Vés al contingut

Cabaret (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCabaret

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBob Fosse Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCy Feuer Modifica el valor a Wikidata
GuióJay Presson Allen i John Van Druten Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Kander i Fred Ebb Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeoffrey Unsworth Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDavid Bretherton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMonogram Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMonogram Pictures, Netflix i Xfinity Streampix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada124 min i 122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació41.401.689 $ (mundial)
41.326.446 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical, cinema LGBT i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBerlín Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0068327 Filmaffinity: 307971 Allocine: 12 Rottentomatoes: m/cabaret Letterboxd: cabaret Allmovie: v7776 TCM: 21780 Metacritic: movie/cabaret TV.com: movies/cabaret AFI: 54427 TMDB.org: 10784 Modifica el valor a Wikidata

Cabaret és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Bob Fosse, estrenada el 1972.

Argument[modifica]

Sally Bowles és una cantant estatunidenca que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Lloga una cambra a Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dona lliçons d'anglès per guanyar-se la vida mentre continua els seus estudis d'alemany.

Intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual. Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L'increment de la violència nazi és mostrada moltes vegades a la pel·lícula. Brian i Sally es fan aviat amants.

Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i després els abandona, deixant Sally embarassada sense que sàpiga qui és el pare. Brian li proposa matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge. Sally s'adona que mai no podrà portar una vida tan tranquil·la, i el deixa després d'haver avortat.

El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berlín.

Comentari[modifica]

La pel·lícula s'inspira en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran èxit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimònia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comèdia musical és una adaptació de l'obra I am a Camera del dramaturg anglès John Van Druten (1951) i de la novel·la Adéu a Berlín (1939) de l'escriptor anglès Christopher Isherwood.

Com Berlín, la ciutat d'Europa que més bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del règim nazi naixent?

El 1993, Cabaret torna sobre els escenaris i triomfa a Londres. El musical de Broadway fa de seguida la volta al món i es produeix a París des de finals de 2006, als Folies Bergère. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificació. Els dos autors treballen en estreta col·laboració. Hi ha una particularitat: la comèdia musical s'interpreta en la llengua del país on és produïda. Cabaret celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a París, un gran èxit.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[1][modifica]

  • Oscar a la millor pel·lícula (Cy Feuer)
  • Oscar al millor guió adaptat (Jay Presson Allen)

Anècdotes[modifica]

  • Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincente Minnelli.
  • Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pel·lícula.
  • A la versió "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor és americà i la cantant anglesa.
  • Al començament de la pel·lícula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club: fa referència a un quadre expressionista alemany d'Otto Dix, el Retrat de Sylvia von Harden

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «The 45th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

  • La pel·lícula a Film-a-voir Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (francès)