obert un nou bordell a Dodge City, Kansas,[14] una ciutat en ràpid creixement i amb notables problemes d’ordre públic. Wyatt se n’hi va anar i va ser contractat com a assistent del marshal. Aquí va formar parella de fet amb Mattie Blaylock, que exercia la prostitució.[20]

La segona parella de Wyatt, Mattie Blaylock

En una ocasió es va trobar en inferioritat de condicions en intentar posar ordre en un saloon. El famós jugador professional John "Doc" Holliday hi estava jugant una partida i el va ajudar. Earp considerà que "Doc" li havia salvat la vida i van ser amics des d’aleshores.[21][22]

Tombstone[modifica]

El 1879, quan Dodge City quedava ja més lluny de la frontera i havia esdevingut una ciutat més tranquil·la, Virgil Earp va ser nomenat U.S. marshal (agent federal) de la ciutat de Tombstone, Arizona, que estava creixent ràpidament en haver-s’hi trobat vetes de plata. Wyatt, James i Morgan Earp, junt amb Doc Holiday i les respectives companyes, s’hi van traslladar cercant noves oportunitats. A més de comprar drets en les mines de plata, [23][24] inicialment Wyatt va entrar a treballar com escorta de les diligències de la Wells Fargo.[25]:54[26]

L’any següent, Virgil Earp va ser encarregat de rastrejar un grup de lladres de bestiar que havien robat mules de l’exèrcit i va demanar ajuda als seus germans. Aquest va ser el primer enfrontament entre els Earp i els anomenats “cowboys”, un grup nombrós d'homes (es van arribar a xifrar en uns 200) que tant treballaven per als ranxers com robaven bestiar o assaltaven diligències. Tot i ser fora de la llei, gaudien de la simpatia dels ranxers, els sheriffs locals i gran part de la població, com a reacció a l’arribada de miners, comerciants i industrials que representaven un canvi en el seu ‘’modus vivendi’’.

El mateix 1880 Virgil i Wyatt Earp van entrar a treballar com a ajudants del sheriff del comtat.[25]:65 Wyatt va demostrar de nou la seva eficàcia i sang freda,[27] però a les següents eleccions el càrrec de xerif va recaure en el candidat dels ranxers i els “cowboys” i els Earp van perdre la feina.[28] Wyatt, igual que els seus germans, va començar a tenir ingressos de les seves participacions mineres i a més va entrar a gestionar el joc en un saloon,[29]:331 que en aquell moment era una activitat legal.[30] Els germans Earp, tanmateix, van seguir col·laborant amb les forces de l’ordre, participant en les partides que s’organitzaven per perseguir lladres i assaltants de diligències, cosa que va incrementar el ressentiment contra ells dels “cowboys”, notablement els Clanton, els McLaury, Billy Cairborne I l’ex-ajudant de sheriff Frank Stilvell.

El tiroteig de l’O.K. Corral i les seves conseqüències[modifica]

A l’octubre de 1881 la tensió va anar creixent, amb amenaces dels “cowboys” que matarien els Earp si els tornaven a arrestar. El dia 26, Virgil Earp va tenir notícia que s’havien aplegat armats prop de l’O.K. Corral i va demanar ajuda a Wyatt, Morgan Earp i Doc Holliday per desarmar-los. A les 3 de la tarda es van trobar en un carreró vora el corral[22][31] i s’esdevingué un tiroteig en el qual 3 “cowboys”, Tom i Frank McLaury i Billy Clanton, van morir mentre que Ike Clanton i Billy Clairborne van fugir. Per la banda dels Earp, Wyatt va resultar il·lès però els altres tres membres del grup van ser ferits.[22][31][32]

Ike Clanton va acusar els Earp d’assassinat, però, després d’una extensa investigació, la justícia va resoldre que no hi havia evidències per jutjar-los i que havien actuat dins de la llei, com a representants d’aquesta.[31][33][34][35][36][37]

El 28 de desembre, un mes després de l’absolució, Virgil Earp va ser ferit en una emboscada, i Ike Clanton va ser trobat en el lloc d’on havien sortit els trets. Tanmateix, va ser absolt en aconseguir que set persones testifiquessin que era a Charleston aquell dia. Arran d’aquest fet, Wyatt Earp va aconseguir ser nomenat agent federal per l’ U.S. marshal del comtat, amb autorització per contractar els seus propis ajudants. Seguidament va vendre les seves participacions en el joc, va hipotecar casa seva i va aconseguir donacions de simpatitzants de la seva causa per constituir una partida d’homes. Mentrestant, va oferir a Ike Clanton la reconciliació. Malgrat tot, el 18 de març Morgan Earp va ser assassinat mentre jugava al billar, tirotejat a través de la finestra des del carrer fosc.[14]

Aquests atacs impunes va fer sentir a Wyatt que ell i els seus germans no podien estar prou protegits pel sistema judicial i va decidir prendre’s la justícia pel seu compte.[14][38] L’endemà de la mort de Morgan, en qualitat d’assistent del U.S. marshal, va formar una partida amb els seus germans James i Warren, Doc Holliday i quatre homes més, per protegir la família i perseguir els sospitosos. Una setmana després van escortar Virgil i la seva dona a Tucson, on Frank Stilwell i altres cowboys l’esperaven per assassinar-lo. L’endemà, Stilwell va aparèixer mort a trets a la via del tren.[39] La partida dels Earp va ser acusada d’assassinat I es van cursar ordres de detenció,[40][41]:126 mentre ells tornaven a Tombstone i d’allà al campament del “cowboy” Pete Spece a les Dragon Mountains. No l’hi van trobar però van matar-ne un altre, Florentino Cruz. Dos dies després van irrompre al campament de William Brocius a Iron Springs.[42] Després d’un intens tiroteig es van retirar deixant un bon nombre de cowboys morts, entre ells Curly Billy, a qui mesos abans Wyatt havia salvat de ser linxat quan, borratxo, havia disparat al marshal Fred White.[42] En aquests tirotejos, malgrat haver-se exposat més que ningú, Wyatt va ser l’únic de sortir completament il·lès, cosa que va augmentar la seva llegenda.

