Cabaret (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCabaret
Cabaret2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Bob Fosse
Protagonistes
Director artístic Rolf Zehetbauer
Producció Cy Feuer
Guió Christopher Isherwood (llibre)
John Van Druten (script)
Joe Masteroff (musical)
Jay Presson Allen (adaptació)
Música John Kander
Fotografia Geoffrey Unsworth
Muntatge David Bretherton
Productora Monogram Pictures Tradueix
Distribuïdor Allied Artists (Estats Units)
ABC Pictures (fora dels Estats Units)
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1972
Durada 124 min.
Idioma original Anglès, Alemany, hebreu
Color en color
Format pantalla ampla
Pressupost 6 milions dòlars
Descripció
Gènere Drama romàntic
Musical
Lloc de la narració Berlín
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0068327 Filmaffinity: 307971 Allocine: 12 Rottentomatoes: m/cabaret Allmovie: v7776 TCM: 21780 Metacritic: movie/cabaret
Modifica les dades a Wikidata

Cabaret és una pel·lícula musical estatunidenca de Bob Fosse, estrenada el 1972.

Argument[modifica]

Sally Bowles és una cantant estatunidenca que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Lloga una cambra a Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dóna lliçons d'anglès per guanyar-se la vida mentre continua els seus estudis d'alemany.

Intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual. Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L'increment de la violència nazi és mostrada moltes vegades a la pel·lícula. Brian i Sally es fan aviat amants.

Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i després els abandona, deixant Sally embarassada sense que sàpiga qui és el pare. Brian li proposa matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge. Sally s'adona que mai no podrà portar una vida tan tranquil·la, i el deixa després d'haver avortat.

El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berlín.

Comentari[modifica]

La pel·lícula s'inspira en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran èxit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimònia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comèdia musical és una adaptació de l'obra I am a Camera del dramaturg anglès John Van Druten (1951) i de la novel·la Adéu a Berlín (1939) de l'escriptor anglès Christopher Isherwood.

Com Berlín, la ciutat d'Europa que més bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del règim nazi naixent?

El 1993, Cabaret torna sobre els escenaris i triomfa a Londres. El musical de Broadway fa de seguida la volta al món i es produeix a París des de finals de 2006, als Folies Bergère. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificació. Els dos autors treballen en estreta col·laboració. Hi ha una particularitat: la comèdia musical s'interpreta en la llengua del país on és produïda. Cabaret celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a París, un gran èxit.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

1972:

Anècdotes[modifica]

  • Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincente Minnelli.
  • Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pel·lícula.
  • A la versió "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor és americà i la cantant anglesa.
  • Al començament de la pel·lícula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club: fa referència a un quadre expressionista alemany d'Otto Dix, el Retrat de Sylvia von Harden

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabaret Modifica l'enllaç a Wikidata