Charles Chaplin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Chaplin
Charlie Chaplin portrait.jpg
(1920) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Charles Spencer Chaplin Modifica el valor a Wikidata
16 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Corsier-sur-Vevey (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcemetery of Corsier-sur-Vevey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicBritànics Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCentral London District School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, compositor, actor de cinema, guionista, productor de cinema, comediant, muntador, autobiògraf, actor de teatre, compositor de bandes sonores, actor i mim Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –  1967 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMildred Harris (1918–1920)
Lita Grey (1924–1927)
Paulette Goddard (1936–1942)
Oona O'Neill (1943–1977) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJoan Barry Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Chaplin
Eugene Chaplin
Christopher Chaplin
Jane Chaplin
Victoria Chaplin Thierrée
Michael Chaplin
Josephine Chaplin
Geraldine Chaplin
Sydney Chaplin Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Chaplin Modifica el valor a WikidataHannah Chaplin Modifica el valor a Wikidata
GermansWheeler Dryden i Sydney Chaplin Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Charles Chaplin.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcharliechaplin.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000122 Allocine: 5711 Allmovie: p12334 TCM: 32227 IBDB: 85460
Facebook: CharlieChaplinOfficial Youtube: UCe7sQfrqTHc-hWXdenf7VxQ Spotify: 6AmG7SNdlV9boPZ7dFVnLY Musicbrainz: 043eefc9-9d94-4d06-b6f3-93252fa52154 Songkick: 186533 Discogs: 243896 Find a Grave: 1886 Modifica els identificadors a Wikidata

Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889-Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà i francès), va ser actor, compositor, productor i director de cinema. És considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va tenir molts alts i baixos, movent-se entre l'adulació i la controvèrsia.

El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp en el món anglòfon i Carlitos al Brasil. Charlot és un rodamon amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns pantalons balders, un barret fort i un bastó de bambú. La cara adornada amb un bigoti esquifit.

Biografia[modifica]

Infantesa i inicis[modifica]

Charles Chaplin va néixer a East Street,[1] en un suburbi de Londres, a Walworth. Era fill de Charles Chaplin i Hannah Superior Harriett Hill. El pare fou un actor mediocre del teatre de varietats, amb una debilitat per l'alcohol, i la seva mare, actriu còmica. El matrimoni va acabar quan es va descobrir que Hannah enganyava el seu marit amb un altre cantant del music hall, Leo Dryden, amb el qual tingué un fill, Wheeler Dryden, fet que no es conegué fins molt més tard. La separació va tenir lloc un any després del naixement de Charles. El pare va intentar mantenir els seus fills, tant Charles com el seu germà petit Sydney Chaplin, de quatre anys, juntament amb la seva companya de pis. L'intent va fracassar i els dos nens van anar a viure amb la mare i van rebre deu xílings a la setmana per al seu manteniment. Per la precària situació financera de la família, Charles i el seu germà Sydney van passar dos anys entre la llar d'infants i les escoles per a orfes a Lambeth. El seu pare va morir quan Charlie tenia dotze anys, i sa mare, que patia trastorns mentals, va ser hospitalitzada en una institució a Croydon. Va passar els darrers set anys de la seva vida a Califòrnia, on va morir el 1928.

Els esdeveniments de la infantesa no impedeixen als petits Chaplin aprendre de la seva mare l'art de la cançó i el teatre. A la tendra edat de cinc anys fa les seves primeres passes a l'escenari. El 1896, durant una actuació en un teatre de varietats, Hannah va ser escridassada i es veié obligada a sortir de l'escenari. Per substituir-la van fer sortir el petit Charlie, que obtingué un èxit moderat amb la interpretació d'una cançó popular del moment: E Dunno Where E Are.

Charlie Chaplin de jove

El 1898 es va traslladar a Manchester, a prop de Belle Vue. Aquí va anar a l'escola durant tres anys. Gràcies a les coneixences del seu pare, va entrar a formar part dels Eight Lancashire Lads, un grup de vuit nens prodigi, sota la direcció de William Jackson. Els vuit infants feien un ball amb esclops.[2]

El 1900, a l'edat d'onze anys, el seu germà li va aconseguir el paper d'un gat còmic en la pantomima de la Cinderella (Ventafocs), representada a l'hipòdrom de Londres, on també actuava el famós pallasso Marceline. En el mateix any, Sydney es va embarcar com a trompetista en un vaixell, fet que comportà que la cura de la mare recaigués en el petit Charlie. Malgrat la bona voluntat, la vida era molt dura, i Hannah va ser hospitalitzada amb un diagnòstic de depressió causada per mala nutrició.

El 1903 Charles rep un petit paper en Jim, the Romance of a Cockayne, gràcies al qual va obtenir la seva primera ressenya favorable en la premsa. Poc després rep el primer paper en el teatre: el de Billy en Sherlock Holmes, obra dirigida per Quentin McPherson, amb la qual inicià una llarga gira. Mentrestant el seu germà havia tornat a Londres i havia començat a treballar en el teatre. Gràcies a la millora de la situació econòmica, entre tots dos van ser capaços de treure sa mare de l'hospital, encara que poc després una nova recaiguda va determinar l'internament definitiu.

El 1904, a l'edat de quinze anys, Charles va ser un dels protagonistes de Peter Pan de James Matthew Barrie, obra que aconseguí un gran èxit.

Varietats amb Fred Karno[modifica]

Entre 1906 i 1907 Chaplin va treballar en El circ de Casey, una barreja de varietats i números de circ. L'experiència li va permetre familiaritzar-se amb el món del circ i unir-se a la companyia de Fred Karno, també gràcies al seu germà Sydney que ja hi treballava. El sou era de 3 lliures esterlines a la setmana i el debut va ser el 1906, amb el partit de futbol, en què Charlie representava un individu sense escrúpols que intenta drogar el porter rival abans del partit. El germà gran ideava la pantomima i Charlie la interpretava. Així Chaplin va aprendre l'art d'expressar-se sense paraules. De seguida aconseguí un gran èxit, al costat de Stanley Jefferson (més conegut com a Stan Laurel), un dels més apreciats de l'empresa.

A més del teatre, Chaplin es dedicava a córrer. Estava inscrit al club de corredors de Kennington i entrenava en les llargues distàncies. El 1908 també va tenir la idea de sumar-se a la marató olímpica a Londres, però va caure malalt.[3]

El 1909 l'empresa de Karno va començar la gira a l'estranger: en primer lloc a París i, dos anys més tard, als Estats Units. Chaplin va ser el primer comediant en A Night in an English Music Hall (Una nit en un Music Hall anglès), una obra de pantomima i dansa d'un sol acte. L'experiència dels Estats Units no fou especialment bona, però l'empresa va retornar l'any següent i aquesta vegada les coses van ser diferents: el gran èxit va ser, sobretot, gràcies al jove Charles, que era part important de l'empresa, tot i haver-s'hi incorporat recentment.

Chaplin va ser observat pel productor Mack Sennett, que el novembre de 1913 li va oferir un contracte per al cinema sota el segell Keystone. Era el primer contracte de Chaplin per a una pel·lícula. El sou era de 175 dòlars a la setmana.[4]

De còmic a celebritat: 1914 - 1919[modifica]

Kid Auto Races in Venice (1914), segon curtmetratge de Chaplin i debut en el paper de rodamon

Així va començar la carrera cinematogràfica de Charlie Chaplin, el Rodamon, que només en l'espai de cinc anys va conquerir un lloc d'honor en la història del setè art. El ràpid ascens de Chaplin des de 1914, quan va començar a aparèixer en el món del cinema amb el curtmetratge Per guanyar-se la vida, fins a 1919, any en què va fundar la United Artists Corporation (coneguda amb l'acrònim UA).

Per a la californiana Keystone, va participar en 35 curts l'any 1914. Com a virtuós de la pantomima, transmetia al públic una àmplia gamma d'emocions utilitzant els músculs facials, que dominava al màxim. El seu personatge era transgressor i gens convencional.

El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns pantalons i una jaqueta, unes botes i un barret fort que ni eren seus ni eren de la seva talla. Com a bastó va utilitzar una canyeta de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Així va néixer el seu personatge Charlot, que el faria mundialment famós.

La primera vegada que Chaplin es posà les sabates de Charlot és en el curtmetratge Kid Auto Races at Venice. El desembre de 1915, es va traslladar a Chicago, on va treballar per a Essanay en catorze produccions. Essanay se'l va guanyar oferint-li un salari setmanal de 1.250 dòlars. Amb una més gran popularitat, va arribar a la Mutual Films, amb la qual Chaplin rodà altres dotze curts: Charlot va ser mosso, milionari, paleta i aturat. L'audiència l'estimava per la humanitat que emanava amb les seves històries.

L'any 1916 Charlie Chaplin era un actor que guanyava més de 600.000 dòlars per any.[5] Va tenir una relació amb Edna Purviance, de 19 anys i, entre 1916 i 1923, la va fer ser protagonista d'unes 35 pel·lícules. Tots dos van viure una intensa i agitada vida emocional, en la qual va sobreviure l'amistat després de l'amor (1918) i de la carrera artística d'ella, escurçada pels excessos de l'alcohol. Chaplin li va donar una paga com a actriu fins a la seva mort.

