Kutenais

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàKutenai
Ktunaxa
Tipusètnia i Tribu reconeguda federalment Modifica el valor a Wikidata
Població totalEstats Units Estats Units 895 (2010)[1]
Llenguakutenai, anglès,
ReligióCristianisme, religions nadiues
Part dePrimeres Nacions Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEstats Units d'Amèrica i Canadà Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA (Idaho Idaho)
Lloc webkootenai.org Modifica el valor a Wikidata

Els kutenais o ktunaxa (tʌˈnɑːhɑː;[2] Kutenai pron. ktunʌ́χɑ̝) són una nació ameríndia que parlava una llengua aïllada grup Kitunahan o potser wakash de les llengües ameríndies, el nom de la qual prové del piegan ktunai, deformació d'un dels seus noms, dutonaqa o tunahe, però s'anomenen sanka. També foren anomenats Sahantla ("mala gent") pels blackfoot, tlutlamaera ("tallacolls") pels assiniboine i gutskiawe ("mentiders") pels cree. Formen un grup lingüístic aïllat i es divideixen en dos grups:

  • Upper, amb els piegan del Canadà
  • Lower, a Bonner's Ferry (Idaho). Es divideixen en quatre grups: Akiskemikiirik, Akamnik, Akanekunik i Akiyenik.

Localització[modifica]

Ocupaven la conca del riu Kutenai i la part alta dels Saskatchewan i Missouri, a la part sud-oriental de la Colúmbia Britànica, el Nord d'Idaho, i NO de Montana. Actualment viuen a les reserves Flathead (Montana) i Kootenai (Idaho).

Localització dels kutenai

Demografia[modifica]

El 1910 eren un miler, dels quals 554 vivien a Montana (el 1890 uns 400 a Idaho i Montana). El 1960 hi havia uns 103 a Idaho, mentre Asher afirmava que eren uns 650 al Canadà, dels quals només 200 parlaven la llengua. El 1990 hi havia uns 600 a la Colúmbia Britànica i uns 1.500 a Montana. Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Kutenai de Montana hi havia 150 habitants (165 en el rol tribal). Altres viuen a la reserva reserva índia Flathead. A la Colúmbia Britànica viuen 785 individus a les reserves de Columbia Lake (251 h), Lower Kootenay (205 h) i St Mary's (329 h). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 618 purs, 21 barrejats amb altres tribus, 163 amb altres races i 13 amb altres races i tribus. En total, 815 individus.

Costums[modifica]

Els Upper eren sedentaris i tenien els mateixos trets culturals que les tribus de les planures, des del 1700 adoptaren el cavall, el tipi, el tabú de la sogra, la dansa del sol, les festes guerreres i caçaven el bisó. Els Lower, més primitius i nòmades, pescaven i caçaven i llur cultura se semblava a la dels indis del planell, com els paiute. La seva llengua usava moltes formes abreujades per la composició de paraules, com AQ(K). Llur sistema social era força senzill, sense clans ni castes, i sense un cabdill únic per a tota la tribu, sinó que es dividien en nombroses bandes independents amb un líder nominal cadascuna, però qui tenia una veritable autoritat era el Consell d'Ancians.

Cap Joe Healy i els seus guerrers

Endemés, mantenien un costum antiquíssim de comptar l'ascendència per les dues bandes del matrimoni, en comptes de fer-ho exclusivament per la part de la mare o del pare. Creien en nombrosos esperits, adoraven el sol i els xamans eren influents. Els hoems vestien unes robes de pell, i les dones duien túniques, i vivien en tipis de pell cònics, alhora que es pintaven tot el cos. També feien canoes allargades amb punxa d'esturió, de gran qualitat, pintades i guarnides.