Després d’aquesta acció, perseguits per la patrulla organitzada pel sheriff de Tombstone, partidari dels cowboys, però ajudats i proveïts per simpatitzants seus, van deixar la regió cap a Nou Mèxic i després Colorado.

Després de Tombstone[modifica]

Una possible imatge de Josephine Sarah “Sadie” Marcus, parella de fet legal de Wyatt Earp des dels temps de Tombstone fins a la seva mort

El tiroteig de Tombstone va durar només mig minut però va acabar definint Earp per la resta de la seva vida.[43]:135 Especialment des de la mort de Frank Stilwell a Tucson, la premsa va seguir els seus moviments. [44] Estant a Albuquerque, Wyatt i Doc Holliday es van discutir i van separar els seus camins.[45] Tanmateix, es van tornar a trobar dues vegades. Aquell mateix juny, Earp va intervenir per evitar que Holliday fos arrestat per les acusacions d’assassinat que pesaven encara sobre ells.[46] Quatre anys més tard (1886) es van tornar a veure. Aleshores Doc estava molt prim i tossia constantment, a causa de la tuberculosi que l’afectava de feia anys i que el duria a la tomba en uns mesos.[47]

Wyatt va estar un temps a San Francisco, on se li va reunir Josephine “Sadie” Marcus, la seva companya a Tombstone, que a partir d’aleshores es va presentar com la seva esposa i es va anomenar Josephine Earp. Josephine era possiblement ex-prostituta[48] i abans d’estar amb Wyatt era l’amant del sheriff local, cosa que va afavorir que aquest fes costat als “cowboys” en el seu enfrontament amb les Earp.

Des d’aleshores es van dedicar a moure’s seguint diverses febres de l’or a Coeur d’Alene (Idaho),[49] a diverses localitats del Yukon (Alaska), especialment Nome,[50][51][52][53][54][55] i Tonopah (Nevada), alternant amb estades a Califòrnia (San Francisco, San Diego, Los Angeles) i Seattle quan operaven a Alaska. A les ciutats mineres Wyatt combinava les inversions en mineria amb feines d’agent de l’ordre, la gestió del joc en saloons, l’arbitratge de combats de boxa, i fins i tot va obrir saloons a Nome,[55] Seattle i Tonopah,[56]:78[57] de vegades associats a bordells. [58][54] A Califòrnia, a més dels saloons i el joc, [59][60][61] gestionava apostes hípiques i arbitrava competicions de boxa.date=December 11, 2015}}</ref>

[62][63][25]

Caricatura de Wyatt Earp com a àrbitre del combat Sharkey-Fitzimmons fight

El 1896 va ser cridat d’urgència per arbitrar un combat molt mediàtic entre els aspirants al campionat del món de pesos pesants Bob Fitzsimmons i Tom Sharkey. El primer era favorit[64][65] però Wyatt el va desqualificar per un cop que va considerar il·legal. La seva decisió va ser molt protestada i va arribar fins al tribunals.[66][67][29] Tot i els informes medics favorables a Earp[68] i que el jutge finalment no es va pronunciar, [69] la campanya mediàtica desfermada, [70][71] que va fer arribar el seu nom per primera vegada a la majoria de nord-americans,[70] va associar-hi una ombra que mai es va acabar esvaint.[72]

El 1906 Wyatt va descobrir dipòsits d’or i coure a Vila (Califòrnia), prop del Desert de Sonora.[66][73]:83 A inicis del 1911, Wyatt i Sadie hi van comprar una casa, la única que mai van tenir en propietat, on vivien del rendiment, modest, dels seus jaciments[74] [75][74] [76]> i d’uns pous de petroli que havien comprat a Oakland i Kern County.[77][78][79]

Hollywood[modifica]

Els estius, però els passaven a Los Angeles. Allà, Wyatt va esdevenir consultor (no pagat) en diversos films muts de “cowboys”.[80][81] En aquest ambient va fer amistat amb els dos actors més famosos del ‘’western’’ mut, William S. Hart i Tom Mix, i visitava sovint els estudis on rodava John Ford.[82] A través de Jack London, amb qui havia fet amistat a Nome, va conéixer també Raoul Walsh, que havia estat cowboy, i Charles Chaplin.[82]

Amb la idea que William S. Hart protagonitzés una pel·lícula sobre la seva vida, va començar a explicar la seva biografia al seu amic John Flood (que era enginyer de mines i no escriptor).[75][83] Les sessions, però, van ser molt mediatitzades per Josephine, entestada a magnificar la figura de Wyatt, censurant i afegint coses.[84][75][85] El resultat no va ser mai publicat ni adaptat al cinema, però se’n conserva el manuscrit.[86]

Wyatt Earp va morir a causa d’una cistitis el 13 de gener de 1929,[69]:327[87] havent sobreviscut als seus germans (però no a la seva germana Adelia) i a la resta de participants del tiroteig de l’O.K. Corral. Al funeral, el seu fèretre va ser portat per vells amics de Tombstone i del Klondike, i pels actors William S. Hart [88] i Tom Mix.[80][89] Va ser incinerat. Josephine, que no va assistir a la cerimònia, va fer enterrar les seves cendres a la tomba de la seva pròpia família al cementiri jueu de (Califòrnia), on també s’enterraren les seves quan va morir el 1944.

Imatge i llegenda de Wyatt Earp[modifica]

La imatge de Wyatt Earp ha variat al llarg del temps.

Imatge contemporània[modifica]

Els contemporanis del seu entorn en tenien bona opinió. Es conserven testimonis de persones que el van conèixer a l’època de Wichita, Dodge City o Tombstone (agents de l’autoritat, editors de diari o advocats) que el descriuen com un home honest i en qui es podia confiar, més pendent de la pròpia consciència que de la seva imatge, intel·ligent, coratjós, tranquil i que, com a agent de la llei, només recorria a l’ús de les armes quan realment era inevitable.[90][91][92] Billy Dixon el descriu com un jove més aviat tímid, que es deixava anar només amb els seus íntims i que sols parlava quan creia que calia, i diu que això, i el fet que era més ben educat que la majoria de gent que l’envoltava, va fer que molts no l’entenguéssin prou.[56] Era considerat un expert en el maneig del revòlver, amb una determinació i sang freda que el van ajudar tenir sort en tots el tirotejos en què es va veure involucrat.[93]:83[92] També se sap que quan els Earp van ser acusats d’assassinat arran del tiroteig de l’O.K. Corral, nombrosos ciutadans de Dodge City van escriure cartes al jutge donant-los suport.[94]

Després del tiroteig, però, Wyatt i els seus germans van ser sovint objectiu de crítiques als diaris de l’Oest, sovint contraposades a elogis al sheriff de Tombstone Johnny Behan.[95] Aquest, d’altra banda, va escampar històries tèrboles sobre els Earp fins a la seva mort, assenyalant-los com els homes dolents que atacaven els bons cowboys.[96] També el veí de Tombstone Thomas Raines, entrevistat pel diari Arizona Republican l’any 1921, va descriure el tiroteig com una emboscada parada pels Earp contra Ike Clanton i els seus companys.[97] Algunes d’aquestes històries, tanmateix, contenen inexactituds notables, com per exemple donar-lo per mort quan encara havia de viure més de 7 anys.[98]

Darrers anys i després de la seva mort[modifica]

A la seva mort, tanmateix, molta gent recordava Wyatt Earp més per l’arbitratge del combat Fitzsimmons vs. Sharkey que pel tiroteig a Tombstone.[68][9] Tot i això, el Los Angeles Times va publicar un obituari que ja el mitificava com un tirador increïble i un sheriff heroic.[87]

El 1926, l’escriptor Walter Noble Burns va voler escriure un llibre sobre Wyatt Earp, però aquest va declinar l’oferta perquè estava treballant en el que escrivia John Flood. Burns es va decantar aleshores per centrar el seu llibre en Doc Holliday. Quan el projecte de Flood va naufragar els Earp van contactar amb Burns de nou, però aquest ja tenia el llibre en procés de publicació. Malgrat que aleshores Josephine va intentar impedir-ho, l’obra de Burns Tombstone, An Iliad of the Southwest (Tombstone, una ilíada al Sud-oest) es publicà el 1927. Presentava Earp com un heroi, barrejant fets i ficció sense distinció, i va ser el primer en popularitzar per al gran públic el Wyatt Earp mític.[83][99][100][101]:xvi[102]:135

Publicacions negatives[modifica]

En plena moda de la literatura sobre l’Oest, ja aleshores llegendari, van aparèixer un reguitzell de llibres i publicacions en fascicles que tractaven la figura de Wyatt Earp. Alguns el pintaven com un covard lladre i assassí, com els de Billy Breakenridge –antic ajudant de Johnny Behan i per tant fàcilment parcial-,[75] o Edwin Burkholder –que se sap que va fabricar cartes falses per fonamentar la vilania d’Earp-.[44] Frank Waters va entrevistar la vídua de Virgil Earp i va distorsionar les seves paraules per presentar-lo com un pistoler, jugador, bígam i exhibicionista, rebutjat per la seva família. Waters no es va arriscar a publicar el seu llibre fins 13 anys més tard, quan ella ja havia mort, i malgrat que ell mateix va reconèixer en part que contenia bones dosis d’imaginació[103][104][58] i que investigacions posteriors no han trobat evidències que es documentés, ni han corroborat la majoria de fets conflictius que exposa,[105] [69] la seva obra segueix sent utilitzada com a font pels detractors d’Earp.[105]

La biografia de Lake[modifica]

En el sentit oposat, Stuart N. Lake va publicar la primera biografia de Wyatt Earp,[106]:154–161 Wyatt Earp: Frontier Marshal el 1931,[17] dos anys després de la seva mort. L'hi representava com un heroi que netejava de criminals les ciutats de frontera, obviant la seva contínua dedicació al joc i la seva habitual associació amb prostitutes.[106] Lake va tenir només unes poques entrevistes amb Earp abans que morís.[107][108] A més, se sap que Josephine va pressionar-lo perquè les deixés a ella i a Mattie Blaylock fora del llibre, arribant a amenaçar-lo amb accions legals.[109][106][110] També va esforçar-se a presentar Earp com a abstemi.[111] Aquesta ‘’biografia creativa’’ que el pintava com un “superheroi de l’Oest”[109] i un “galant Cavaller Blanc”[93] ha marcat directament o indirecta la majoria de films de Hollywood on apareix Earp[106] i va situar en la memòria col·lectiva el duel de l’O.K. Corral.[93] Sigui dit de passada, també va catapultar la carrera del seu autor com a guionista cinematogràfic de ‘’westerns’’.[112]:36

Memòries de Josephine Earp[modifica]

El 1976 l’historiador ‘’amateur’’ Glenn Boyer va publicar, editades per la respectada University of Arizona Press, les memòries retrobades de Josephine Earp, ‘I Married Wyatt Earp’.[113]:4[114] Aquestes memòries van obtenir una gran popularitat i han estat durant anys considerades la font més fiable d’informació sobre els Earp tant pel públic en general com pels especialistes,[115]:50 i han sigut utilitzades pels cineastes que volien apropar-se més a la realitat.[116] Tanmateix, el 1998 Boyer va reconèixer en una entrevista, preguntat sobre la seva fiabilitat, que era una novel·la “100% Boyer”, que no es fonamentava en cap documentació i que era “un esforç artístic per descriure Wyatt des del punt de vista de Josephine”. En conseqüència, University Press ha descatalogat el llibre i altres treballs de Boyer com Wyatt Earp's Tombstone Vendetta (1993) han estat qüestionats.[117]:6

Visió actual[modifica]

La reputació d’Earp ha estat sempre confusa, tant per les històries inexactes, conflictives o falses emeses (positivament o negativament) sobre ell, com per les seves pròpies afirmacions i explicacions que no han pogut ser corroborades, que van ser explicades de forma diferent per ell mateix en diferents moments, o que fins i tot han estat posades en dubte en confrontar-les amb notícies de l’època, bé pel contingut, per les dates o altres detalls.[118][72][119][120][121][122][123][124][92][42][125][126][127]

D’altra banda, Wyatt va sobreviure als seus germans i això, junt amb l’efecte de la biografia de Lake i les adaptacions cinematogràfiques, ha fet oblidar que ell no va ser el personatge principal del tiroteig de l’O.K. Corral.[128] En efecte, era Virgil Earp qui, en tant que a assistent del U.S. Marshal i com a City Marshal de Tombstone, tenia l’autoritat legal.[99] A més, com a excombatent de la Guerra de Secessió, Virgil tenia molta més experiència en el maneig d’armes i en combat que Wyatt.[129]

En la cultura popular, segueix sent el pistoler més dur i ràpid del seu temps, que fa servir la seva habilitat per mantenir la llei i l’ordre en un entorn on la llei i la justícia eren notòriament absents.[130]

Però també és cert que, com descriu l’historiador John Boessenecker:

« Va ser una figura enigmàtica... Sempre va viure a la ratlla de la societat respectable, i els seus companys més propers eren jugadors i pistolers ... Wyatt mai va arrelar enlloc; quan deixaven d’arribar-li els diners o els seus problemes es feien massa grossos, feia els paquets i es traslladava a la següent ciutat amb boom miner... Tota la seva vida va ser un joc d’atzar, un esforç per guanyar diners sense treballar dur, per sortir-se’n ràpidament sense assentar-se mai a llarg termini.[131]:178 »


Referències[modifica]

  1. ↑ Giné, Salvador «Wyatt Earp i el tiroteig d'OK Corral». Sàpiens [Consulta: 5 gener 2023].
  2. ↑ Tefertiller, Casey. Wyatt Earp – Life Behind The Legend (en anglès). John Wiley & Sons, Inc., 22 setembre 1997. ISBN 978-0471189671. 
  3. ↑ Gormley, Myra Vanderpool. «Wild West Personalities Produce Bang-Up Pedigree». Genealogy Magazine, 2013. Arxivat de l'original el March 26, 2014. [Consulta: March 25, 2014].
  4. ↑ Urban, William. «Where was Nicholas Earp in 1849–50?». Western Illinois University Archives. Monmouth, Illinois: Monmouth College. Arxivat de l'original el March 5, 2016. [Consulta: November 6, 2015].
  5. ↑ Urban, William. «Nicholas Earp». Arxivat de l'original el March 16, 2009. [Consulta: April 11, 2011].
  6. ↑ «Timeline: The Life of Wyatt Earp». PBS.ORG. American Experience. Arxivat de l'original el April 12, 2010. [Consulta: November 17, 2015].
  7. ↑ Scism, Jeffery. «Nicholas Porter Earp». Arxivat de l'original el February 11, 2009. [Consulta: November 6, 2015].
  8. ↑ Cataldo, Nicholas R. «Wyatt Earp in San Bernardino». City of San Bernardino, California. Arxivat de l'original el May 12, 2013. [Consulta: April 27, 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 Barra, Alan «Backtalk: When Referee Wyatt Earp Laid Down the Law». , November 26, 1995.
  10. ↑ Sammons, Jeffrey T. Beyond the Ring: The Role of Boxing in American Society. University of Illinois Press, 1990, p. 22. ISBN 978-0-252-06145-5. 
  11. ↑ «"Professor" Mike Donovan». Arxivat de l'original el November 11, 2014. [Consulta: November 1, 2014].
  12. ↑ «WGBH American Experience: Wyatt Earp, Complete Program Transcript» (en anglès), 25-01-2010. Arxivat de l'original el 30 gener 2017.
  13. ↑ Gatto, Steve. «Civil Complaints Against Wyatt Earp». Arxivat de l'original el February 1, 2014. [Consulta: January 27, 2014].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 WGBH American Experience: Wyatt Earp, Complete Program Transcript (Television production). 22 2. January 25, 2010. Arxivat de l'original el January 30, 2017. 
  15. ↑ Gatto, Steve. «Wyatt Earp History Page». www.wyattearp.net. Arxivat de l'original el November 4, 2016. [Consulta: February 13, 2017].
  16. ↑ Jay, Roger. «Wyatt Earp's Lost Year». HistoryNet, 12-06-2006. [Consulta: 24 gener 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 Lake, Stuart N. Wyatt Earp, Frontier Marshal. New York: Pocket Books, 1994. ISBN 978-0-671-88537-3. 
  18. ↑ Barra, Alan. «Who Was Wyatt Earp?». American Heritage. Arxivat de l'original el May 7, 2006. [Consulta: April 17, 2011].
  19. ↑ «Wyatt Earp dropped from Wichita police force». History.com, Apr 19, 1876. [Consulta: July 25, 2018].
  20. ↑ Guinn, Jeff. The Last Gunfight: The Real Story of the Shootout at the O.K. Corral and How it Changed the American West. First hardcover. New York: Simon & Schuster, 2011. ISBN 978-1-4391-5424-3. 
  21. ↑ Geringer, Joseph. «Wyatt Earp: Knight With A Six-Shooter». CrimeLibrary.com. Arxivat de l'original el March 7, 2006. [Consulta: November 2, 2014].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Testimony of Wyatt S. Earp in the Preliminary Hearing in the Earp-Holliday Case». Famous Trials: The O. K. Corral Trial, 2005. Arxivat de l'original el February 3, 2011. [Consulta: February 6, 2011]. From Turner, Alford (Ed.), The O. K. Corral Inquest (1992)
  23. ↑ Gatto, Steve. «Arrival In Tombstone». WyattEarp.net. Arxivat de l'original el March 17, 2011. [Consulta: May 12, 2011].
  24. ↑ Mulkins, Kevin. «Early Tombstone Paper: Checks, Drafts & Stock Certificates», 2012. Arxivat de l'original el December 22, 2015.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Marks, Paula Mitchell. And Die in the West: The Story of the O.K. Corral Gunfight. New York: Morrow, 1989. ISBN 978-0-671-70614-2. 
  26. ↑ «Arizona Affairs, an Interview With Virgil Earp». Real West, January 1982. Arxivat de l'original el September 28, 2015. [Consulta: April 11, 2011].
  27. ↑ Gatto, Steve. «Appointed Deputy Sheriff (July 1880)». WyattEarp.net. Arxivat de l'original el October 30, 2015. [Consulta: November 6, 2015].
  28. ↑ Breakenridge, William M. Brown, Richard Maxwell. Helldorado: Bringing the Law to the Mesquite. Lincoln: University of Nebraska Press, 1992, p. 448. ISBN 978-0-8032-6100-6. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Adams, Ramon F. Jr.. Burs Under the saddle: A Second Look at Books and Histories of the West. First. Norman: University of Oklahoma Press, 1989, p. 336. ISBN 978-0-8061-2170-3. 
  30. ↑ DeArment, R. K. «Gambling in the Old West». History Net: Wild West Magazine, June 12, 2006. Arxivat de l'original el April 24, 2015. [Consulta: April 13, 2015].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Linder, Douglas. «The Earp Trial: A Chronology». Famous Trials, 2005. Arxivat de l'original el August 16, 2011. [Consulta: May 17, 2011].
  32. ↑ «Testimony of Virgil Earp in the Preliminary Hearing in the Earp Case». Famous Trials: The O. K. Corral Trial, 2005. Arxivat de l'original el February 3, 2011. [Consulta: February 6, 2011].
  33. ↑ Linder, Douglas. «The O. K. Corral Trial». Famous Trials, 2005. Arxivat de l'original el July 20, 2011. [Consulta: May 17, 2011].
  34. ↑ Linder, Douglas. «The Earp-Holliday Trial», 2005. Arxivat de l'original el February 24, 2011. [Consulta: February 25, 2011].
  35. ↑ «Testimony of John Behan in the Preliminary Hearing in the Earp-Holliday Case». Famous Trials: The O. K. Corral Trial, 2005. Arxivat de l'original el December 15, 2010. [Consulta: February 7, 2011]. From Turner, Alford (Ed.), The O. K. Corral Inquest (1992)
  36. ↑ Morey, Jeff. «"Blaze Away!" Doc Holliday's Role in the West's Most Famous Gunfight». tombstonehistoryarchives.com. Arxivat de l'original el November 17, 2015. [Consulta: November 19, 2015].
  37. ↑ «Decision of Judge Wells Spicer after the Preliminary Hearing in the Earp-Holliday Case». Famous Trials: The O. K. Corral Trial, 2005. Arxivat de l'original el August 16, 2011. [Consulta: February 6, 2011].
  38. ↑ «Wyatt Earp's Vendetta Posse». HistoryNet.com, January 29, 2007. Arxivat de l'original el April 5, 2011. [Consulta: February 18, 2011].
  39. ↑ «Another Assassination Frank Stilwell Found Dead this Morning Being Another Chapter in the Earp-Clanton Tragedy». The Tombstone Epitaph, March 27, 1882. Arxivat de l'original el December 26, 2010.
  40. ↑ «Grand Jury Indictment for the Killing of Frank Stilwell». tombstonehistoryarchives.com. Arxivat de l'original el November 17, 2015. [Consulta: November 19, 2015].
  41. ↑ Newton, Michael. Famous Assassinations in World History: An Encyclopedia, 2014, p. 864. ISBN 978-1-61069-286-1. 
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 Shillingberg, William B. «Wyatt Earp and the Buntline Special Myth». Kansas Historical Quarterly, vol. 42, 2, Summer 1976, pàg. 113–154.
  43. ↑ Walker, Dale E. «Standing Tall». American Cowboy. Active Interest Media, Inc., vol. 14, November–December 2007, pàg. 152. ISSN: 1079-3690.
  44. ↑ 44,0 44,1 Roberts, Gary L. «The Real Tombstone Travesty: The Earp Controversy from Bechdolt to Boyer». WOLA Journal, vol. VIII, 3, Fall 1999.
  45. ↑ Johnson, Scott; Johnson, Craig. «The Earps, Doc Holliday, & The Blonger Bros». BlongerBros.com. Arxivat de l'original el March 4, 2016. [Consulta: December 7, 2015].
  46. ↑ «Biographical Notes Bat Masterson». Arxivat de l'original el September 27, 2011.
  47. ↑ «Doc Holliday- Deadly Doctor of the West». Arxivat de l'original el July 30, 2016.
  48. ↑ Bemko, Marsha. Antiques Roadshow Behind the Scenes An Insider's Guide to Pbs's #1 Weekly Show. Touchstone Books, December 2009, p. 49. ISBN 978-1-439-14913-3. 
  49. ↑ «San Diego Walking Tour: Gaslamp Quarter». Arxivat de l'original el October 6, 2014. [Consulta: September 30, 2014].
  50. ↑ «Raid an Official's Treasure». San Francisco Call, October 11, 1897. Arxivat de l'original el November 17, 2015. [Consulta: October 1, 2014].
  51. ↑ McLaughlin, Les. «Wyatt Earp». Hougon Companies. Arxivat de l'original el November 17, 2015. [Consulta: November 16, 2015].
  52. ↑ DeArment, Robert K. Alias Frank Canton. Norman: University of Oklahoma Press, 1996, p. 223. ISBN 978-0-8061-2900-6. 
  53. ↑ «History». Arxivat de l'original el March 4, 2009. [Consulta: November 16, 2015].
  54. ↑ 54,0 54,1 «Wyatt Earp's Alaskan Adventure» (en anglès). , March 18, 2014.
  55. ↑ 55,0 55,1 «Wyatt Earp's Dexter Saloon».[Enllaç no actiu]
  56. ↑ 56,0 56,1 Woog, Adam. Wyatt Earp. Chelsea House Publications, 2010. ISBN 978-1-60413-597-8. 
  57. ↑ «Earp Historical Timeline San Francisco and Alaska». Arxivat de l'original el February 19, 2008.
  58. ↑ 58,0 58,1 Kirschner, Ann. Lady at the O.K. Corral: The True Story of Josephine Marcus Earp. HarperCollins, March 5, 2013. ISBN 978-0-06-219900-3. 
  59. ↑ Starr, Raymond G. «Wyatt Earp: The Missing Years, San Diego In The 1880s». San Diego History Center. Arxivat de l'original el June 28, 2011. [Consulta: March 8, 2011].
  60. ↑ «Shady Ladies in the "Stingaree District" When The Red Lights Went Out in San Diego». San Diego History Center. Arxivat de l'original el June 4, 2011. [Consulta: March 8, 2011].
  61. ↑ Peterson, Richard H. «The Story of New San Diego and of its Founder Alonzo E. Horton». San Diego History Center. Arxivat de l'original el June 28, 2011. [Consulta: March 8, 2011].
  62. ↑ Flanzbaum, Hilene. «The Jewish First Lady at Legendary Lawmaker Wyatt Earp's O.K. Corral», March 2, 2013. Arxivat de l'original el March 7, 2013. [Consulta: April 20, 2013].
  63. ↑ «Wyatt Earp». San Diego: Gaslamp Quarter Historical Association. Arxivat de l'original el May 20, 2011. [Consulta: January 28, 2011].
  64. ↑ Rego, Nilda. «Days Gone By: Earp's controversial call gets upheld in court». Inside Bay Area, January 24, 2010. Arxivat de l'original el October 24, 2014. [Consulta: October 24, 2014]. «Part 2 of 2»
  65. ↑ Rego, Nilda. «Days Gone By: Wyatt Earp, boxing referee, makes a controversial call». Contra Costa Times, January 24, 2010. Arxivat de l'original el October 24, 2014. [Consulta: October 24, 2014].
  66. ↑ 66,0 66,1 Rasmussen, Cecilia «LA Then and Now: Mrs. Wyatt Earp Packed Her Own Punch». , June 4, 2000.
  67. ↑ «Says the Fight Was 'Fixed'». , December 10, 1896.
  68. ↑ 68,0 68,1 Mulvaney, Kevin. «The fight, the foul and the lawman», October 26, 2013. Arxivat de l'original el March 29, 2014. [Consulta: October 21, 2014].
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 Tefertiller, Casey. Wyatt Earp – Life Behind The Legend. John Wiley & Sons, Inc., September 22, 1997. ISBN 978-0471189671. 
  70. ↑ 70,0 70,1 «Earp's Many Colors». San Francisco Call, December 14, 1896. Arxivat de l'original el November 9, 2014. [Consulta: October 30, 2014].
  71. ↑ «Wyatt Earp Sued». San Francisco Call, December 12, 1896, p. 7.
  72. ↑ 72,0 72,1 Evans, Leslie. «Wyatt Earp». Los Angeles: West Adams Heritage Association, July 27, 2001. Arxivat de l'original el March 21, 2013.
  73. ↑ Hayes, Le. Pilgrims in the desert: the early history of the east Mojave desert and Baker, California area. Mojave Historical Society, 2005, p. 276. ISBN 978-0-918614-16-2. 
  74. ↑ 74,0 74,1 «Earp Cottage Vidal, California». Historical Marker Database. [Consulta: June 30, 2011].
  75. ↑ 75,0 75,1 75,2 75,3 Bell, Bob Boze. «Wyatt Earp in Hollywood». True West, October 2015. Arxivat de l'original el October 30, 2015. [Consulta: November 5, 2015].
  76. ↑ Gilchriese, John D. «The Life and Times of Wyatt Earp». Arxivat de l'original el March 26, 2012. [Consulta: June 28, 2011].
  77. ↑ Kazanjian, Howard; Enss, Chris. Thunder Over the Prairie the True Story of A Murder and A Manhunt By the Greatest Posse of all Time. Guilford, CN: Twodot, 2009, p. 126. ISBN 978-0-7627-5595-0. 
  78. ↑ «Wyatt Earp». The Natural American. Arxivat de l'original el May 18, 2011. [Consulta: April 11, 2011].
  79. ↑ «Wyatt Earp». Historical Marker Database. [Consulta: June 30, 2011].
  80. ↑ 80,0 80,1 «Earp Buried by Old West». Los Angeles Times, January 17, 1929. Arxivat de l'original el October 6, 2014. [Consulta: March 8, 2011].
  81. ↑ Puccio, John J. «DVD Review: My Darling Clementine», December 24, 2003. Arxivat de l'original el July 10, 2011. [Consulta: March 8, 2011].
  82. ↑ 82,0 82,1 Barra, Alan. «Wyatt On the Set!». True West Magazine, May 7, 2012. Arxivat de l'original el December 19, 2013. [Consulta: November 5, 2014].
  83. ↑ 83,0 83,1 Morey, Jeffrey J. «The Curious Vendetta of Glenn G. Boyer». Arxivat de l'original el June 28, 2011. [Consulta: November 6, 2015].
  84. ↑ Reidhead, S. J. «Book Review: Wyatt Earp: Frontier Marshal», October 4, 2006. Arxivat de l'original el September 28, 2012. [Consulta: January 11, 2011].
  85. ↑ Cataldo, Nicholas «The Real Wyatt Earp». Odyssey. City of San Bernardino Historical and Pioneer Society, vol. 12, 1, Spring 1990.
  86. ↑ «FCHS History of the manuscript and Flood». Arxivat de l'original el May 16, 2012. [Consulta: November 5, 2014].
  87. ↑ 87,0 87,1 Wyatt Earp's obituary: Tamer of Wild West Dies Los Angeles Times January 14, 1929.
  88. ↑ Murray, Tom G. «Wyatt Earp's Letters to Bill Hart». SCVHistory.com. True West, June 1968. Arxivat de l'original el March 12, 2013. [Consulta: April 16, 2013].
  89. ↑ «Little John's Auction Service Auction Catalog – 2/24/10 Major Firearms Auction Session I *». Arxivat de l'original el July 15, 2011. [Consulta: March 8, 2011].
  90. ↑ Rainey, Buck. Western Gunslingers in Fact and on Film. First. McFarland & Company, 1997, p. 349. ISBN 978-0-7864-0396-7. 
  91. ↑ Campbell, Woody. «Quiet Wyatt». Tombstone History Archives. Arxivat de l'original el October 4, 2011. [Consulta: June 7, 2011].
  92. ↑ 92,0 92,1 92,2 Gatto, Steve. «Buffalo Hunting». WyattEarp.Net. Arxivat de l'original el July 24, 2011. [Consulta: February 25, 2011].
  93. ↑ 93,0 93,1 93,2 Silva, Lee A. «Made for the Life». American Cowboy. Active Interest Media, Inc., vol. 9, 5, January–February 2003. ISSN: 1079-3690.
  94. ↑ McLelland, G.S. «Wyatt Earp». Arxivat de l'original el December 22, 2012. [Consulta: June 26, 2011].
  95. ↑ Ashley, Nelson «Tombstone in the Old Days». Fort Worth Gazette [Fort Worth, Texas], April 16, 1894.
  96. ↑ «Pioneer Days in Tombstone». San Francisco Call, December 7, 1897. [Consulta: October 2, 2014].
  97. ↑ Last Big Battle in the Earp and Clanton Feud is Recalled by Pioneer, Phoenix, Arizona: Arizona Republican, April 13, 1921, p. 5
  98. ↑ Taylor, Michael. «J. M. Scanland», April 23, 2010. Arxivat de l'original el February 1, 2014. [Consulta: April 16, 2013].
  99. ↑ 99,0 99,1 «John Flood and Wyatt Earp». Wild West Magazine, January 29, 2008. Arxivat de l'original el August 22, 2012. [Consulta: May 17, 2011].
  100. ↑ Burns, Walter Noble. Tombstone: An Iliad of the Southwest. Albuquerque, NM: University of New Mexico Press, 1999. ISBN 978-0-8263-2154-1. 
  101. ↑ Dworkin, Mark J. American Mythmaker: Walter Noble Burns and the Legends of Billy the Kid, Wyatt Earp, and Joaquín Murrieta. University of Oklahoma Press, 2015. ISBN 978-0-8061-4901-1. 
  102. ↑ Roberts, Gary. «Allie's Story: Mrs. Virgil Earp and The "Tombstone Travesty"». Arxivat de l'original el March 7, 2016. [Consulta: November 6, 2015].
  103. ↑ Tefertiller, Casey. «What Was Not In Tombstone Travesty – Tombstone History Archives». Western Outlaw Lawman Association, Fall 1999. Arxivat de l'original el March 17, 2010.
  104. ↑ 105,0 105,1 Reidhead, S. J.. Travesty: Frank Waters Earp Agenda Exposed. Roswell, NM: Jinglebob Press & Wyatt Earp Books, 2005. ISBN 978-1-892508-13-3. 
  105. ↑ 106,0 106,1 106,2 106,3 Faragher, John Mack. «The Tale of Wyatt Earp: Seven Films». A: Carnes, Marck C.. Past Imperfect: History According to the Movies. New York: Heny Holt, 1996. ISBN 978-0805037593. 
  106. ↑ «Earp, Wyatt». A: Encyclopædia Britannica (2007). 
  107. ↑ Gibbs, Dan. «Wyatt Earp», November 1999. Arxivat de l'original el December 24, 2013. [Consulta: April 16, 2013].
  108. ↑ 109,0 109,1 Goodman, Michael E. Wyatt Earp. Mankato, MN: Creative Education, 2006, p. 47. ISBN 978-1-58341-339-5. 
  109. ↑ Dettman, Bruce. «Gunfight at the OK Corral A Century on Film». Arxivat de l'original el November 17, 2015.
  110. ↑ Chennault, Nicholas. «Wyatt Earp on Film», October 29, 2014. Arxivat de l'original el October 30, 2016. [Consulta: October 29, 2016].
  111. ↑ Wellman, Paul I. The Trampling Herd: the Story of the Cattle Range in America. Reprint. Philadelphia 1939.. Lincoln: University of Nebraska Press, 1988. ISBN 978-0-8032-9723-4. 
  112. ↑ Ortega, Tony. «How the West Was Spun», December 24, 1998. Arxivat de l'original el October 20, 2012. [Consulta: May 29, 2011].
  113. ↑ Albanese, Andrew Richard. «Bogus bride». Salon.com, February 8, 2000. Arxivat de l'original el February 16, 2011. [Consulta: May 29, 2011].
  114. ↑ Boynton, Victoria; Malin, Jo. Encyclopedia of Women's Autobiography: Volume II (K-Z), August 30, 2005. 
  115. ↑ Ortega, Tony. «I Varied Wyatt Earp». Phoenix New Times, March 4, 1999. Arxivat de l'original el October 20, 2012. [Consulta: May 29, 2011].
  116. ↑ Ortega, Tony «How the West Was Spun». , December 24, 1998.
  117. ↑ Gatto, Steve. «Johnny Ringo – The Death of Johnny Ringo». Arxivat de l'original el April 6, 2011. [Consulta: April 16, 2011].
  118. ↑ «Johnny Ringo History Page». Arxivat de l'original el April 6, 2011. [Consulta: October 24, 2011].
  119. ↑ Bell, Bob Boze; Roberts, Gary; Morey, Jeff; Tefertiller, Casey; Boessenecker, John «Did Doc Kill Ringo?». True West Magazine, March 2022.
  120. ↑ Gatto, Steve. «Did Wyatt Earp Kill Johnny Ringo?». Arxivat de l'original el October 8, 2014. [Consulta: October 26, 2014].
  121. ↑ Gatto, Steve. «When Did Wyatt Earp Become a Deputy U. S. Marshal In the Arizona Territory?». WyattEarp.Net. Arxivat de l'original el March 17, 2011. [Consulta: February 25, 2011].
  122. ↑ Gatto, Steve. «Welcome to the Wyatt Earp History Page». WyattEarp.Net. Arxivat de l'original el July 24, 2011. [Consulta: February 25, 2011].
  123. ↑ Gatto, Steve. «Buffalo Hunting». Arxivat de l'original el July 24, 2011. [Consulta: March 1, 2011].
  124. ↑ Gatto, Steve. «Clay Allison Incident». Arxivat de l'original el July 24, 2011. [Consulta: April 7, 2011].
  125. ↑ «New Mexico Bad Boy – Clay Allison». Legends of America. Arxivat de l'original el March 25, 2006.
  126. ↑ Weiser, Kathy. «Charles Siringo – Cowboy Detective». Legends of America, July 2007. Arxivat de l'original el July 16, 2011. [Consulta: April 16, 2011].
  127. ↑ Lubet, Steven. Murder in Tombstone: the Forgotten Trial of Wyatt Earp. New Haven, CT: Yale University Press, 2004, p. 288. ISBN 978-0-300-11527-7. 
  128. ↑ Correa, Tom. «Gunfight at the OK Corral – The Aftermath – Part One», November 27, 2012. Arxivat de l'original el May 18, 2015. [Consulta: May 16, 2015].
  129. ↑ Coughlin, Colleen. «Symposium: Law And Poplular Culture: Law at the O.K. Corral: Reading Wyatt Earp Films». The Legal Studies Forum. American Legal Studies Association, 1998. Arxivat de l'original el November 19, 2015. [Consulta: November 6, 2015].
  130. ↑ Boessenecker, John. When Law Was in the Holster: the Frontier Life of Bob Paul. Norman: University of Oklahoma Press, 2012, p. 178. ISBN 978-0-8061-4285-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Barra, Allen. Inventing Wyatt Earp: His Life and Many Legends (Inventant Wyatt Earp: la seva vida i moltes llegendes) (en anglès). Nova York: Carroll & Graf Publishers, 1998. ISBN 0-7867-0685-6. 

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wyatt_Earp&oldid=33390824»