Amb la Mutual Film va realitzar dotze pel·lícules produïdes en el període 1916-1917 (un dels més feliços de la seva carrera). Chaplin, que no arribava encara als trenta, va participar i dirigir gairebé un centenar de curtmetratges en l'arc de cinc anys. Chaplin no projectava sobre paper cap dels seus gags i encara menys assajava cap de les escenes de les seves historietes. Aconseguia mantenir en el cap una pel·lícula sencera, i explicar-la als actors en el rodatge, al mateix temps que filmaven.[6]

El 1918 va decidir treballar amb la First National, amb la qual va fer deu pel·lícules, fins al 1923). La First National, gràcies a la intervenció del seu germà Sydney, ara el seu manàger, va arribar a pagar-li un milió de dòlars, quantitat que cap actor no havia guanyat mai.

Charlie Chaplin, juntament amb alguns companys de feina com Mary Pickford, Douglas Fairbanks i David Wark Griffith, el 1919 va fundar la United Artists Corporation. Des de llavors només s'ocupà de cada fase de la producció de les seves pel·lícules, envoltat per un grup de lleials i competents empleats, entre els quals destaca Alfred Reeves, anglès com ell, gerent de l'empresa de Karno, que en la UA va assumir el paper director de producció.

A un moment professionalment feliç, no correspon, però, una vida privada serena. Fins i tot el "matrimoni reparador", amb Mildred Harris, de disset anys, va portar-li greus problemes. El desafortunat naixement del primer fill, greument malformat i que només va sobreviure tres dies, no va contribuir, per descomptat, a millorar una relació que va acabar en divorci.

Grans èxits[modifica]

Chaplin amb Jackie Coogan en The Kid

El 1921 Chaplin va treballar en la pel·lícula que el va consagrar definitivament com a gran estrella. L'obra mestra va ser The Kid (El vailet), que Chaplin va dirigir i interpretar i en la qual el petit actor Jackie Coogan va debutar. El seu personatge, conegut com a Charlot, es va convertir en un símbol universal de la individualitat indestructible, que triomfa contra l'adversitat.

En el mateix any, Chaplin va tornar a la seva pàtria després d'onze anys d'absència. A Londres, va fer una visita als districtes de Lambeth, Kennington i Elephant and Castle per retrobar-se amb llocs que de petit li eren familiars.

De 1923 al 1952 Chaplin va treballar constantment per la United Artists, rodant les vuit pel·lícules més importants de la seva carrera. El primer treball va ser A Woman of Paris ("Una dona de París"), que és la primera pel·lícula en què no figura com a intèrpret (tot i que es va reservar una petita aparició en el paper de porter). La pel·lícula, encara que fou molt apreciada per la crítica, no va tenir l'èxit esperat de públic, però més endavant va ser reconeguda com a una obra mestra en la història de la cinematografia. La quimera de l'or (The Gold Rush), de 1925, és considerada per molts una de les seves obres més reeixides. La producció de la pròxima pel·lícula, The Circus, de 1928, va ser pertorbada pels problemes sorgits en la vida privada: el seu divorci de Lita Grey, de vint anys, amb qui s'havia casat quatre anys abans.

Chaplin, ca. 1920

L'aparició del so el 1927 va contrariar Chaplin, que havia creat el personatge de Charlot com a un mim. Chaplin va decidir seguir endavant amb el seu estil, incloent efectes de so i música amb melodies basades en cançons populars o compostes per ell.[7] El 1929 la concessió del seu primer Oscar honorífic el va consagrar com a primera estrella que guanyà aquest premi (i fins al 2008 el director més jove que l'aconseguí).

El 1931 va filmar City Lights, acompanyada de música. Al començament del film la veu d'un discurs inintel·ligible es barreja amb el so d'instruments musicals. El mateix any Chaplin va rebre el premi d'honor de la Legió d'Honor francesa.

Cinc anys més tard rodà una altra obra mestra: Modern Times, en què sentim per primera vegada la veu de Charlot cantant una cançó en una imitació d'italià. Va començar preparant a la darreria de 1932 per començar a filmar a l'octubre de 1934, amb Paulette Goddard com a protagonista. Chaplin fa al·legoria del maquinisme de l'era industrial, el treballador robot, la producció en sèrie i la diferència de classes socials. Dues escenes de la pel·lícula continuen sent recordades en l'actualitat: una, quan el rodamón queda atrapat dintre dels engranatges d'una màquina i quan, al final, camina per una carretera sense fi, cap a l'horitzó, pres de la mà de Paulette Goddard. Modern Times va significar l'última aparició del rodamón i va ser considerada la cinquena millor pel·lícula del segle XX.[8]

