Van Gogh, la passió de viure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVan Gogh, la passió de viure
Lust for Life
Lust for Life DVD cover.PNG
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Vincente Minnelli
George Cukor
Protagonistes
Director artístic F. Keogh Gleason i Edwin B. Willis
Producció John Houseman i Jud Kinberg
Dissenyador de producció E. Preston Ames
Guió Norman Corwin adaptació del llibre de Irving Stone
Música Miklós Rózsa
Fotografia Russell Harlan i Freddie Young
Muntatge Adrienne Fazan
Vestuari Walter Plunkett
Productora MGM
Distribuïdor Metro-Goldwyn-Mayer
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1956
Durada 122 min.
Idioma original anglès
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere Drama, biografia
Tema Vincent van Gogh
Subjecte representat Vincent van Gogh
Lloc de la narració Països Baixos
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0049456 Filmaffinity: 440402 Allocine: 36147 Rottentomatoes: m/1012920-lust_for_life Allmovie: v30494 TCM: 291
Modifica les dades a Wikidata

Van Gogh, la passió de viure (original: Lust for Life) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, estrenada el 1956 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Biografia de la vida del pintor Vincent van Gogh.

Crítica[modifica]

Protagonitzada per Kirk Douglas, la pel·lícula va narrant les tribulacions de Vincent Van Gogh des dels seus flirtejos inicials amb la predicació religiosa a les pobres regions mineres de Bèlgica, fins al seu contacte amb els innovadors pintors impressionista ubicats a París, passant pels seus primerencs contactes amb la pintura al seu país natal (on dibuixava els camperols realitzant la tasques més quotidianes); les seves inestables relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir en la seva agitada existència, el seu germà Theo, familiar que el va ajudar durant tota la seva vida tant com a suport emocional, i com a suport econòmic perquè Vincent pogués sobreviure al lloc on fos, Holanda, Arles o París.

En aquests llocs va procurar desenvolupar el seu geni pictòric en contacte amb altres artistes (Seurat, Monet, Pissarro o el seu millor amic Paul Gauguin, interpretat per Anthony Quinn —que seria guardonat amb l'oscar al millor actor secundari—) i sota la presència de la seva millor influència: els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles... Tot això expressat amb el seu vigoritzant sentit del color i el seu traç gruixut i ondulant.

Rebuda[modifica]

  • "Vibrant recreació de la turmentada vida del pintor. Passió, emoció i obsessió es donen cita en aquesta interessantíssima història en la qual el genial director va plasmar, amb una habilitat sorprenent, el colorit dels quadres."[2]
  • "Impecable adaptació (...) plasmada amb inusitada vitalitat (...) relat apassionant (...) impossible imaginar Van Gogh amb altres trets que no siguin els de Kirk Douglas. Anthony Quinn va obtenir un merescut Oscar encarnant a Gauguin, per una intervenció que no ocupa més de deu minuts, d'una intensitat encomiable."[3]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Van Gogh, la passió de viure
  2. Morales, Fernando. El país. Lust for Life. El país. 
  3. Morales, Fernando. El País. Lust for Life. El País. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Gogh, la passió de viure Modifica l'enllaç a Wikidata