Alexandre Desplat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexandre Desplat
AlexandreDesplat-gros-plan.jpg
Biografia
Naixement Alexandre Michel Desplat
23 d'agost de 1961 (1961-08-23) (58 anys)
París, França
Activitat
Ocupació Compositor, pedagog musical i compositor de bandes sonores
Activitat 1985 –
Productora / Companyia Royal College of Music
Instrument Piano
Premis
Globus d'Or
Millor banda sonora
2007 - El vel pintat
Premis BAFTA
Millor música
2011 - El discurs del rei

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0006035 Allocine: 46017 Allmovie: p189501
Spotify: 71jzN72g8qWMCMkWC5p1Z0 Last fm: Alexandre+Desplat Musicbrainz: 391846f7-f09f-470c-b188-c16b3a2022e4 Songkick: 8615899 Discogs: 448279 Allmusic: mn0000254147
Modifica les dades a Wikidata

Alexandre Desplat (París, 23 d'agost de 1961[1]) és un compositor de cinema francès. Ha compost les músiques de nombroses pel·lícules com The Queen (2006) i El curiós cas de Benjamin Button (2008), nominades a l'Oscar, El vel pintat, per la qual ha obtingut un Globus d'Or el 2007 i El discurs del rei que guanyà el premi BAFTA el 2011.[2]

Biografia[modifica]

Compositor d'un enorme talent, es considera un dels principals músics de la indústria del cinema a França, i un successor natural de Georges Delerue i Maurice Jarre. Ja de nen tocava el piano, la trompeta i la flauta, abans de composició que estudia al Conservatori National Supérieur de Musique et de Danse (CNSM) a París. Travessa l'Atlàntic per estudiar orquestració amb Jack Hayes a Los Angeles, i de retorn a França treballa com a arranjador per a artistes pop com Carlinhos Brown i Ray Lema, abans de compondre les seves primeres bandes sonores durant els primers anys 1990.

Desplat comença a treballar en un cert nombre de pel·lícules franceses aclamades per la crítica durant els propers anys, incloent-hi la banda sonora per a directors notables com Jacques Audiard, Peter Webber, Florent-Emilio Siri, Patrice Leconte, Marion Vernoux, Philippe Harel, Philippe De Broca, François Girod i Robert Guédiguian, rebent dos Cèsar els anys 1997 i 2002 per les seves composicions per a les pel·lícules Un Héros Très Discret i Sur Mes Lèvres. L'any 2000, va gaudir d'una certa projecció internacional després del seu treball sobre el drama amb temàtica d'escacs The Luzhin Defence.

Però realment es va fer conegut arreu del món el 2003 després de l'emissió de Girl With a Pearl Earring, sobre el pintor holandès Jan Vermeer, rebent la seva primera nominació del Globus d'Or. Des de llavors, Desplat s'ha convertit en un dels compositors més buscats de Hollywood, amb èxits crítics i comercials com Birth, Hostage, The Upside of Anger, Casanova, Syriana, per la qual tindria una segona nominació al Globus d'Or, i Firewall.

Revelació a l'estranger i primers èxits[modifica]

L'any 2003, la carrera d'Alexandre Desplat pren un nou tomb quan compon la banda original de la Noia a la perla de Peter Webber. Es troba nominat al Globus d'Or a la millor banda sonora original i al BAFTA a la millor música i al Premi del cinema europeu del millor compositor, la qual cosa li assegura un reconeixement a l'estranger.[3][1]

L'any 2005, retroba Jacques Audiard per a De battre mon coeur s'est arrêté, i rep els seus primers grans premis: un César a la millor música original i un Ós de plata a la millor música de film. Fidel al director, compon per a Un profeta l'any 2009 i D'òxid i d'os l'any 2012, que li suposa un segon César.

Alexandre Desplat és cada vegada més demanat a l'estranger sobretot pel cinema estatunidenc. Signa la música de Birth de Jonathan Glazer l'any 2004, Syriana de Stephen Gaghan l'any 2005, i rep el Globus d'Or a la millor banda sonora original per al The Painted Veil de John Curran l'any 2006. Multiplica les nominacions a l'Oscar a la millor música de film amb La reina de Stephen Frears l'any 2006, El curiós cas de Benjamin Button de David Fincher l'any 2008, Fantastic Mr. Fox de Wes Anderson l'any 2009 i El discurs del rei de Tom Hooper l'any 2010. Obté per a aquest últim un Grammy Award i un BAFTA a la millor música. Compon igulment per a superproduccions com La brúixola daurada l'any 2007, Twilight, capítol II: Temptació l'any 2009, i les dues parts de Harry Potter and the Deathly Hallows el 2010 i 2011.

Paral·lelament a la seva carrera americana, el compositor continua treballant per al cinema francès. Compon la música de L'arxiu cors d'Alain Berberian l'any 2004, de La Doublure de Francis Veber l'any 2006, i de Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel d'Anne Fontaine l'any 2009. Col·labora regularment amb els mateixos directors: de nou Florent Emilio-Siri (Hostage l'any 2005, L'Ennemi intime l'any 2007 i Cloclo l'any 2012), Xavier Giannoli ( Les Corps impatients l'any 2003, Una aventura l'any 2005 i Chanson d'amour l'any 2006), Jérôme Sala (Largo Winch l'any 2008, Largo Winch 2 l'any 2011 i Zulu l'any 2013), Daniel Auteuil (La Fille du puisatier l'any 2011, Marius i Fanny l'any 2013).

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Alexandre Desplat» (en francès). [Consulta: 19 gener 2019].
  2. «Alexandre Desplat - Biographie». [Consulta: 16 gener 2019].
  3. AlloCine. «Alexandre Desplat». [Consulta: 19 gener 2019].
  4. «Cinéma : films, émissions, documentaires en streaming / replay» (en francès). [Consulta: 16 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Desplat Modifica l'enllaç a Wikidata