The Great Dictator (1940) va ser la primera pel·lícula completament sonora de Chaplin, filmada i distribuïda als Estats Units poc abans de la Segona Guerra mundial.[9] En la pel·lícula, Chaplin interpreta dos personatges: Adenoid Hynkel, el dictador de Tomania, explícitament inspirat en Adolf Hitler, i un barber jueu perseguit pels nazis. Després de la guerra, quan l'empresonament i extermini dels jueus eren coneguts, Chaplin va declarar que no hauria fet la pel·lícula si hagués sabut la gravetat dels fets. La pel·lícula va tenir dues nominacions a l'Oscar com a millor director i millor guió, però no va guanyar cap estatueta.

Després d'aquesta pel·lícula, Chaplin va interrompre la seva activitat cinematogràfica durant uns set anys.

El 1942 va conèixer Oona O'Neil, de disset anys i filla del famós dramaturg Eugene O'Neil, tercer i últim dels seus grans amors, que es va convertir en la seva esposa el 1946, i amb la qual va tenir vuit fills, tres nascuts als Estats Units i cinc a Suïssa.

El 1947 va rodar una nova pel·lícula, Monsieur Verdoux, inspirada en la història de l'assassí de dones Henri Landru, en què abandona definitivament el personatge de Charlot.

El seu presumpte antiamericanisme i la tornada a Europa[modifica]

Chaplin no va revelar mai explícitament les seves simpaties polítiques. Tot i així, en moltes de les seves pel·lícules analitzà la crua realitat dels treballadors, els pobres i els marginats (Modern Times, el 1936, pot ser-ne un clar exemple), i va posar a plena llum les contradiccions de la societat americana. Malgrat viure durant molts anys als Estats Units no va sol·licitar mai la ciutadania americana.

Ja en Monsieur Verdoux fou acusat públicament de ser afí al comunisme i el 1949 es va convertir en un dels objectius de la «cacera de bruixes» del senador Joseph McCarthy. Chaplin sempre ho va negar amb vehemència, afirmant que estava cansat de respondre sempre la mateixa pregunta.

El 1951, va començar a rodar Llums d'escena (Limelight), basada en la seva novel·la Footlights, mai publicada. Va ser la seva última pel·lícula produïda a Hollywood.

El 17 de setembre de 1952, el fiscal general dels Estats Units va donar instruccions al departament d'immigració per retenir Chaplin, la seva dona i alguns dels seus fills, quan viatjaven a bord del Queen Elizabeth per anar a l'estrena de Llums d'escena a Europa fins que les lleis nord-americanes decidissin si havia de ser expulsat del país.[10] El van acusar formalment de pertànyer al Partit Comunista, així com de greus delictes contra la moralitat i de formular declaracions que demostren una actitud hostil i de menyspreu cap al país gràcies a l'hospitalitat del qual s'ha enriquit. Chaplin va decidir quedar-se a Europa i fixar la residència a Suïssa.

El 1957, Chaplin va tornar a seure a la cadira de director per rodar una nova pel·lícula: A King in New York. Va ser la seva penúltima pel·lícula, i l'única on treballà juntament amb el seu fill Michael. El treball no va tenir èxit i la seva vena cinematogràfica semblava en realitat apagada.

El 1964, després d'un any de treball, va escriure una autobiografia (en la qual no hi ha cap referència a la pel·lícula The Circus, probablement per no recordar les doloroses circumstàncies en què va ser filmada). El 1966, va dirigir La comtessa de Hong Kong (A Countess from Hong Kong), la seva última pel·lícula i l'única rodada en color, protagonitzada per Marlon Brando i Sophia Loren.

El 1972, reconciliant-se amb el públic americà, va tornar als Estats Units a retirar el seu segon Oscar, aquesta vegada honorífic, per haver fet del cinema una forma d'art del segle XX. En aquella ocasió va ser el protagonista de l'ovació més llarga en la història dels Oscar.

El 4 de març de 1975, després de molts anys d'exili voluntari del seu país natal, Chaplin va ser nomenat Cavaller de Sa Majestat la Reina Elisabet II d'Anglaterra. El premi ja s'havia proposat el 1956, en plena Guerra Freda, però no li fou atorgat a causa de les seves presumptes simpaties comunistes.

Va compondre la música de la majoria de les seves pel·lícules i va escriure dos llibres: La meva autobiografia (My Autobiography, 1964) i La meva vida en pel·lícules (My Life in Pictures, 1975).

La seva mort[modifica]

La robusta salut de Chaplin va començar a minvar a final dels anys 1960, després de la finalització de la seva última pel·lícula, La comtessa de Hong Kong (A Countess from Hong Kong).

