Irene Papas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIrene Papas
Irene Papas "The Trojan Women".jpg
Irene Papas el 1971 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(el) Ειρήνη Λελέκου Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Chiliomodi (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsIrene Papas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlkis Papas (en) Tradueix (1943–1947) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0660327 Allocine: 676 Allmovie: p54947 TCM: 147312 IBDB: 55505
Musicbrainz: ded5d5ce-7814-4aef-b01a-8549c3e803c1 Discogs: 105460 Allmusic: mn0000725765 Modifica el valor a Wikidata

Eirini Leleku, més coneguda com a Iríni Papà (grec: Ειρήνη Παππά) i a l'estranger com a Irene Papas, (Chiliomodi, Corint, 3 de setembre de 1926) és una cantant, actriu de cinema i de teatre grega. Ha interpretat més de 70 papers al llarg de més de 50 anys de carrera. És una de les grans tràgiques hel·lèniques del segle XX posterior a Katina Paxinou.[1]

Contemporània de Melina Merkuri, va saltar a la fama internacional amb Els canons de Navarone, Zorba the Greek[2] i Z, de Costa-Gavras. Com a cantant, ha posat la seva veu en alguns àlbums de Vangelis (Odes, l'any 1979, Rapsodies, el 1986),[3] i a la peça "∞" de l'album 666, d'Aphrodite's Child. Interpreta també Mikis Theodorakis a Songs of Théodorakis, el 1968.

L'any 2007 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques.[4]

Biografia[modifica]

Va néixer el 3 de setembre de 1926 a Chilimodion, Corint, Grècia.[1] Estudià a l'Escola Nacional de Teatre Grec a Atenes i passà a formar part de l'elenc del Teatre Nacional de Grècia, on va destacar com a tràgica a Les troianes d'Eurípides, Medea i Electra de Sòfocles. Va començar la seva carrera cinematogràfica al seu país, on va aconseguir la fama. Descoberta per Elia Kazan, el renom internacional va arribar després de les seves actuacions en produccions molt taquilleres, com Els canons de Navarone o Zorba the Greek, juntament amb Anthony Quinn, així com Electra, el 1962. La llista d'heroïnes de tragèdies gregues segueix amb Antígona, Ifigènia, el 1977, i Les troianes, el 1971, al costat de Katharine Hepburn i Vanessa Redgrave. Va interpretar Clitemnestra, Penelope, Anticlea i Electra. I també els grans personatges de Federico García Lorca a Yerma i Bodas de sangre i Caterina d'Aragó a Ana dels mil dies. L'any 2002 va ser nomenada Europe's woman (Dona Europea de l'any). Amiga personal del Primer Ministre Andreas Papandreu, va tenir un romanç amb Marlon Brando. El director Federico Fellini era un gran admirador del seu treball. Va estar casada amb l'actor i director Alkis Papas entre 1943 i 1947.

Filmografia[modifica]

Irene Papas amb Anthony Quinn durant el rodatge de Mohammad, Messenger of God

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Irini Papàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
  2. > A YouTube
  3. (anglès) lloc Elsewhere
  4. El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)
  5. Electra (Elektra), Dvd, de Michael Cacoyannis, amb Irene Papas, Fertis, Aleka Katselli, Theano Ioannidou, Notis Peryalis, Negre i blanc en grec, Subtítols: anglès, francès, castellà, Estudi: MGM/UA Video, 2002, Asin B00005Ujy8
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Papas