Castells a la sorra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCastells a la sorra
The Sandpiper
Taylor-Burton-Sandpiper.jpg
Elizabeth Taylor i Richard Burton
Fitxa tècnica
Direcció Vincente Minnelli
Protagonistes
Direcció artística George W. Davis, Urie McCleary
Producció Martin Ransohoff
Disseny de producció George Davis
Guió Martin Ransohoff
Dalton Trumbo
Michael Wilson
Música Johnny Mandel
So Jacques Lebreton
Fotografia Milton R. Krasner
Muntatge David Bretherton
Vestuari Irene Sharaff
Productora Filmways Pictures
Venice Picture
MGM
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Teatre du Temple (França)
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1965
Durada 118 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Califòrnia
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 5300.000 dòlars[1]
Temàtica
Gènere Melodrama
Lloc de la narració Califòrnia
Més informació
IMDb Fitxa 6.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Castells a la sorra (títol original en anglès: The Sandpiper) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

El jove Danny Reynolds i la seva mare Laura, una artista-pintora beatnik, viuen una vida de somni a les platges de Big Sur a Califòrnia. Laura, mare soltera i llibertària, s'ocupa ella mateixa de l'educació del seu fill fins al dia en què mata un cervatell «en un objectiu experimental». Amb gran desesperació, Laura és llavors obligada de confiar l'educació de Danny al col·legi parroquial de San Simeon dirigida pel pastor Edward Hewitt i la seva esposa Clara. Edward està alhora sorprès i enlluernat per aquesta bonica jove de costums molt lliures i no triguen a ser irresistiblement atrets l'un per l'altre.[3]

Temes i context[modifica]

Castells a la sorra , bonic i indòmit animal de les platges: la intriga no és d'allò més original, una bonica mare soltera i lliure tornant beneït un home encallat a la seva argolla marital i parroquial; l'excés, en aquesta pel·lícula, és sobretot pictòric, gràcies sobretot al treball efectuat amb els colors per Milton R. Krasner, René Guissart Jr. i Nelson Tyler. A més a més del treball de Laura, l'heroïna artista-pintor, cal veure el seu bust despullat esculpit sobre fusta (considerat escandalós, «obra» de l'escultor beatnik encarnat per Charles Bronson), imatges de platges daurades amb cels blaus i postes de sol sobre el mar més encantadores unes que els altres.

Repartiment[modifica]

Música de la pel·lícula[modifica]

1965: The Sandpiper música de la pel·lícula editada en àlbum 33 rpm (LP) estereo Mercury/Verve MG 21032/SR 61032, música de Johnny Mandel, lletra de la cançó The Shadow of Your Smile per Paul Francis Webster, orquestra dirigida per Robert Armbruster, producció per Quincy Jones, tracklisting:

  1. The Shadow of Your Smile (vocal per cors)
  2. Main Title (instrumental)
  3. Desire (instrumental)
  4. Seduction (instrumental)
  5. San Simeon (instrumental)
  6. Weekend Muntatge (instrumental)
  7. Baby Sandpiper (instrumental)
  8. Art Gallery (instrumental)
  9. End Title (instrumental)
  10. Bird Bath (instrumental)

The Shadow of Your Smile, la certesa d'un èxit[modifica]

La cançó-tema oscaritzada és tornada a cantar per nombrosos intèrprets, entre els quals Shirley Bassey, Perry Como i Tony Bennett, però sobretot Astrud Gilberto, companya a Stan Getz, qui en fa un estàndard de la bossa nova des de 1965.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Producció[modifica]

Una platja de Big Sur, lloc de rodatge exterior

Preses[modifica]

Rodatge[modifica]

A causa de la situació fiscal de Richard Burton que només podia treballar que durant quatre setmanes als Estats Units, i en absolut a Anglaterra, el rodatge en Califòrnia no ha durat més que això i ha prosseguit a França als estudis de Billancourt. Durant el rodatge, la premsa s'ha interessat sobretot per les finances de la pel·lícula; Burton i Taylor van treure molts diners per a Castells . Taylor ha tret un bon milió de dòlars, Burton 500.000, més el seu percentatge sobre les recaptacions (la pel·lícula va aconseguir 14 milions de dòlars). La MGM va organitzar un còctel a l'Hotel George-V on cent fotògrafs van ser convidats per Richard i Elizabeth.[6]

Referències[modifica]

  1. IMDb.
  2. esadir.cat. Castells a la sorra (en català). esadir.cat. 
  3. «The Sandpiper». The New York Times.
  4. Sharon Tate, que és al començament de la seva carrera, té petits papers, sota contracte amb la societat americana de producció Filmways com ho destaca qui serà el seu marit:
    « Filmways tenia altres idees. Un nom no deixava de tornar. [...] Charentais, o era Charentaite? Ja que és així com el lletrejava mentalment, a la francesa, no tenint la menor idea de qui podia ser. Acabo descobrint que Filmways tenia sota contracte per a diverses pel·lícules una actriu de nom Sharon Tate. [...] Tothom estava d'acord a trobar-la molt bonica - una noia a seguir. »
    — Roman Polanski
  5. The TCM Movie Database Estats Units.
  6. extret de l'article de Lorraine LoBianco per a The TCM Movie Database Estats Units.

Enllaços externs[modifica]