Windermere

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Coord.: 54° 21′ 30″ N, 2° 56′ 10″ O / 54.35833°N,2.93611°O / 54.35833; -2.93611

Infotaula de geografia físicaWindermere
Lake windermere in 2005.jpg
Tipus Llac
Localitzat en l'àrea protegida Lake District National Park Tradueix
Ubicació
País de la conca Regne Unit
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióNorth West England
Comtat cerimonialCúmbria
 54° 21′ 30″ N, 2° 56′ 10″ O / 54.358333333333°N,2.9361111111111°O / 54.358333333333; -2.9361111111111
Serralada Lake District
Afluent
Efluent River Leven Tradueix
Dades i xifres
Altitud 39 m
Profunditat 66,76 m
Dimensions 1.490 (amplada) × 18.080 (longitud) m
Superfície 14,73 km²
Modifica les dades a Wikidata

Windermere és el llac natural més gran d'Anglaterra.[1] Fa 14,73 km², amb 18 km de llargada i 1,5 km d'amplada. La seva fondària màxima és de 67 metres. Es va formar per la retirada d'una glacera en l'actual període interglacial. Va ser un dels llocs més populars de visita turística des de l'arribada del ferrocarril Kendal and Windermere Railway l'any 1847. Es troba al Comtat de Cumbria i es troba totalment dins el Lake District National Park. Dins el llac hi ha 18 isles, la més gran s'anomena Belle Isle.

Windermere en un matí boirós.

Mere és una paraula de l'Old English que en anglès actual es tradueix com 'lake' o 'pool' (llac o estany). Fins al segle XiX es coneixia com a "Winander Mere" o "Winandermere" .[2][3]

Windermere presenta una distribució de la temperatura de l'aigua, termoclina, important i que el diferencia d'altres llacs. El poeta Norman Nicholson commentà que l'ús de la frase 'Lake Windermere' era una tautologia però necessària per distingir la població del seu llac. [4]

Geografia[modifica]

Un mapa del llac, 1925.

Windermere es va formar fa uns 13.000 anys per la retirada de dues glaceres, la de la vall Troutbeck i la de Fairfield horseshoe. El llac té dues conques separades amb roques volcàniques dures a la del nord i pissares toves a la conca del sud.[5]

El riu Leven drena aquest llac i li arriben els rius Brathay, Rothay, Trout Beck, Cunsey Beck i alguns torrents.

Directament a la riba del llac només hi ha una població, Bowness-on-Windermere. La població de Windermere es troba a uns 20 minuts caminant. No existia abans de l'arribada del ferrocarril.

La Freshwater Biological Association es va establir a la riba del Windermere l'any 1929 i s'hi van fer els primers estudis sobre limnologia.

Cultura popular[modifica]

Les primeres línies del poema de William Wordsworth, There was a Boy, són: There was a Boy; ye knew him well, ye cliffs And islands of Winander!

Els llibres per infants de Arthur Ransome, Swallows and Amazons i les seqüeles Swallowdale, Winter Holiday Pigeon Post i The Picts and the Martyrs, impliquen aventures de la dècada de 1930 al voltant d'un llac fictici que deriva de la combinació de Windermere i Coniston Water.[6] on the North-West shore.

En la novel·la de terror, The Pike (1982), de Cliff Twemlow, apareix el boom turístic del llac Windermere.

Aquesta zona apareix com escenari del videojoc d'arcade Tekken.

Algunes persones creuen que hi viu un monstre del llac ,[7] similar al suposat monstre del llac Ness i s'han presentat fotos anòmales del monstre;[8][9] Afectuosament s'anomena al monstre, "Bownessie."

Bibliografia[modifica]

  • Parker, John Wilson. An Atlas of the English Lakes. Cicerone Press, 2004. ISBN 1-85284-355-1. 

Referències[modifica]

  1. Mention it is the largest lake on the Windermere YHA page
  2. «Gray's Book of Roads». George Carrington Gray, 1824.
  3. Daniel Defoe. A Tour through the Whole Island of Great Britain, 1726.  "I must not forget Winander Mere, which makes the utmost northern bounds of this shire ..."
  4. Nicholson, Norman. Portrait of the Lakes. 2nd. Londres: Robert Hale & Company, 1972, p. 190, p.77. 
  5. «Windermere Catchment Restoration Programme». [Consulta: 5 febrer 2014].
  6. «History of Pullwood Bay». Pullwood Bay.
  7. «List of local stories relating to "Bownessie"». The Westmorland Gazette [Consulta: 18 febrer 2011].
  8. Kate Proctor «Is this Windermere's mysterious Bownessie monster?». The Westmorland Gazette, 17-02-2011 [Consulta: 18 febrer 2011].
  9. Collins, Nick «New photo of 'English Nessie' hailed as best yet». The Daily Telegraph [London], 18-02-2011.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Windermere