El 1972 va rebre l'Academy Award. El 1977 es veié obligat a estar en una cadira de rodes. Charles Chaplin va morir a Corsier-sur-Vevey (Vevey), Suïssa, la Nit de Nadal de 1977. Tres mesos després de la seva mort, l'1 de març de 1978, el seu cos va ser robat en un intent d'extorsió contra la seva família. El pla, però, va fracassar: els gàngsters exigien 600.000 francs suïssos, però la dona de Chaplin, Oona O'Neil, per l'advocat de la família Jean-Félix Paschoud, es va negar a tractar amb els lladres del cadàver. Els lladres, segons sembla, havien robat el cos pel simple fet que necessitaven els diners per construir un garatge. Ells van ser capturats i el cos va ser localitzat i recuperat prop del llac Leman, a Ginebra.

Valoració i influència[modifica]

Escultura representant Charlot, el personatge més reeixit de Chaplin, a Londres

Fins i tot en l'actualitat, és considerat una de les figures de l'espectacle més representatives del cinema mut com així també una icona de l'humorisme. Entre 1917 i 1918 l'actor Billy West va fer una vintena de pel·lícules imitant el personatge de Chaplin.[11] Quatre anys després de la seva mort, l'astrònoma ucraïnesa Lyudmila Karachkina, descobridora de 131 asteroides, va anomenar un d'ells «Chaplin 3623» en honor a l'actor.[12] També ha estat caracteritzat en diverses sèries de dibuixos animats i, el 1985, va ser honorat amb la seva imatge en segells de correu a Gran Bretanya. La crítica va expressar que havia assolit «un nivell d'expressió dramàtica que mai no va ser superat».[13]

A part que es van comercialitzar diferents productes amb la imatge de Chaplin, la IBM va dissenyar a la dècada de 1980 anuncis comercials amb un imitador del còmic.[14] El 1992, Richard Attenborough va coordinar un film sobre la seva biografia titulat Chaplin, el qual va rebre un premi BAFTA.[15] El director John Woo, d'altra banda, va dirigir la pel·lícula Hua ji shi dai (1981), en què va parodiar The Circus. L'any 2001 el comediant britànic Eddie Izzard va interpretar l'actor en el film The Cat's Meow, basat en la mort encara sense resoldre del productor Tomas H. Ince durant un partit de futbol, del qual Chaplin era un invitat.[16] El prestigiós director italià Pier Paolo Pasolini era seguidor de les seves pel·lícules i en el seu film Els contes de Canterbury, el personatge de Ninetto Davoli és una espècie de recreació del rodamón. Una de les filles del finat actor, Josephine Chaplin, també va treballar en la pel·lícula.[17]

El diari Pàgina/12 de l'Argentina, analitzant la seva obra, va publicar: «Quasi sense excepció, Chaplin ha trobat en les contradiccions del seu segle el més apassionant material dramàtic i, sens dubte, aquest fet li va valer l'oposició de la crítica que no acceptava aquest criteri d'immediatesa temàtica que l'ha fet transitar valentament per camins vinculats a la sàtira política».[13]

L'American Film Institute, l'any 1999, el va definir com «el desè actor més cèlebre de tots els temps».[18] El 2008, l'escriptor Martin Sieff en el seu llibre Chaplin: una vida, va redactar: «Chaplin no era només gran, era gegantí». George Bernard Shaw el va anomenar: «L'únic geni de la indústria del cinema.»[19] També se'l va destacar com l'actor que va realitzar humor durant la Primera i Segona Guerra mundial, la Gran Depressió i el període dictatorial d'Adolf Hitler, ja que va donar entreteniment a una gran quantitat de persones que patien les privacions pròpies de la guerra i la pèrdua dels seus familiars.[20]

Curiositats[modifica]

  • El 1915 va participar en un concurs de dobles de si mateix i va quedar en tercer lloc.[a]
  • A causa del cinema en blanc i negre molta gent creu que Chaplin tenia els ulls marrons o foscos, però en realitat el seu color era blau. Molts quedaven impressionats quan el coneixien personalment per aquest fet.[21][22]
  • Va néixer quatre dies abans que Adolf Hitler.
  • A Catalunya, la marca de galetes Artiach introduí una de tipus molt popular, les galetes Chiquilín, nom derivat del protagonista infantil de The Kid, la pel·lícula de Chaplin estrenada el 1921 i adaptada al castellà com El chico.[23]
  • L'última pel·lícula que va veure i que li va agradar molt va ser Rocky, el 1976.[24][25]
  • En el programa El foraster de TV3 els habitants de Peramola (Alt Urgell) van assegurar que Chaplin va actuar a la plaça Major del poble l'any 1950.[26]

