Mohaves

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàMohave
'Aha Makhav
Dona mohave
Dona mohave
Tipus Pobles indígenes d'Amèrica
Població total 3.977 (2000)[1]
Llengua Mohave, anglès
Religió Cristianisme, religió tradicional
Grups humans relacionats maricopes, yavapais, hualapais
Regions amb poblacions significatives
Arizona, Califòrnia
Modifica dades a Wikidata

Els mohave són una tribu índia de llengua yuma-cochimí, el nom de la qual prové d''Aha Makhav "tres muntanyes", però ells s'anomenen Pipa a'ha macave " el poble que viu de l'aigua".

Localització[modifica]

Vivien als marges del riu Colorado, entre Needles i Black Canyon, i al desert de Mojave. Actualment viuen a la reserva índia Fort Mojave, a la reserva índia del Riu Colorado i Fort MacDowell, a Arizona.

Demografia[modifica]

Les estimacions per a les poblacions anteriors al contacte de la majoria dels grups nadius a Califòrnia han variat substancialment. El franciscà missioner-explorador Francisco Garcés va estimar que la població mohave en 1776 era d'uns 3.000 individus (Garcés 1900 (2): 450). Alfred L. Kroeber (1925:883) també va calcular la població mohave de 1770 en 3.000 individus.

Kroeber estimava que la població mohave el 1910 era de 1.050 individus. La investigació de Lorraine M. Sherer va revelar que el 1963 la població de Fort Mojave era de 438 i a la reserva del riu Colorado, aproximadament 550.[2]

Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva de Fort Mojave hi havia 606 a Arizona i 445 a Califòrnia (600 i 441 al rol tribal). A Riu Colorado hi havia 51 a Califòrnia i 1.967 a Arizona (3.126 en rol tribal). A Ft McDowell (Arizona) hi ha 887 habitants (849 en rol tribal). Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia censats 1.906 a Fort Mojave, 1.927 a Colorado River i 154 a Fort MacDowell. En total 3.977 individus.

Costums[modifica]

Eren influïts culturalment pels hopi, eren agricultors i conreaven moresc, carabasses, melons, blat, pinyons, fesols i d'altres conreus locals. També es dedicaven a la pesca fluvial. Gaudien d'un gran ritualisme basat totalment en la família. No vivien en pobles, sinó en assentaments rurals. Les vivendes eren petites bordes entreteixides i escampades pel camp, i els propietaris de la casa ho eren també de les terres productives que tenia pels voltants. També era molt destacable llur terrisseria i cistelleria. Escollien un cabdill tribal, però només tenia funcions de ritual polític, puix que només feia de conseller en temps de guerra, i el seu prestigi es basava en l'èxit a les batalles, la lluita cos a cos i en tocar l'enemic en combat sense matar-lo ni ferir-lo, ja que era el més difícil. Endemés, tenien una societat guerrera secreta, Kwanami, amb arquers, llancers i escuders.

Indis mohave a Arizona

Creien en un suprem creador, i donaven importància als somnis com a font de poders especials. Les cerimònies públiques prenien forma de cançons i un cicle de sonds de somnis que narraven un mite. Un cicle podia tenir un miler de cançons. Més tard també adoptaren els noms patronímics i la lideratge hereditària per línia masculina.

Història[modifica]

Eren enemics dels pàpago i pima, i viatjaven sovint a la costa californiana a la recerca de cloïsses. Els primers europeus a visitar-los foren els espanyols Hernando de Alarcón el 1540 i Juan de Oñate el 1605, que no pogueren sotmetre'ls degut a la llunyania de centres de civilització on eren situats, ja que eren força al Nord, i endemés eren força bel·licosos. El 1775 foren visitats per Francisco Tomás Garcés, qui els va usar com a guies per travessar el Canyó del Colorado, però també els intentà enviar a les missions, cosa que li va guanyar la seva enemistat. El 1821 el seu territori passà a Mèxic, tot i que no reconeixien cap autoritat. El 1827 atacaren una expedició de Jedediah Smith i el 1835 hostilitzaren sovint els colons que anaven cap a Califòrnia, encara que no van fer guerres importants. El 1848, pel tractat de Guadalupe-Hidalgo, el seu territori passà als EUA, qui construïren Fort Yuma al seu territori. El 1865, però, foren establerts a Ft MacDowell amb 700 chemehuevi i kawaiisu.

