Gustavo Santaolalla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGustavo Santaolalla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Gustavo Alfredo Santaolalla Modifica el valor a Wikidata
19 agost 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
El Palomar (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCalifòrnia
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, productor discogràfic, compositor de cançons, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereTango argentí i rock en castellà Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentGuitarra, charango i baix elèctric Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0763395 Allocine: 81639 Allmovie: p182053
Facebook: 100044603671874 Twitter: santaolallaok Instagram: gustavosantaolalla LinkedIn: gustavo-santaolalla-40246672 Youtube: UCa38HkuUiibKmC4LwoBO8Ag Bandcamp: gustavosantaolalla Souncloud: gustavosantaolalla Spotify: 4W3fa7tiXGVXl3KilbACqt iTunes: 1525595 Last fm: Gustavo+Santaolalla Musicbrainz: 3abc3eb1-7318-41d2-a52b-cbe14a14d8a0 Songkick: 324798 Discogs: 205272 Allmusic: mn0000651796 Modifica el valor a Wikidata

Gustavo Santaolalla (El Palomar, Buenos Aires, 1952) és un compositor, músic i productor musical argentí guanyador dues vegades del premi Oscar. Santaolalla amb freqüència combina elements de música rock, soul, ritmes africans i música popular llatinoamericana. Avui en dia és un dels músics més populars en l'escena llatinoamericana.

Biografia[modifica]

Santaolalla va néixer a Ciudad Jardín Lomas del Palomar, Argentina.[1] i va créixer durant el govern de la junta militar argentina i el període més tard conegut per la guerra bruta.[2] La seva carrera professional a la música va començar el 1967, quan va cofundar el grup Arco Iris.[3] Va deixar el grup el 1975.[4]

Al final dels anys 90 va començar la seva carrera com a compositor de bandes sonores per a pel·lícules com Amores perros, 21 grams o Diarios de motocicleta. Un dels seus treballs més recents ha estat la part instrumental de la banda sonora de la pel·lícula Brokeback Mountain per la qual va guanyar l'Oscar. D'aquesta banda sonora, Love That Will Never Grow Old va guanyar el Globus d'Or i un altre per Babel, per la qual va rebre un altre Oscar, per segona vegada consecutiva. Actualment està assentat a l'estat de Califòrnia (Estats Units).

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Gustavo Santaolalla discography». [Consulta: 30 setembre 2016].
  2. «Gustavo Santaolalla - How Movie Music Moves Us». Arxivat de l'original el 12 de juny 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
  3. Rohter, Larry «Gustavo Santaolalla’s Film Scores Are Minimalist and His Tango Is Newfangled» (en anglès). The New York Times, 14-08-2008 [Consulta: 13 setembre 2017].
  4. «ARCO IRIS». [Consulta: 13 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustavo Santaolalla