Van Gogh, la passió de viure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVan Gogh, la passió de viure
Lust for Life
Lust for Life DVD cover.PNG
Fitxa
DireccióVincente Minnelli
George Cukor
Protagonistes
Kirk Douglas
Anthony Quinn
James Donald
Director artísticF. Keogh Gleason i Edwin B. Willis
ProduccióJohn Houseman i Jud Kinberg
Dissenyador de produccióE. Preston Ames modifica
GuióNorman Corwin adaptació del llibre de Irving Stone
MúsicaMiklós Rózsa
FotografiaRussell Harlan i Freddie Young
MuntatgeAdrienne Fazan
VestuariWalter Plunkett
ProductoraMGM
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1956
Durada122 min.
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí
Coloren color modifica
Format2.35:1 modifica
Descripció
GènereDrama, biografia
TemaVincent van Gogh modifica
Subjecte representatVincent van Gogh modifica
Lloc de la narracióPaïsos Baixos modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0049456 Filmaffinity: 440402 Allocine: 36147 Rottentomatoes: m/1012920-lust_for_life Allmovie: v30494 TCM: 291 TV.com: movies/lust-for-life Modifica els identificadors a Wikidata

Van Gogh, la passió de viure (original: Lust for Life) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, estrenada el 1956 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Biografia de la vida del pintor Vincent van Gogh.

Crítica[modifica]

Protagonitzada per Kirk Douglas, la pel·lícula va narrant les tribulacions de Vincent Van Gogh des dels seus flirtejos inicials amb la predicació religiosa a les pobres regions mineres de Bèlgica, fins al seu contacte amb els innovadors pintors impressionista ubicats a París, passant pels seus primerencs contactes amb la pintura al seu país natal (on dibuixava els camperols realitzant la tasques més quotidianes); les seves inestables relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir en la seva agitada existència, el seu germà Theo, familiar que el va ajudar durant tota la seva vida tant com a suport emocional, i com a suport econòmic perquè Vincent pogués sobreviure al lloc on fos, Holanda, Arles o París.

En aquests llocs va procurar desenvolupar el seu geni pictòric en contacte amb altres artistes (Seurat, Monet, Pissarro o el seu millor amic Paul Gauguin, interpretat per Anthony Quinn —que seria guardonat amb l'oscar al millor actor secundari—) i sota la presència de la seva millor influència: els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles... Tot això expressat amb el seu vigoritzant sentit del color i el seu traç gruixut i ondulant.

Rebuda[modifica]

  • "Vibrant recreació de la turmentada vida del pintor. Passió, emoció i obsessió es donen cita en aquesta interessantíssima història en la qual el genial director va plasmar, amb una habilitat sorprenent, el colorit dels quadres."[2]
  • "Impecable adaptació (...) plasmada amb inusitada vitalitat (...) relat apassionant (...) impossible imaginar Van Gogh amb altres trets que no siguin els de Kirk Douglas. Anthony Quinn va obtenir un merescut Oscar encarnant a Gauguin, per una intervenció que no ocupa més de deu minuts, d'una intensitat encomiable."[3]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Gogh, la passió de viure
  1. Van Gogh, la passió de viure
  2. Morales, Fernando. El país. Lust for Life. El país. 
  3. Morales, Fernando. El País. Lust for Life. El País.