Vés al contingut

Iolanda i el lladre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIolanda i el lladre
Yolanda and the Thief Modifica el valor a Wikidata

Fred Astaire i Lucille Bremer a la pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVincente Minnelli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArthur Freed Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons i Jack Martin Smith Modifica el valor a Wikidata
GuióIrving Brecher Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHarry Warren Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCharles Rosher Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorge White Modifica el valor a Wikidata
VestuariIrene Sharaff Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Loews Cineplex Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1945 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic i cinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038262 Filmaffinity: 199592 Allocine: 17308 Letterboxd: yolanda-and-the-thief Allmovie: v55843 AFI: 24667 TMDB.org: 43498 Modifica el valor a Wikidata

Iolanda i el lladre (Yolanda and the Thief) és una pel·lícula musical americana dirigida per Vincente Minnelli, estrenada el 1945 i doblada al català.[1] La música és de Harry Warren i les lletres d'Arthur Freed, que també va produir la pel·lícula.

La pel·lícula va ser un projecte de Freed per promocionar la carrera de la seva amant, Lucille Bremer, però va ser un fracàs a la taquilla. Un intent de crear una fantasia capritxosa, va acabar, en paraules del crític John Mueller, com "un eggnog en comptes del xampany habitual".[2] Malgrat que conté valors admirables, el resultat va arruïnar la carrera de Lucille Bremer i va desanimar a Fred Astaire, que va decidir retirar-se després de fer una pel·lícula més.[3]

Argument

[modifica]

Iolanda Aquaviva, única hereva d'una gran fortuna, deixa el pensionat de religioses on ha estat educada i torna a la casa familiar, regentada per la seva tia i tutora, Amarilla Aquaviva. Un vespre, al seu jardí, la jove prega el seu "àngel de la guàrdia" de guiar-la cap al futur. L'endemà, l'àngel es presenta a ella sota el nom de Sr. Brown. En realitat, es tracta de l'estafador i buscadots, Johnny Parkson Riggs, que espera aprofitar la fortuna Aquaviva, amb l'ajuda del seu còmplice, Victor Budlow Trout. Però l'amor apareix...

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

El rodatge va començar el 15 de gener de 1945. Es va estrenar per primera vegada l'11 de juliol de 1945 a Glendale, Califòrnia. Va costar 2.443.322,31 dòlars i va generar una pèrdua neta de 1.644.000 dòlars.[4]

Referències

[modifica]
  1. Iolanda i el lladre
  2. Mueller, John. Astaire Dancing - The Musical Films. Londres: Hamish Hamilton, 1986, p. 252–261. ISBN 0-241-11749-6. 
  3. Astaire, Fred. Steps in Time. Londres: Heinemann, 1959. ISBN 0-241-11749-6. 
  4. Billman, Larry. Fred Astaire - A Bio-bibliography. Connecticut: Greenwood Press, 1997, p. 115–118. ISBN 0-313-29010-5.