Comunitats[modifica]

Hi ha 4 bandes al sud-est de la Colúmbia Britànica, una tribu reconeguda federalment a Idaho, una banda al nord-oest de Montana, i també petites poblacions a Washington.[3][4][5]

Canadà - Colúmbia Britànica

Consell de la Nació Ktunaxa (KNC) (fins a 2005 Consell Tribal Ktunaxa/Kinbasket (K/KTC))[6]

  • Primera Nació Lower Kootenay (Lower Kootenay Indian Band[7] - Ya·qannu·ki, Yaqan nuʔkiy o Yaqaón Nuñkiy - ‘on hi ha la roca’, culturalment són Baixos Kootenay, la seu tribal es troba a Creston en la reserva més poblada Creston #1 al llarg del riu Kootenay, ca. 6 km al nord de la frontera entre Estats Units i el Canadà, reserves: Creston #1, Lower Kootenay #1A, #1B, #1C, #2, #3, #5, #4, St. Mary's #1A, ca 26 km², Població: 214)
  • Primera Nació St. Mary's[8] (aka St. Mary's Band – ʔaq̓amniʔk o ʔaq̓am - ‘boscos densament profunds', són culturalment Baixos Kootenay, viuen al llarg del riu St. Mary's vora Cranbrook (Colúmbia Britànica), la seu tribal es troba en la més poblada reserva Kootenay #1, reserves: Bummers Flat #6, Cassimayooks (Mayook) #5, Isidore's Ranch #4, Kootenay #1, St. Mary's #1A, ca. 79 km², Població: 357)
  • Primera Nació Tobacco Plains (aka Tobacco Plains Indian Band – ʔa·kanuxunik, Akan'kunik, o ʔakink̓umⱡasnuqⱡiʔit - ‘Poble del lloc del cap que vola’,[9] són culturalment Baixos Kootenay, viuen vora Grasmere (vegeu també Tobacco Plains), al marge oriental del llac Koocanusa sota les boques del riu Elk, ca. 15 km al nord de la frontera entre Colúmbia Britànica i Montana, reserves: St. Mary's #1A, Tobacco Plains #2, ca. 44 km², Població: 165)[10]
  • Primera Nació ?Akisq'nuk[11] (aka Columbia Lake Indian Band – A·kisq̓nuknik̓, ʔakisq̓nuk o ?Akisq'nuk - ‘lloc dels dos llacs',[12] són culturalment Alts Kootenay, la seu tribal és a Akisqnuk directament al sud de Windermere, reserves: Columbia Lake #3, St. Mary's #1A, ca. 33 km², Població: 264)[13]

Consell Tribal de la Nació Shuswap,[14] un dels dos consells tribals dels Secwepemc

  • Banda Índia Shuswap[15] (Kyaknuqⱡiʔit o Kisamni en Ktunaxa, són culturalment Baixos Kootenay, un grup Secwepemc que s'anomenen a si mateixos Tsqwatstens-kucw ne Casliken - ‘poble entre dues muntanyes', aquest grup de la banda Shuswap, conegut com a ‘Banda Shushwap Kinbasket’,[16] es traslladaren no més tard del segle xviii a la vall de l'alt riu Columbia on s'aliaren amb els Ktuanxa i stoney, a través de matrimonis amb els Ktunaxa esdevingueren parat de la tribu. La reserva més poblada, Shuswap IR, es troba a la vall del Columbia a Rocky Mountain Trench al llarg del marge oriental del riu Columbia, a l'est de les Muntanyes Selkirk, ca. 1,6 km al nord d'Invermere (Colúmbia Britànica), just al nord-est del llac Windermere, reserves: St. Mary's #1A, Shuswap IR, ca. 12 km², Població: 244) - antics membres del Consell de la Nació Ktunaxa (KNC) (conegut fins al 2005 com a Consell Tribal Ktunaxa/Kinbasket (K/KTC))
Estats Units - Idaho

Consell Tribal Kootenai

Estats Units - Montana

Tribus Confederades Salish i Kootenai de la Nació Flathead

Estats Units - Washington

Tribus Confederades de la reserva Colville

Artesà kutenai, 1887

Història[modifica]

Originàriament vivien a l'est de les Rocoses, d'on foren expulsats pels blackfoot i cree, llurs enemics tradicionals. El 1808 contactaren amb el canadenc David Thompson, de la NW Company, i es van fer comerciants; ja el1807 havien fundat l'establiment Kootenai House. Això els permetrà de viure en pau amb els colons de la zona, i en general s'adaptaren bé a la civilització occidental. Però el 1846 el seu territori fou dividit entre Canadà (Colúmbia Britànica) i EUA (Territori de Montana). Pel Tractat de Hell Gate del 16 de juliol del 1855 foren atribuïts a la reserva índia Flathead amb altres tribus salish.

Destacaren la profetessa Kauxuma Nupika ("Duta pels esperits, 1790-1837), qui el 1808 es casà amb l'explorador francès Boisvard, i que quan tornà a la tribu afirmà que s'havia convertit en home. Va morir en un atac dels blackfoot. També fou famós el profeta Bear Track (1790-1880), mig bitterroot salish-kutenai, que afirmava tenir poder per localitzar els búfals. Un altre xamà destacat fou Baptiste Mathias (1876-?), darrer cap de la Sundance i mantenidor del calendari pictogràfic kutenai iniciat el 1826. El 20 de setembre del 1974 el grup d'Idaho va declarar la Guerra als EUA, i va rebre el suport dels caps de l'AIM Roque Dueñas i Leonard Peltier, que foren arrestats a Mercer Island. Actualment el membre més destacat de la tribu és Luana Ross.

Referències[modifica]

  1. ↑ Cens dels Estats Units, 2010
  2. ↑ «Pronunciation Guide to First Nations in British Columbia», 15-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-01-23. [Consulta: 14 maig 2013].
  3. ↑ Language Geek information about Ktunaxa
  4. ↑ «Ktunaxa Nation Council Society infopage, Indian and Northern Affairs Canada website». Arxivat de l'original el 2014-12-05. [Consulta: 30 novembre 2014].
  5. ↑ Ktunaxa Nation website
  6. ↑ «Ktunaxa Nation». Arxivat de l'original el 2012-08-04. [Consulta: 30 novembre 2014].
  7. ↑ Lower Kootenay Band - The Yaqan Nukiy
  8. ↑ Aqam - St. Mary's Band
  9. ↑ «Tobacco Plains Band». Arxivat de l'original el 2015-10-30. [Consulta: 22 agost 2015].
  10. ↑ AANDC - First Nation Connectivity Profile
  11. ↑ «?Akisq'nuk First Nation». Arxivat de l'original el 2012-07-28. [Consulta: 30 novembre 2014].
  12. ↑ First Peoples Language Map - ?Akisq'nuk First Nation
  13. ↑ «Source for Population: Indian and Northern Affairs Canada (INAC), Registered Population as of June, 2011». Arxivat de l'original el 2014-12-05. [Consulta: 30 novembre 2014].
  14. ↑ Shuswap Nation Tribal Council (SNTC)
  15. ↑ Shuswap Indian Band
  16. ↑ El nom és derivat de Kenpesq't - ‘arribant a la part més alta del cel' o ‘tocant el firmament vora el cel', el nom de molts dels seus caps: Yelhellna Kinbasket (d'Adams Lake), el seu fill Paul Ignatious Kinbasket i el seu net Pierre Kinbasket
  17. ↑ «Kootenai Tribe of Idaho». Arxivat de l'original el 2006-10-29. [Consulta: 30 novembre 2014].
  18. ↑ Confederated Salish and Kootenai Tribes of the Flathead Nation
  19. ↑ «The Confederated Tribes of the Colville Reservation». Arxivat de l'original el 2013-04-15. [Consulta: 30 novembre 2014].
  20. ↑ The Sinixt Nation

Bibliografia[modifica]

  • Alexander Francis Chamberlain, "Report of the Kootenay Indians of South Eastern British Columbia," in Report of the British Association for the Advancement of Science, (London, 1892)
  • John Maclean, Canadian Savage Folk, (Toronto, 1896)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutenais
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kutenais&oldid=33291539»