Irene Papas
 Irene Papas el 1971  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (el) Ειρήνη Λελέκου 3 setembre 1926 (95 anys)Chiliomodi (Grècia) (en)  |
| Dades personals | |
| Altres noms | Irene Papas |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, cantant |
| Activitat | 1948 – |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Alkis Papas (en) (1943–1947) |
Premis
| |
        | |
Eirini Leleku, més coneguda com a Iríni Papà (grec: Ειρήνη Παππά) i a l'estranger com a Irene Papas, (Chiliomodi, Corint, 3 de setembre de 1926) és una cantant, actriu de cinema i de teatre grega. Ha interpretat més de 70 papers al llarg de més de 50 anys de carrera. És una de les grans tràgiques hel·lèniques del segle XX posterior a Katina Paxinou.[1]
Contemporània de Melina Merkuri, va saltar a la fama internacional amb Els canons de Navarone, Zorba the Greek[2] i Z, de Costa-Gavras. Com a cantant, ha posat la seva veu en alguns àlbums de Vangelis (Odes, l'any 1979, Rapsodies, el 1986),[3] i a la peça "∞" de l'album 666, d'Aphrodite's Child. Interpreta també Mikis Theodorakis a Songs of Théodorakis, el 1968.
L'any 2007 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques.[4]
Biografia[modifica]
Va néixer el 3 de setembre de 1926 a Chilimodion, Corint, Grècia.[1] Estudià a l'Escola Nacional de Teatre Grec a Atenes i passà a formar part de l'elenc del Teatre Nacional de Grècia, on va destacar com a tràgica a Les troianes d'Eurípides, Medea i Electra de Sòfocles. Va començar la seva carrera cinematogràfica al seu país, on va aconseguir la fama. Descoberta per Elia Kazan, el renom internacional va arribar després de les seves actuacions en produccions molt taquilleres, com Els canons de Navarone o Zorba the Greek, juntament amb Anthony Quinn, així com Electra, el 1962. La llista d'heroïnes de tragèdies gregues segueix amb Antígona, Ifigènia, el 1977, i Les troianes, el 1971, al costat de Katharine Hepburn i Vanessa Redgrave. Va interpretar Clitemnestra, Penelope, Anticlea i Electra. I també els grans personatges de Federico García Lorca a Yerma i Bodas de sangre i Caterina d'Aragó a Ana dels mil dies. L'any 2002 va ser nomenada Europe's woman (Dona Europea de l'any). Amiga personal del Primer Ministre Andreas Papandreu, va tenir un romanç amb Marlon Brando. El director Federico Fellini era un gran admirador del seu treball. Va estar casada amb l'actor i director Alkis Papas entre 1943 i 1947.
Filmografia[modifica]
- 1954: Teodora imperatrice di Bisanzio, de Riccardo Freda
- 1954: Àtila, home o dimoni (Attila, il flagello di Dio), de Pietro Francisci
- 1956: Tribute to a Bad Man, de Robert Wise
- 1961: Els canons de Navarone, de J. Lee Thompson
- 1962: Ilektra, de Michael Cacoyannis[5]
- 1964: Zorba the Greek, de Michael Cacoyannis
- 1966: Roger la Honte, de Riccardo Freda
- 1968: L'Odissea (sèrie de televisió), de Franco Rossi
- 1969: Z, de Costa-Gavras
- 1969: Anna dels mil dies (Anne of a Thousand Days), de Charles Jarrott
- 1971: The Trojan Women, de Michael Cacoyannis
- 1972: Non si sevizia un paperino, de Lucio Fulci
- 1976: Mohammad, Messenger of God, de Moustapha Akkad
- 1977: Iphigenia, de Michael Cacoyannis
- 1979: Cristo si è fermato a Eboli, de Francesco Rosi
- 1979: Bloodline, de Terence Young
- 1981: Lion of the Desert, de Moustapha Akkad
- 1982: Erendira, de Ruy Guerra
- 1985: Into the Night, de John Landis
- 1986: Sweet Country
- 1987: Crònica d'una mort anunciada (Cronaca di una morte annunciata)
- 1989: Les Cavaliers aux yeux verts (sèrie TV), de Michel Wyn
- 1989: Le Banquet (Tv), de Marco Ferreri
- 1996: Party, de Manoel de Oliveira
- 1997: The Odyssey
- 2001: La mandolina del capità Corelli (Captain Corelli's Mandolin), de John Madden
- 2003: Um filme falado, de Manoel de Oliveira
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Irini Papàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ > A YouTube
- ↑ (anglès) lloc Elsewhere
- ↑ El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)
- ↑ Electra (Elektra), Dvd, de Michael Cacoyannis, amb Irene Papas, Fertis, Aleka Katselli, Theano Ioannidou, Notis Peryalis, Negre i blanc en grec, Subtítols: anglès, francès, castellà, Estudi: MGM/UA Video, 2002, Asin B00005Ujy8
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Papas |