Referències[modifica]

Lectures[modifica]

  • Devereux, George. 1935. "Sexual Life of the Mohave Indians", unpublished Ph.D. Dissertation, Department of Anthropology, University of California.
  • Devereux, George. 1937. "Institutionalized Homosexuality of the Mohave Indians". Human Biology 9:498-527.
  • Devereux, George. 1939. "Mohave Soul Concepts," American Anthropologist 39:417-422.
  • Devereux, George. 1939. "Mohave Culture and Personality". Character and Personality 8:91-109, 1939.
  • Devereux, George. 1938. "L'envoûtement chez les Indiens Mohave. Journal de la Société des Americanistes de Paris 29:405-412.
  • Devereux, George. 1939. "The Social and Cultural Implications of Incest among the Mohave Indians". Psychoanalytic Quarterly 8:510-533.
  • Devereux, George. 1941. "Mohave Beliefs Concerning Twins". American Anthropologist 43:573-592.
  • Devereux, George. 1942. "Primitive Psychiatry (Part II)". Bulletin of the History of Medicine 11:522-542.
  • Devereux, George. 1947. "Mohave Orality". Psychoanalytic Quarterly 16:519-546.
  • Devereux, George. 1948. The Mohave Indian Kamalo:y. Journal of Clinical Psychopathology.
  • Devereux, George. 1950. "Heterosexual Behavior of the Mohave Indians". Psychoanalysis and the Social Sciences 2(1):85-128.
  • Devereux, George. 1948. "Mohave Pregnancy". Acta Americana 6:89-116.
  • Fathauer, George, H.. 1951. "Religion in Mohave Social Structure", The Ohio Journal of Science, 51(5), September 1951, pp. 273–276.
  • Forde, C. Daryll. 1931. "Ethnography of the Yuma Indians". University of California Publications in American Archeology and Ethnology 28:83-278.
  • Garcés, Francisco. 1900. On the Trail of a Spanish Pioneer: The Diary and Itinerary of Francisco Garcés. Edited by Elliott Coues. 2 vols. Harper, New York. (on-line)
  • Hall, S. H. 1903. "The Burning of a Mohave Chief". Out West 18:60-65.
  • Hodge, Frederick W. (ed.) "Handbook of the American Indians North of Mexico" (2 vols., Washington, D.C., 1917), I, 919
  • Ives, Lt. Joseph C. 1861. "Report Upon the Colorado River of the West". 36th Cong., 1st Sess., Senate Exec. Doc. Pt. I, 71. Washington, D.C.
  • Kroeber, A. L. 1925. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, D.C.
  • Sherer, Lorraine M. 1966. "Great Chieftains of the Mohave Indians". Southern California Quarterly 48(1):1-35. Los Angeles, California.
  • Sherer, Lorraine M. 1967. "The Name Mojave, Mohave: A History of its Origin and Meaning". Southern California Quarterly 49(4):1-36. Los Angeles, California.
  • Sherer, Lorraine M. and Frances Stillman. 1994. "Bitterness Road: The Mojave, 1604-1860". Ballena Press. Menlo Park, California.
  • Stewart, Kenneth M. 1947. "An Account of the Mohave Mourning Ceremony". American Anthropologist 49:146-148.
  • Whipple, Lt. Amiel Weeks. 1854. "Corps of Topographical Engineers Report". Pt. I, 114.
  • White, Helen C. 1947. Dust on the King's Highway. Macmillan, New York.
  • Report of the Secretary of the Interior, 1890–1891, II, vi
  • Reports of the Secretary of the Interior, 1891–1930, containing the annual reports of the superintendents of the Fort Mojave School from 1891 through 1930.
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.
  • Sherer, Lorraine Miller. 1965. "The Clan System of the Fort Mojave Indians: A Contemporary Survey." Southern California Quarterly 47(1):1-72. Los Angeles, California.

Enllaços[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mohaves Modifica l'enllaç a Wikidata