Anna dels mil dies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anne of the Thousand Days
Anna dels mil dies
Original movie poster for the film Anne of the Thousand Days.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Charles Jarrott
Protagonistes Richard Burton
Geneviève Bujold
Irène Papas
Anthony Quayle
John Colicos
Direcció artística Lionel Couch i Maurice Carter
Producció Hal B. Wallis
Guió Bridget Boland, John Hale i Richard Sokolove
a partir de l'obra de Maxwell Anderson
Música Georges Delerue
Fotografia Arthur Ibbetson
Muntatge Richard Marden
Vestuari Margaret Furse
Productora Hal Wallis Productions
Distribuïdora Universal Studios
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1969
Durada 145 minuts
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere Pel·lícula històrica, Drama
Tema principal pena de mort
Palmarès
Nominacions
Premis Oscar al millor vestuari
Més informació
IMDB Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity 6.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Anna dels mil dies (original: Anne of the Thousand Days) és una pel·lícula britànica de Charles Jarrott, estrenada el 1969 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Rei des de fa prop de vint anys, Enric VIII d'Anglaterra, casat amb Caterina d'Aragó, que no li ha donat més que una filla, es consola amb amants ocasionals. En el transcurs d'una festa, coneix una dama de companyia de la seva dona, Anna Bolena, filla de Tomàs Bolena i germana d'una de les seves antigues amants. El rei cau sota el seu encant i demana llavors al seu canceller, el cardenal Wolsey, que faci el necessari.

Wolsey va doncs a veure Tomàs Bolena que no pot més que assentir a la demanda reial. Anna, promesa amb un jove duc, es nega tanmateix a ser la concubina del sobirà. Aquest trenca les esposalles i comença un procés que es fa cada vegada més apressant. Anne li acaba declarant que no se li lliurarà fins que sigui la seva legítima esposa.

Wolsey marxa doncs a Roma a demanar el divorci del seu sobirà però, el papa, presoner de l'emperador d'Espanya, nebot de Caterina d'Aragó, no gosa pronunciar-se. Decebut per Wolsey, Enric VIII el dimiteix. El seu nou conseller, Thomas Cromwell, li proposa llavors fer-se cap de l'Església d'Anglaterra, cosa que li permetrà aprovar ell mateix el seu divorci. Enric VIII es separa doncs de l'Església catòlica, assumint una part de les seves responsabilitats.

El rei es casa doncs amb Anna Bolena que li havia acabat fent l'amor poc temps abans. Queda embarassada però dóna llum una nena, la futura Elisabet I d'Anglaterra. Obsessionat pel seu desig de tenir un hereu baró, Enric es comença a desinteressar de la seva dona i busca una altra dama de companyia. Anna torna a quedar embarassada però dóna llum un fill mort.

Enric VIII aquesta vegada està decidit a divorciar-se de nou, però Thomas Cromwell li aconsella una altra solució. Anna és detinguda i portada a la Torre de Londres. Acusada d'adulteri amb un antic ministre i d'altres cortesans així com d'incest amb el seu germà, entra en un procés, però les actes d'acusació semblen poc creïbles. El rei la va a veure a la Torre de Londres i intenta persuadir-la d'acceptar un divorci, però la reina refusa. Acaba signant la seva acta d'execució. Anna Bolena és decapitada. Durant aquest temps, la petita Elizabeth s'exercita a fer de princesa en una de les sales del palau.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El guió de la pel·lícula és basat en una obra teatral de Maxwell Anderson que va ser popular a Broadway al final dels anys 1940. La pel·lícula no va ser produïda abans perquè es parlava francament d'adulteri, d'il·legitimitat i d'incest i el codi de censura que existeix en aquell temps mai no hauria permès aquest gènere de temes.
  • L'obra Ann of the Thousand Days va ser produïda a Broadway des del 8 de desembre de 1948 al 8 d'octubre de 1949. Hi va haver en total 288 representacions.
  • El paper d'Anna Bolena va ser en principi proposat a Olivia Hussey que ho va refusar a causa de problemes personals.
  • El paper va ser llavors ofert a Faye Dunaway que ho va refusar també.
  • L'actriu que fa el paper de la cortesana que desarregla Caterina d'Aragó quan resa és Elizabeth Taylor, encara que el seu nom no surti als crèdits.
  • Kate Burton, la filla de Richard Burton que tenia 12 anys aleshores té un petit paper a la pel·lícula.
  • Les escenes interiors han estat rodades als Estudis Pinewood a Iver Heath al Buckinghamshire.
  • Les escenes de caça han estat rodades a Richmond Park al Surrey, el més gran parc dels afores londinencs. Els jardins Tudor són els de Penshurst Place a Penshurst. El castell de Tomàs Bolena és el de Hever Castle. Les escenes que tenen relació amb el palau de Greenwich han estat rodades al Museu nacional marítim de Londres que era aleshores el Reial Naval College.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Monthly Film Bulletin, número 435 (anglès)
  • Sight and Sound, primavera 1970, p.112 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, número 224, octubre de 1970 (francès)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema