Van Gogh, la passió de viure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVan Gogh, la passió de viure
Lust for Life Modifica el valor a Wikidata
Lust for Life DVD cover.PNG
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióVincente Minnelli i George Cukor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Houseman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióE. Preston Ames Modifica el valor a Wikidata
GuióNorman Corwin i Irving Stone Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiklós Rózsa Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Harlan i Freddie Young Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAdrienne Fazan Modifica el valor a Wikidata
VestuariWalter Plunkett Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
TemaVincent van Gogh Modifica el valor a Wikidata
Representa aVincent van Gogh Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0049456 Filmaffinity: 440402 Allocine: 36147 Rottentomatoes: m/1012920-lust_for_life Allmovie: v30494 TCM: 291 TV.com: movies/lust-for-life Modifica el valor a Wikidata

Van Gogh, la passió de viure (títol original en anglès: Lust for Life) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, estrenada el 1956 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Biografia de la vida del pintor Vincent van Gogh.

Crítica[modifica]

Protagonitzada per Kirk Douglas, la pel·lícula va narrant les tribulacions de Vincent Van Gogh des dels seus flirtejos inicials amb la predicació religiosa a les pobres regions mineres de Bèlgica, fins al seu contacte amb els innovadors pintors impressionista ubicats a París, passant pels seus primerencs contactes amb la pintura al seu país natal (on dibuixava els camperols realitzant la tasques més quotidianes); les seves inestables relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir en la seva agitada existència, el seu germà Theo, familiar que el va ajudar durant tota la seva vida tant com a suport emocional, i com a suport econòmic perquè Vincent pogués sobreviure al lloc on fos, Holanda, Arles o París.

En aquests llocs va procurar desenvolupar el seu geni pictòric en contacte amb altres artistes (Seurat, Monet, Pissarro o el seu millor amic Paul Gauguin, interpretat per Anthony Quinn —que seria guardonat amb l'oscar al millor actor secundari—) i sota la presència de la seva millor influència: els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles... Tot això expressat amb el seu vigoritzant sentit del color i el seu traç gruixut i ondulant.

Rebuda[modifica]

  • "Vibrant recreació de la turmentada vida del pintor. Passió, emoció i obsessió es donen cita en aquesta interessantíssima història en la qual el genial director va plasmar, amb una habilitat sorprenent, el colorit dels quadres."[2]
  • "Impecable adaptació (...) plasmada amb inusitada vitalitat (...) relat apassionant (...) impossible imaginar Van Gogh amb altres trets que no siguin els de Kirk Douglas. Anthony Quinn va obtenir un merescut Oscar encarnant a Gauguin, per una intervenció que no ocupa més de deu minuts, d'una intensitat encomiable."[3]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Gogh, la passió de viure
  1. «Van Gogh, la passió de viure». Ésadir.cat. [Consulta: 25 juliol 2022].
  2. Morales, Fernando. El país. Lust for Life. El país. 
  3. Morales, Fernando. El País. Lust for Life. El País.