Pantà

En geomorfologia, un pantà és una porció de terreny impermeable i planer cobert per un mantell d'aigües estancades, poc profundes i sovint fangoses[1]., Els pantans es poden formar al llarg de la costa, llavors s'anomenen maresmes, en zones interiors, en terrenys endorreics, com a fase final d'un llac reblert en procés d'extinció, o a les valls, ocupant la part abandonada per les aigües d'un riu, com antics meandres, lleres abans molt amples i després reduïdes per alguna causa que hagi afectat el cabal del riu a les regions semidesèrtiques.
Els pantans poden ser d'aigua dolça o d'aigua salada, i amb marees o sense. El seu volum d'aigua pot experimentar grans variacions estacionals, a les zones àrides les seves aigües presenten un alt grau de salinitat a causa de la forta evaporació. La vegetació dels pantans s'ha d'adaptar a les condicions, sovint variables, de salinitat, evaporació, dessecació, fang, etc. Tanmateix la vegetació pot ser molt densa i atènyer altura important, incloent arbusts i arbres.
Referències[modifica]
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 17. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 210. ISBN 84-7739-017-7.
Vegeu també[modifica]
![]() |
Vegeu Pantà en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Maresma
- Canyissar
- Aiguamoll, terreny planer inundat d'aigua.
- Embassament, llac artificial en un riu.
- Llacuna
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà |