Riu Columbia
(und) Shocatilicum  | ||||
| ||||
| Tipus | Riu i riu principal | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Columbia Rediviva (en)  | |||
| Inici | ||||
| Continent | Amèrica del Nord | |||
| País de la conca | Estats Units d'Amèrica i Canadà | |||
| Entitat territorial administrativa | Colúmbia Britànica (Canadà), Washington (EUA) i Oregon (EUA) | |||
| Localització | Columbia Lake (en) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | alta mar | |||
| Localització | oceà Pacífic | |||
| ||||
| Afluent | 67
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Columbia | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 406 m | |||
| Mida | 2.000 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 668.217 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 7.500 m³/s | |||
El Columbia (en anglès Columbia River, també conegut com a Wimahl o Gran Riu pels nadius dels pobles chinook que viuen a la part baixa del seu curs), de vegades escrit Colúmbia a la catalana, és un riu del sud-oest del Canadà i nord-oest dels Estats Units, que flueix en direcció nord-sud-oest per la província de Colúmbia Britànica, al Canadà, i els estats de Washington i Oregon en els Estats Units, desembocant a l'oceà Pacífic. Amb 2044 km és el sisè riu més llarg d'Amèrica del Nord, per darrere del Missouri, Mississipí, Bravo, Arkansas i Colorado. És el riu més llarg del món sense delta, ja que desemboca en un estuari.
Neix a les muntanyes Rocoses de la Colúmbia Britànica, al Canadà. Després creua l'est de l'estat de Washington (EUA) i, finalment, durant els darrers 500 km, segueix una direcció oest tot fent de frontera entre Washington i Oregon. Entra a l'oceà Pacífic entre les poblacions d'Ilwaco (Washington) i Astoria (Oregon), al nord de la ciutat de Portland.
Pren el nom del Columbia Rediviva, el primer vaixell occidental conegut que hagi remuntat el riu. Neix a la província canadenca de la Colúmbia Britànica i després de creuar l'estat de Washington i després delimitar gran part de la separació administrativa entre els estats de Washington i Oregon, desemboca en el Pacífic. La seva conca hidrogràfica, que drena gran part de la Colúmbia Britànica, Idaho, Oregon, Washington i petites regions de Montana, Wyoming, Utah i Nevada, comprèn 668.000 km².
En termes de cabal, 7500| m³/s en la seva desembocadura), el Columbia és el riu d'Amèrica del Nord més cabalós del vessant del Pacífic i el quart més cabalós dels Estats Units. La forta corrent del riu i l'elevat salt o descens d'altura en una relativament curta longitud, li proporciona un gran potencial de producció d'electricitat que ja ha estat explotat, sent el riu que més energia hidroelèctrica produeix d'Amèrica del Nord, amb catorze preses al llarg del seu curs -tres al Canadà i onze als Estats Units- i moltes altres en diversos dels seus afluents. El seu principal afluent és el riu Snake.
La seva desembocadura va ser descoberta i cartografiada en 1775 pel vaixell espanyol Santiago a les ordres del comandant Bruno de Heceta. L'any 1792 va ser explorat pel comerciant i aventurer nord-americà Robert Gray. Entre 1807 i 1811, la pelletera Companyia del Nord-oest va explotar tot el seu curs. Des de la dècada de 1810 el riu va servir com a via de comunicació a la regió nord-occidental del subcontinent.
Després de l'establiment de nombrosos assentaments americans i europeus en les seves ribes, el riu Columbia ha prestat molts serveis per al desenvolupament dels propòsits humans, incloent-hi treballs de draga per permetre la navegació de majors vaixells per les seves aigües, la construcció de preses per a la generació d'electricitat, aigua per al reg de cultius i control de crescudes i inundacions, i fins i tot per refrigerar instal·lacions d'energia nuclear. Tots aquests projectes han entrat en conflicte amb la conservació del medi ambient i el moviment d'espècies piscícoles i animals, produint una contaminació no desitjada a les seves aigües.
Vegeu també[modifica]