Filmografia[modifica]

La filmografia oficial de Chaplin consta de 82 pel·lícules, de les quals ell intervé com a actor en totes menys en dues: A Woman of Paris (1923) i La comtessa de Hong Kong (1967). D'aquestes pel·lícules, 36 van ser produïdes per la Keystone; posteriorment va interpretar i dirigir 15 pel·lícules per a la Essanay. Un any després va signar contracte amb la Mutual Film Corporation, amb la que va produir 12 pel·lícules, i entre el 1918 i el 1923 va produir nou pel·lícules per a la First National. A partir del 1923, les seves pel·lícules són distribuïdes per la United Artists i, fins el moment en què se li nega l'entrada als Estats Units, n’haurà realitzat vuit. A Anglaterra ja només realitzarà dues pel·lícules més.

A continuació es presenta una selecció de les seves pel·lícules:

Any Títol Funció Personatge Notes
1914 Making a Living Actor Estafador Primer curtmetratge en que intervé Chaplin.
1914 Mabel's Strange Predicament Actor Borratxo Per primera vegada es disfressa de Charlot.
1914 Twenty Minutes of Love Actor, guionista i director Carterista Primera pel·lícula que dirigeix (conjuntament amb Joseph Maddern).[27]
1914 A Busy Day Actor, guionista i director Esposa Primera vegada que Chaplin interpreta un personatge femení.
1914 Her Friend the Bandit Director, guionista i actor Bandit És, conjuntament amb "A Woman of the Sea", la única pel·lícula perduda de Chaplin.[28]
1914 Tillie's Punctured Romance Actor Estafador faldiller Primer llargmetratge còmic de la història del cinema nord-americà.[29]
1915 His New Job Director, guionista i actor Extra Primer curtmetratge per a la Essanay.
1915 A Night Out Director, guionista, actor i muntatge Tronera Primera aparició d'Edna Purviance.
1915 The Tramp Director, guionista i actor Rodamón Amb aquest curtmetratge, el persontage de Charlot evoluciona, deixant enrere el slapstick per esdevenir el personatge final que es mantindrà fins el final.[30]
1916 The Fireman Director, guionista i actor Bomber Curtmetratge rodat per a la Mutual Corporation, per primera vegada, Charles Chaplin és totalment lliure en l'aspecte artístic.
1916 The Rink Director, guionista i actor Cambrer, patinador Aquest curtmetratge es considera clàssic dins la seva filmografia bàsicament per la llarga seqüència en la qual Chaplin mostra les seves habilitats gairebé sobrehumanes amb els patins sobre rodes.[31]
1917 Easy Street Director, guionista i actor Rodamón fent de policia Considerat com una dels millors curtmetratges produïts per Chaplin per a la Mutual Corporation.[32]
1917 The Immigrant Director, guionista i actor Immigrant Afegida al National Film Registry el 1998.[33]
1917 The Adventurer Director, guionista i actor Fugitiu Darrera pel·lícula per a la Mutual.
1918 A Dog's Life Director, guionista, productor, actor, muntatge, música Rodamón Primera pel·lícula de 3 bobines, inclou elements de forta crítica social que Chaplin desenvoluparia més tard en The Kid (1921)[29] i primera que Chaplin va dirigir per a la First National Pictures.[34]
1918 Shoulder Arms Director, guionista, productor, actor, muntatge, música Recluta Ambientada en la Primera Guerra Mundial.
1921 The Kid Director, guionista, productor i actor Rodamón Pel·lícula de 6 bobines. Afegida al National Film Registry el 2011.[35] Primer llargmetratge dirigit per Chaplin.
1922 Pay Day Director, guionista, productor i actor Obrer Pel·lícula de dues bobines, darrer curtmetratge de Chaplin.
1923 The Pilgrim Director, guionista, productor i actor Pelegrí Darrera pel·lícula per a la First National.
1923 A Woman of Paris: A Drama of Fate Director, guionista, compositor i productor Porter (cameo) Primera pel·lícula en la que no actua, només fa un cameo com a portamaletes a l'estació.
1925 La quimera de l'or (The Gold Rush) Director, guionista, productor, compositor ii actor Cercador d'or Afegida al National Film Registry el 1992.[36] Nominada a l'Oscar a la millor banda sonora després de la seva reestrena el 1942.[37]
1928 The Circus Director, guionista, productor, compositor ii actor Rodamón Originalment Chaplin fou nominat com a millor actor i com a millor director. L’Acadèmia va retirar les dues nominacions i el va premiar amb un Oscar honorífic.[38]
1931 City Lights Director, guionista, productor, compositor ii actor Rodamon És la seva primera pel·lícula sonora no parlada. Afegida al National Film Registry el 1991.[39]
1936 Modern Times Director, guionista, productor, compositor ii actor Treballador d'una fàbrica Afegida al National Film Registry el 1989.[39]
1940 The Great Dictator Director, guionista, productor, actor, muntatge, música Hynkel - Dictador de Tomania / Barber jueu Ja utilitza tots els recursos del cinema sonor. Nominada a l’Oscar al millor actor, millor actor secundari millor pel·lícula, millor guió original i millor banda sonora.[40]
1947 Monsieur Verdoux Director, guionista, productor, actor, muntatge, música Henri Verdoux Abandona definitivament el personatge de Charlot. Nominada a l’Oscar al millor guió original.[41]
1952 Llums d'escena (Limelight) Director, guionista, productor, actor, muntatge, música Calvero En estrenar-se a Los Angeles el 1972 va ser premiada a l’Oscar a la millor banda sonora dramàtica.
1957 A King in New York Director, guionista, productor, actor, muntatge, música El rei Shahdov El seu darrer paper protagonista. No es va estrenar als Estats Units fins el 1972.
1967 La comtessa de Hong Kong (A Countess from Hong Kong) Director, guionista, música Darrera pel·lícula de Chaplin.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

