Assiniboines

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàAssiniboines
Full Moon, Assiniboine.jpg
Full Moon, assiniboine
Tipus ètnia
Població total Estats Units Estats Units 8.141 (2010)[1]
Canadà Canadà 6.283 (2003)[2]
Llengua Assiniboine, anglès
Religió Sun Dance, Native American Church
Grups humans relacionats Crows, Stoneys, hidatses
Regions amb poblacions significatives
Montana Montana)
Saskatchewan Saskatchewan
Modifica dades a Wikidata
Territori dels assiniboine

Els assiniboines (əˈsɪnɨbɔɪn en singular, əˈsɪnɨbɔɪnz en plural; ojibwa: Asinaan, 'sioux de la pedra', també coneguts com a hohe i per l'endònim nakota (o nakoda o nakona), són una de les primeres nacions canadenca i ameríndia dels Estats Units que parlaven una llengua de la família de les llengües sioux occidentals. Vivien a l'àrea de les Grans Planes ocupant part d'Alberta, sud-oest de Manitoba, nord de Montana i oest de Dakota del Nord. Eren ben coneguts a finals dels XVIII i principis del segle XX. Artistes del segle XIX com Karl Bodmer i George Catlin van pintar retrats dels assiniboine.

Noms[modifica]

Els europeus i els estatunidencs adoptaren els noms que les altres tribus utilitzaren per als assiniboine; només més tard aprengueren l'autodenominació d'aquesta tribu, o autònim. En sioux es feien anomenar tradicionalment els hohe nakota. Amb l'adopció generalitzada de l'anglès, tanmateix, molts ara usen el nom anglès. El préstec anglès assiniboine prové dels antics colons francesos, que havien adaptat d'haver-lo sentit als ojibwe. Els anomenaven al poble en ojibwe asinii-bwaan ('sioux de la pedra'). Els cree els anomenaven asinîpwâta (asinîpwâta ᐊᓯᓃᐹᐧᑕ NA sg, asinîpwâtak ᐊᓯᓃᐹᐧᑕᐠ NA pl). De la mateixa manera, assnipwan ve de la paraula asinîpwâta en dialectes del cree occidental, d'asiniy ᐊᓯᓂᐩ NA –'roca, pedra'– i pwâta ᐹᐧᑕ NA –'enemic, sioux'. Als primers comerciants francesos a l'oest els eren més familiars les llengües algonquines. Van transliterar molts exònims cree o ojibwe d'altres pobles indígenes del Canadà occidental durant l'era colonial. Els anglesos es referien als assiniboines adoptant termes del francès escrit utilitzant la fonètica anglesa.

Altres tribus associaren pedra amb els assiniboine perquè cuinen amb pedres calentes. Deixaven caure pedres calentes a l'aigua per escalfar a punt ebullició i cuinar la carn. Alguns escriptors van veure això com l'associació del terme ojibway assin, 'pedra', i bouillir francès, però aquesta etimologia és molt poc probable.[3]

Subgrups[modifica]

Família assiniboine de Montana, 1890–1891
  • Aegitina (‘Camp traslladat per la matança’)
  • Bizebina (‘Talps’)
  • Cepahubi (‘Òrgans grans’)
  • Canhdada (‘Gent antiquada’)
  • Canhewincasta (‘Gent de la muntanya boscosa’ – ‘Gent que viu a Wood Mountain’)
  • Canknuhabi (‘Un que porta la seva pròpia fusta’)
  • Hudesabina (‘Cul vermell’ o ‘Arrel vermella’, escissió dels Wadopabina el 1844)
  • Hebina (Ye Xa Yabine, ‘Gent de la muntanya rocallosa’, sovint anomenats Fusta forta o Assiniboine de la fusta forta, més tard nucli dels Mountain Stoney-Nakoda)
  • Huhumasmibi (‘Netejadors d'ossos’)
  • Huhuganebabi (‘Talladors d'ossos’)
  • Hen atonwaabina (‘Gent de la muntanya de la roca petita’)
  • Inyantonwanbina (‘Gent de la pedra’, més tard coneguts com a nakoda (Stoney))
  • Inninaonbi (‘Gent tranquil·la’)
  • Insaombi (‘Els qui estan sols’, també coneguts com a Cypress Hills Assiniboine[4])
  • Indogahwincasta (‘Gent de l'est’)
  • Minisose Swnkeebi (‘Banda gos del riu Missouri’)
  • Minisatonwanbi (‘Gent de l'aigua vermella’)
  • Osnibi (‘Poble del fred’)
  • Ptegabina (‘Poble del pantà’)
  • Sunkcebi (‘Banda gos’)
  • Sahiyaiyeskabi (‘Parlants de cree de les planes’, també coneguts com a Joves gossos cree-assiniboine)
  • Snugabi (‘Gent contrària’)
  • Sihabi (‘Gent del peu’)
  • Tanidabi (‘Pelvis de bisó’)
  • Tokanbi (‘Estrangers’)
  • Tanzinapebina (‘Posseïdors de ganivets afilats’)
  • Unskaha (‘Rodamons’)
  • Wadopabina (‘Remadors de canoa’)
  • Wadopahnatonwan (‘Remadors de canoa que viuen a la planura’)
  • Wiciyabina (‘Els qui van a la dansa’)
  • Waziyamwincasta (‘Poble del nord’)
  • Wasinazinyabi (‘Fumadors grossos’)
  • Wokpanbi (‘Bossa de carn’)[5]

Costums[modifica]

Assiniboines a Montana, 1890-1891

Eren alts i forts, i es dividien en dos grups: els de la muntanya, que eren inofensius i vivien miserablement, i els de les planures, que eren vigorosos i vivien del pillatge i del comerç de pells amb la Hudson Bay Co. Llurs cabdills rebien instruccions de batalla mitjançant somnis o visions, i sovint duien amulets sagrats. Ballaven la dansa del Sol (en què apareixien les dues formes del gran esperit, el Déu Sol i el Déu Tro) i la dansa de la Tenda de la Medicina.

Es dividien en bandes separades, cadascuna amb cabdill propi i amb consell. Les bandes movien llurs campaments amb freqüència per la cacera del búfal. Amb la introducció dels cavalls en el segle XVIII, deixaren de moure's a peu emprant travois tirats per gossos.

Les dones realitzaven tota la feina relativa al tipi, inclosa la construcció i el desmantellament. Les principals proeses guerreres consistien a prendre cabelleres i cavalls, i a tocar l'enemic durant la batalla.

Història[modifica]

Home assiniboine a Montana. 1890

Eren alts i forts, amics dels cree i enemics dels sioux. Cap al 1600 es van escindir dels yanktonai, i abandonaren els marges de Hudson i llac Superior pels marges del llac Winnipeg, on passen a ser nòmades que viuen en tipis. Comerciaven pemmican als europeus a canvi d'armes. Foren vistos per primer cop el 1640 i el 1679 pels exploradors francesos, que ja els consideraven aliats dels cree. Per l'enfrontament d'interessos francesos i anglesos a la zona es van moure cap a l'oest, a les planures del Canadà, Montana i Dakota del Nord, raó per la qual entraren en conflicte amb els blackfoot pel control de les planures.

El 1830 s'expandiren per les planures del Canadà, junt a la frontera amb els EUA, on van fer amistat amb cree i ojibway. Des del 1840 cediren poder guerrer als cree, ja que des del 1820 patiren diverses epidèmies.

El 1836, van patir una epidèmia de verola que els reduí en un 40%, i malgrat la seva tradició guerrera, foren molt amics dels blancs, amb qui signaren el primer tractat per dur-los a una reserva el 1851, cosa que reduí llurs moviments. El 1857 s'enfrontaren amb els sioux, i un dels seus guerrers, Jumping Bull, els deixà per unir-se a Bou Assegut. El 1887 es constituí la reserva de fort Belknap, que comparteixen amb els atsina, i el 1888 la de fort Peck, que comparteixen amb els yanktonai.

Pel que fa als del Canadà, el 1885, guerrers assiniboine ajudaren les forces canadenques a reprimir els rebels cree i métis. Fred Robinson (1861-1941), indi assiniboine casat amb una sioux de Saskatoon, fou aconvertit a la religió Ghostdance per Kicking Bear, i Wovoka el 1902 i va predicar la nova religió a la Sioux Wahpeton Reserve de Saskatchewan. El 1971, un dels seus membres, Hank Adams, membre de l'AIM, va rebre un tret a l'estómac per la policia de Tacoma quan treballava de pescador al riu Nisqually.

Actualitat[modifica]

Avui un nombre considerable d'assiniboines viuen conjuntament amb altres tribus, com el cree de les planes, saulteaux, sioux i Gros Ventre, en diverses reserves al Canadà i als Estats Units. A Manitoba, els assiniboines actualment sobreviuen només com a individus, sense reserves separades.

