Cabaret (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cabaret
Cabaret (pel·lícula)
Cabaret2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Bob Fosse
Protagonistes Liza Minnelli
Michael York
Joel Grey
Direcció artística Rolf Zehetbauer
Producció Cy Feuer
Guió Christopher Isherwood (llibre)
John Van Druten (script)
Joe Masteroff (musical)
Jay Presson Allen (adaptació)
Música John Kander
Fotografia Geoffrey Unsworth
Muntatge David Bretherton
Productora Monogram Pictures
Distribuïdora Allied Artists (Estats Units)
ABC Pictures (fora dels Estats Units)
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1972
Durada 124 min.
Idioma original Anglès, Alemany, hebreu
Color color
Pressupost 6 milions dòlars
Temàtica
Gènere Drama romàntic
Musical
Lloc de la narració Berlín
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDB Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Cabaret és una pel·lícula musical estatunidenca de Bob Fosse, estrenada el 1972.

Argument[modifica | modifica el codi]

Sally Bowles és una cantant estatunidenca que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Lloga una cambra a Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dóna lliçons d'anglès per guanyar-se la vida mentre continua els seus estudis d'alemany.

Intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual. Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L'increment de la violència nazi és mostrada moltes vegades a la pel·lícula. Brian i Sally es fan aviat amants.

Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i després els abandona, deixant Sally embarassada sense que sàpiga qui és el pare. Brian li proposa matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge. Sally s'adona que mai no podrà portar una vida tan tranquil·la, i el deixa després d'haver avortat.

El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berlín.

Comentari[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula s'inspira en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran èxit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimònia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comèdia musical és una adaptació de l'obra I am a Camera del dramaturg anglès John Van Druten (1951) i de la novel·la Adéu a Berlín (1939) de l'escriptor anglès Christopher Isherwood.

Com Berlín, la ciutat d'Europa que més bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del règim nazi naixent ?

El 1993, Cabaret torna sobre els escenaris i triomfa a Londres. El musical de Broadway fa de seguida la volta al món i es produeix a París des de finals de 2006, als Folies Bergère. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificació. Els dos autors treballen en estreta col·laboració. Hi ha una particularitat: la comèdia musical s'interpreta en la llengua del país on és produïda. Cabaret celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a París, un gran èxit.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

1972:

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

  • Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincent Minnelli.
  • Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pel·lícula.
  • A la versió "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor és americà i la cantant anglesa.
  • Al començament de la pel·lícula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club: fa referència a un quadre expressionista alemany d'Otto Dix, el Retrat de Sylvia von Harden

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabaret (pel·lícula) Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema