Van Gogh, la passió de viure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgLust for Life
Van Gogh, la passió de viure
Lust for Life DVD cover.PNG
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Vincente Minnelli
George Cukor
Protagonistes Kirk Douglas
Anthony Quinn
James Donald
Direcció artística F. Keogh Gleason i Edwin B. Willis
Producció John Houseman i Jud Kinberg
Disseny de producció E. Preston Ames
Guió Norman Corwin adaptació del llibre de Irving Stone
Música Miklós Rózsa
Fotografia Russell Harlan i Freddie Young
Muntatge Adrienne Fazan
Vestuari Walter Plunkett
Productora MGM
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1956
Durada 122 min.
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere Drama, biografia
Subjecte representat Vincent van Gogh
Lloc de la narració Països Baixos
Palmarès
Nominacions Oscar al millor actor secundari
Oscar al millor actor
Oscar al millor guió adaptat
Academy Award for Best Art Direction, Color
Premis Oscar al millor actor secundari
Més informació
IMDB Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Van Gogh, la passió de viure (original: Lust for Life) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, estrenada el 1956 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Biografia de la vida del pintor Vincent van Gogh.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Protagonitzada per Kirk Douglas, la pel·lícula va narrant les tribulacions de Vincent Van Gogh des dels seus flirtejos inicials amb la predicació religiosa a les pobres regions mineres de Bèlgica, fins al seu contacte amb els innovadors pintors impressionista ubicats a París, passant pels seus primerencs contactes amb la pintura al seu país natal (on dibuixava els camperols realitzant la tasques més quotidianes); les seves inestables relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir en la seva agitada existència, el seu germà Theo, familiar que el va ajudar durant tota la seva vida tant com a suport emocional, i com a suport econòmic perquè Vincent pogués sobreviure al lloc on fos, Holanda, Arles o París.

En aquests llocs va procurar desenvolupar el seu geni pictòric en contacte amb altres artistes (Seurat, Monet, Pissarro o el seu millor amic Paul Gauguin, interpretat per Anthony Quinn —que seria guardonat amb l'oscar al millor actor secundari—) i sota la presència de la seva millor influència: els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles... Tot això expressat amb el seu vigoritzant sentit del color i el seu traç gruixut i ondulant.

Rebuda[modifica | modifica el codi]

  • "Vibrant recreació de la turmentada vida del pintor. Passió, emoció i obsessió es donen cita en aquesta interessantíssima història en la qual el genial director va plasmar, amb una habilitat sorprenent, el colorit dels quadres."[2]
  • "Impecable adaptació (...) plasmada amb inusitada vitalitat (...) relat apassionant (...) impossible imaginar Van Gogh amb altres trets que no siguin els de Kirk Douglas. Anthony Quinn va obtenir un merescut Oscar encarnant a Gauguin, per una intervenció que no ocupa més de deu minuts, d'una intensitat encomiable."[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Van Gogh, la passió de viure
  2. Morales, Fernando. El país. Lust for Life. El país. 
  3. Morales, Fernando. El País. Lust for Life. El País. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Gogh, la passió de viure Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema