Designing Woman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Designing Woman
Designing woman.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Vincente Minnelli
Protagonistes Lauren Bacall
Gregory Peck
Dolores Gray
Direcció artística E. Preston Ames i William A. Horning
Producció Dore Schary
Disseny de producció E. Preston Ames
Guió George Wells
Música André Previn
Fotografia John Alton
Muntatge Adrienne Fazan
Vestuari Helen Rosa
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1957
Durada 118 minuts
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere Comèdia
Tema principal Moda
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió original
Premis Oscar al millor guió original
Més informació
IMDB Fitxa 6.8/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Designing Woman és una pel·lícula estatunidenca de Vincente Minnelli estrenada el 1957.

Argument[modifica | modifica el codi]

Marilla (Lauren Bacall) i Mike (Gregory Peck) es troben per casualitat. Es casen per un enamorament sobtat, no sabent res l'un de l'altre. Tornant a casa, descobreixen que pertanyen a mitjans socials molt diferents.

La poca traça d'un, la gelosia de l'altre engendren un seguit de situacions delicades per als protagonistes però molt divertides per a l'espectador.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

Brillant, incisiva i desopilant, és una de les millors comèdies del sempre elegant Minelli, i on no falten troballes antològiques com, per exemple, la solució acústico -visual donada a la ressaca de Gregory Peck, l'inefable personatge de Mickey Shaughnessy o l'improvisat moment musical sorgit de la baralla final del carreró, on un dels contendents (Jack Cole) és coreògraf i coherentment ho resol a ritme de ballet. La gatuna i magnètica Lauren Bacall (durant el rodatge, l'actriu passava per moments amargs amb el seu espòs Humprey Bogart agonitzant a causa d'un càncer d'esòfag) està esplèndida en un paper en principi destinat a Grace Kelly, que va preferir desertar pel regi destí a Monaco.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calderon, pàg. 348

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema