Aiguaneix

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'aiguaneix o capçalera d’un riu o rierol és l'indret a partir del qual l'aigua brolla. L'aiguaneix és el punt més allunyat del corrent del riu partint de la seva desembocadura o de la seva confluència amb un altre riu o rierol. Quan més d'una font alimenta un riu, el més habitual és de considerar el més alt com la seva font. El més llunyà es diu el corrent de capçalera.

El corrent pot començar a un salt d'aigua,un llac, un pantà, una deu,un ullal o una glacera segons les característiques geològiques o topogràfiques de l'indret.[1] La major part dels rius tenen origen en llocs on les aigües subterrànies surten a la superfície. Tal com s'explica a Mantell freàtic:

tipus d d'aqüífers.

Del punt de vista de la seva conformació es poden distingir els aqüífers lliures, i els aqüífers confinats.

  • A la figura del costat s'il·lustren els dos tipus d'aqüífers:
    • Riu o llac (a), en aquest cas és la font de recàrrega d'ambdós aqüífers.
    • Sòl porós no saturat (b).
    • Sòl porós saturat (c), en el qual hi ha una camada de terreny impermeable (d), format, per exemple per argila, aquest estrat impermeable confina l'aqüífer a cotes inferiors.
    • Sòl impermeable (d).
    • Aqüífer no confinat (e).
    • Font (f);
    • Pou que capta aigua de l'aqüífer no confinat (g).
    • Pou que arriba a l'aqüífer confinat, sovint l'aigua brolla com en un brollador o font, anomenat pou artesià (h).

El naixement del riu d’Er (afluent del Segre) es coneix com l'Aiguaneix.[2]

Exemples de rius que naixen d'altres maneres:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Francisco Anguita Virella, Fernando Moreno Serrano. Procesos geológicos externos y geología ambiental. Editorial Rueda, 1993.
  2. «l’Aiguaneix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.