Montana, Estats Units[modifica]

Estan dividits en dues reserves que alhora són dues tribus reconegudes federalment:

Saskatchewan, Canadà[modifica]

  • Primera nació Carry the Kettle Nakoda (la reserva Carry the Kettle Nakoda First Nation #76, també coneguda com a: 'Assiniboine #76', o Carry the Kettle #76-18,19,22, Treaty Four Reserve Grounds #77, inclou ca. 350 km², al de SE Saskatchewan, 80 km a l'est de Regina i 18 km al sud de Sintaluta, de 2.387 assiniboines registrats només uns 850 viuen a la reserva).[9]
  • Primeres nacions Mosquito, Grizzly Bear's Head, Lean Man (també coneguts com a Battleford Stoneys) (inclou les reserves: Mosquito #109, Cold Eagle, Grizzly Bear's Head #110 & Lean Man #111, Mosquito Grizzly Bear's Head Lean Man Tle #1, la seu tribal i administració és 27 km al sud de Battleford, ca. 127 km², el 2003 hi havia enregistrats 1.119 assiniboines).[10]
  • Primera nació White Bear (reserves: White Bear #70 i Treaty Four Reserve Grounds #77 són situades a la cantonada SE de l'àrea Moose Mountain de Saskatchewan, la seu tribal es troba 13 km al nord de Carlyle, ca. 172 km², uns 1.990 assiniboines, saulteaux (anishinaabe), cree i dakota).[11]
  • Primera nació Ocean Man (reserves: Ocean Man #69, 69A-I, Treaty Four Reserve Grounds #77, la seu tribal es troba 19 km al nord de Stoughton, ca. 41 km², de 454 assiniboines, cree i saulteaux (Anishinaabe) registrats, només 170 viuen a terres de la reserva).[12]
  • Primera nació Pheasant Rump Nakota (reserva: Treaty Four Reserve Grounds #77, la seu tribal es troba a Kisbey, uns 333 assiniboines, saulteaux (anishinaabe) i cree).[13]

Notables assiniboines[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Taula del cens dels EUA, 2010
  2. Fa referència als registrats en les Primeres Nacions de Saskatchewan
  3. George Bryce, "The Assiniboine River and its Forts", Trans. Roy. Soc. Canada, 1893, Section II, p. 69.
  4. POLITICAL STRUCTURE AND STATUS AMONG THE ASSINIBOINE INDIANS
  5. James L. Long, William Standing: Land of Nakoda: The Story of the Assiniboine Indians, Riverbend Publishing 2004, ISBN 978-1-931832-35-9
  6. History of the Fort Peck Reservation
  7. Fort Peck Tribes
  8. Fort Belknap Indian Community
  9. Carry the Kettle First Nation
  10. FIRST NATION CONNECTIVITY PROFILE – 2003
  11. White Bear First Nation
  12. Ocean Man First Nation
  13. Pheasant Rump Nakota Nation

Lectures[modifica]

  • Denig, Edwin Thompson, and J. N. B. Hewitt. The Assiniboine. Norman: University of Oklahoma Press, 2000. ISBN 0-8061-3235-3.
  • Fort Belknap Curriculum Development Project. Assiniboine Memories Legends of the Nakota People. Harlem, Mont: Fort Belknap Education Dept, 1983.
  • How the Summer Season Came And Other Assiniboine Indian Stories. Helena, Mont: Montana Historical Society Press, with the Fort Peck and Fort Belknap Tribes, 2003. ISBN 0-917298-94-2.
  • Kennedy, Dan, and James R. Stevens. Recollections of an Assiniboine Chief. Toronto: McClelland and Stewart, 1972. ISBN 0-7710-4510-7.
  • Nighttraveller, Will, and Gerald Desnomie. Assiniboine Legends, Saskatoon: Saskatchewan Indian Cultural College, 1973.
  • Nighttraveller, Will, and Gerald Desnomie. Assiniboine Legends, Saskatoon: Saskatchewan Indian Cultural College, 1973.
  • Schilz, Thomas F. 1984. "Brandy and Beaver Pelts Assiniboine-European Trading Patterns, 1695–1805". Saskatchewan History. 37, no. 3.
  • Writers' Program (Mont.), James Larpenteur Long, and Michael Stephen Kennedy. The Assiniboines From the Accounts of the Old Ones Told to First Boy (James Larpenter Long), The Civilization of the American Indian series. Norman: University of Oklahoma Press, 1961.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assiniboines Modifica l'enllaç a Wikidata