Un americà a París (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUn americà a París
An American in Paris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVincente Minnelli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArthur Freed i Roger Edens Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióAlan Jay Lerner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSaul Chaplin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfred Gilks i John Alton Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAdrienne Fazan Modifica el valor a Wikidata
VestuariOrry-Kelly Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1951 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enUn americà a París Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatUn americà a París Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0043278 Filmaffinity: 910706 Allocine: 6822 Rottentomatoes: m/american_in_paris Letterboxd: an-american-in-paris Mojo: americaninparis Allmovie: v2070 TCM: 67241 Metacritic: movie/an-american-in-paris TV.com: movies/an-american-in-paris AFI: 50013 TMDB.org: 2769
Discogs: 266302 Modifica el valor a Wikidata
Georges Guétary, Oscar Levant i Gene Kelly

Un Americà a París[1] (An American in Paris) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli, estrenada el 1951. La història de la pel·lícula està intercalada amb números de ball coreografiats per Gene Kelly i basats en la música de George Gershwin.[2]

El 1993, va ser seleccionada per a la conservació en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units al Registre Nacional de Cinema per ser una pel·lícula "culturalment, històricament o estèticament significativa".[3] Està en el primer lloc entre els millors films musicals de l'AFI.[4]

Argument[modifica]

A París, una rica hereva s'apassiona per Jerry Mulligan, un jove pintor americà. Però aquest s'enamora de Lise que és promesa d'un altre home.

Aquesta pel·lícula és universalment cèlebre per la seva escena final: Jerry pensa que mai no podrà estar amb Lise i té un somni fantàstic; és l'apoteosi de la pel·lícula. Somia que balla amb Lise per tots els carrers de París. El promès de la noia i tot un cor s'hi ajunten al llarg d'un ballet magistral que dura prop de divuit minuts. La música del ballet (que porta el nom de la pel·lícula) és de George Gershwin. Al final, Henri accepta renunciar a Lise que es precipita als braços de Jerry sota la benedicció de Henri. La pel·lícula s'acaba.

Repartiment[modifica]

Números musicals[modifica]

  • Our Love Is Here to Stay
  • By Strauss
  • Tra-la-la (This Time It's Really Love)
  • I Got Rhythm (cantada per Gene Kelly)
  • I'll Build a Stairway to Paradise (cantada per Georges Guétary)
  • 'S Wonderful (cantada per Gene Kelly i Georges Guétary, ballada per Gene Kelly)
  • Nice Work If You Can Get It (cantada per Georges Guétary)
  • Embraceable You (ballada per Leslie Caron)
  • An American in Paris Ballet (ballada per Gene Kelly, Leslie Caron i junts)
  • Strike Up the Band
  • Concert en fa per a piano i orquestra (interpretada per Oscar Levant i l'Orquestra Simfònica de la MGM)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[5][modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Títol en català a ésAdir
  2. Mcgovern, Joe «The Musical That Changed movies». Entertainment Weekly, 1451/1452, febrer 2017, pàg. 82-87.
  3. «National Film Registry». National Film Registry (National Film Preservation Board, Library of Congress). [Consulta: 24 maig 2018].
  4. "The 25 Musicals of all time" a afi.com
  5. 5,0 5,1 5,2 «The 24th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Un americà a París