  • 1925: Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula artística per A Woman of Paris.
  • 1927: Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula estrangera per La quimera de l'or.
  • 1929: Oscar honorífic per la versatilitat i el talent per a actuar, escriure, dirigir i produir The Circus (1929). Encara que nominada a millor actor, l'Acadèmia va decidir retirar el nom de Chaplin de la competició en lloc d'això d'atribuir-li un premi especial.
  • 1940: Premis de la Crítica de Cine de Nova York. Millor actor per The Great Dictator.
  • 1949: Premis Bodil. Millor pel·lícula americana per Monsieur Verdoux.
  • 1953: Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula estrangera per Monsieur Verdoux.
  • 1956: Premis del Círculo de Escritores de España. Millor pel·lícula estrangera per City Lights.
  • 1959: Premis Bodil. Premi honorífic.
  • 1961: Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula estrangera per The Great Dictator.
  • 1972: Oscar honorífic per l'incalculable efecte que ha tingut en l'art del cinema d'aquest segle.
  • 1972: Lleó d'Or per la carrera del Festival de Venècia.
  • 1973: Oscar a la millor banda sonora per City Lights (1952) (compartit amb Ray Rasch i Larry Russell). El fet que la pel·lícula no es va estrenar a Los Angeles fins al 1972, permetia, segons les normes de l'Acadèmia a l'època, atorgar-li el premi encara que tingués més de 20 anys.
  • 1977: Premi BAFTA especial.
  • 1974: Premis Jussi. Millor cineasta estranger per Modern Times i The Great Dictator.
  • Estrella al Passeig de la Fama.

Nominacions[modifica]

Influència posterior[modifica]

Peces audiovisuals[modifica]

Notes[modifica]

  1. L'incident -que algunes fonts citen incorrectament- va succeir a Montecarlo. La notícia la dugué el Chicago Herald, el 15 de juliol de 1915 (Font: Snopes.com) (anglès) Va tenir lloc en realitat a la ciutat de Califòrnia. També es menciona el 2006 a la pel·lícula d'Slevin Pacte criminal.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Chaplin, Charlie. Mi autobiografía (en castellà). Barcelona: Círculo de Lectores, [1989]. ISBN 84-226-2909-7. 
  2. La clog dance és una dansa ràpida d'origen irlandès, que es balla amb esclops de fusta.
  3. Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 103 (en italià)
  4. Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 53. (en italià)
  5. Charlie Chaplin, Interviews with filmmakers, de Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 44. ISBN 978-1-57806-702-2 (en anglès)
  6. Charlie Chaplin, Interviews with filmmakers, de Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 79. ISBN 978-1-57806-702-2 (en anglès)
  7. «Chaplin as a composer» (en anglès). CharlieChaplin.com. [Consulta: 21de febrer 2012].
  8. «Mejores películas de la historia» (en castellà). mejoresranking.com.. [Consulta: 21 febrer 2012].
  9. MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Charles Chaplin». Sàpiens [Barcelona], núm. 81 (juliol 2009), p. 14. ISSN 1695-2014
  10. Lev, Peter. Transforming the screen, 1950-1959 (en anglès). University of California Press, 2006, p.159. ISBN 0520249666. 
  11. Louvish (2005) p. 109
  12. «10cosas que no sabías de Charles Chaplin a 120 años de su nacimiento» (en castellà). cine bitácora, 2009. [Consulta: 21 febrer 2012].
  13. 13,0 13,1 Arcella, I. R. «Chaplin» (en castellà). diario Página/12.
  14. «IBM Commercial with “Charlie Chaplin” and Fatty Arbuckle for iPad». Retroist.com. [Consulta: 21 febrer 2012].
  15. «Fitxa de Chaplin (1992) en IMDb» (en anglès). IMDb.com. [Consulta: 21 febrer 2012].
  16. «Eddie Izzard Interview - The Cat's Meow» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2012].
  17. Rohdie (1995) p. 208
  18. «AFI's 100 Years...100 Stars» (en anglès). Estats Units: Afi.com. [Consulta: 21 febrer 2012].
  19. Walsh, John. «The Big Question: Does Charlie Chaplin merit a museum in his honour, and what is his legacy?» (en anglès). Londres: The Independent, 2009. [Consulta: 21 febrer 2012].
  20. Sieff, Martin. «Washington Times - Books1» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2012].
  21. «15 Cosas Que Debes Saber Sobre Charlie Chaplin» (en castellà). yourtripagent. [Consulta: 21 setembre 2019].
  22. «Charlie Chaplin at the age of 27 in 1916» (en anglès). Imgur. [Consulta: 21 setembre 2019].
  23. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 67. ISBN 978-84-7246088-1. 
  24. «Rocky cumple 40 años: 10 cosas que (quizá) no sabías de la mítica cinta de Sylvester Stallone» (en castellà), 05-12-2019. [Consulta: 21 setembre 2019].
  25. Hainey, Michael. «Yo. It's Not Easy Being Sylvester Stallone» (en anglès). GQ, 08-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2019].
  26. Carreras, Oriol. «Confirmat: Charles Chaplin #Charlot va actuar a #Peramola». Twitter, 17-08-2014. [Consulta: 21 setembre 2019].
  27. Neibaur, James L. Early Charlie Chaplin: The Artist as Apprentice at Keystone Studios (en anglès). Scarecrow Press, 2012, p. 62. ISBN 978-0-8108-8242-3. 
  28. Astell, Hal C. F. «Her Friend the Bandit (1914)». [Consulta: 23 febrer 2020].
  29. 29,0 29,1 Historia Universal del Cine Vol 2 (en castellà). Madrid: Planeta, 1982. ISBN 84-7551-386-7. 
  30. Cresswell, Tim. The Tramp in America (en anglès). Reaktion Books, 2004-06-01. ISBN 978-1-86189-568-4. 
  31. Harness, Kyp. The Art of Charlie Chaplin: A Film-by-Film Analysis (en anglès). McFarland, 2007-10-29, p. 84. ISBN 978-0-7864-3193-9. 
  32. McParland, Robert P. Film and Literary Modernism (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2014-08-26. ISBN 978-1-4438-6644-6. 
  33. «Hooray for Hollywood (December 1998) - Library of Congress Information Bulletin». [Consulta: 23 febrer 2020].
  34. «Private showing soon». The Film Daily V, 134, 21-09-1918, pàg. 1.
  35. «2011 National Film Registry More Than a Box of Chocolates». [Consulta: 23 febrer 2020].
  36. «25 American films are added to the Film Registry». The Prescott Courier, 07-12-1992, pàg. 7A.
  37. «The 15th Academy Awards | 1943» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2020].
  38. 38,0 38,1 «The 1st Academy Awards | 1929» (en anglès). Academy of Motion Pictures Arts and Sciences. [Consulta: 23 febrer 2020].
  39. 39,0 39,1 «Complete National Film Registry Listing | Film Registry | National Film Preservation Board | Programs at the Library of Congress | Library of Congress». [Consulta: 23 febrer 2020].
  40. 40,0 40,1 «The 13th Academy Awards | 1941» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2020].
  41. 41,0 41,1 «The 20th Academy Awards | 1948» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 13 març 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Charlie Chaplin, My Trip Abroad (El meu viatge a l'estranger), New York, 1922.
  • Louvish, Simon. Stan and Ollie, the Roots of Comedy (en anglès). St. Martin's Griffin, 2005. ISBN 978-0-312-32598-5. 
  • RIAMBAU, Esteve. VCharles Chaplin. Madrid: Cátedra, 2000. ISBN 84-376-1861-4. 
  • Rohdie, Sam. The passion of Pier Paolo Pasolini (en anglès). Estados Unidos: Indiana University Press, 1995. ISBN 9780253210104. 
  • Villegas López, Manuel. Charles Chaplin el genio del cine (en castellà). Madrid: JC Clementine, 1998. ISBN 84-95121-00-x. 

Enllaços externs[modifica]