Vés al contingut

Lacombe Lucien

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLacombe Lucien
Fitxa
DireccióLouis Malle Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLouis Malle Modifica el valor a Wikidata
GuióPatrick Modiano i Louis Malle Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDjango Reinhardt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Delli Colli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSuzanne Baron Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCinema International Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 gener 1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada137 min i 132 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany
francès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema bèl·lic, cinema romàntic i coming-of-age Modifica el valor a Wikidata
Temaocupació de França per Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSouthwestern France (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0071733 FilmAffinity: 183841 Allocine: 447 Rottentomatoes: m/lacombe_lucien Letterboxd: lacombe-lucien Allmovie: v98399 TCM: 80568 TMDB.org: 55368 Modifica el valor a Wikidata

Lacombe Lucien és una pel·lícula francesa de 1974 dirigida per Louis Malle. La història tracta sobre un jove francès a la França de la Segona Guerra Mundial que esdevé confident dels nazis. L'aclamat film del director francès va ser nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de la gala de 1974, trofeu que es va emportar finalment Amarcord, de Federico Fellini.

Argument

[modifica]

A la França de 1944, sota l'ocupació de les tropes nazis, el jove camperol Lucien Lacombe viu en un poble de la regió rural d'Òlt amb la seva mare. El seu pare ha estat fet presoner de guerra i es troba reclús a Alemanya.

L'enèrgic jove, sembla avorrir-se, es dirigeix un dia al seu vell professor d'escola -que combina el seu ofici amb una activa participació amb la resistència- per tal d'unir-se al grup clandestí de lluita contra els nazis. No obstant el professor, en un gest protector, rebutja l'oferta del jove, que considera massa jove per la perillosa tasca.

Al retornar amb bicicleta al poble, Lucien va a parar per atzar en una mansió on nazis i col·laboracionistes es troben reunits i festejant el capvespre. El jove és primerament detingut pels policies i lliurat seguidament als cabdills locals, els quals hàbilment l'interroguen i el conviden a prendre copes fins que en un clima distès i amical el jove acaba delatant al professor de l'escola. Comença així una fortuïta col·laboració amb les forces d'ocupació que es consolidarà ràpidament fins que el jove esdevé un auxiliar de la Gestapo.

És mitjançant els nazis, que li suggereixen canviar la seva humil i usada roba de pagès per un elegant vestit propi del seu nou càrrec, que Lucien coneix France, la filla del sastre jueu encarregat de fer-li el nou vestit. Lucien s'enamora de seguida de la jove jueva, que acabarà seduint malgrat les seves reticències inicials. Al capdavall, ella veu en el jove col·laboracionista com una garantia de seguretat per ella i tota la seva família jueva. Aquesta protecció dura fins que la cada cop més activa i contundent resistència de l'any 1944 comet un atemptat en el qual són assassinats els principals líders col·laboracionistes locals. La Gestapo decideix aleshores posar fi a la privilegiada situació de la família del sastre, que ha de ser deportada a un camp de concentració. Aquest canvi de situació és inacceptable per Lucien, que es nega a separar-se de la jove jueva i en el darrer moment mata a trets els soldats nazis quan venen a emportar-se-la. Ell, la noia i la seva minyona s'escapen amb cotxe i s'amaguen al bosc, on sobreviuen fins a la capitulació nazi, que no tarda gaire a arribar.

En la postdata final de la pel·lícula es llegeix que a l'acabar la guerra Lucien és detingut per la resistència i sentenciat a mort per traïdor.

Repartiment

[modifica]
  • Pierre Blaise: Lucien Lacombe
  • Aurore Clément: France Horn
  • Holger Löwenadler: Albert Horn
  • Jean Rougerie: Tonin
  • Therese Giehse: Bella Horn
  • Stéphane Bouy: Jean-Bernard de Voisin
  • Loumi Iacobesco: Betty Beaulieu
  • René Bouloc: Stéphane Faure
  • Jacqueline Staup: Lucienne
  • Gilberte Rivet: la mare de Lucien
  • Ave Ninchi: la patrona de l'hotel
  • Pierre Saintons: Hippolyte, el milicià negre
  • Pierre Decazes: Henri Aubert

Premis

[modifica]
  • Premi Prix Mèliès el 1974.
  • Premi BAFTA al millor film.

Nominacions

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Aurélie Feste-Guidon, « Lacombe Lucien de Louis Malle, histoire d'une polémique ou polémique sur l'Histoire ? », sota la direcció de Pascal Ory i Élisabeth Parinet, març de 2009 (extraits en ligne[Enllaç no actiu]).

Enllaços externs

[modifica]
  • Presentació del film Lacombe Lucien per Louis Malle el 06/02/1974 (francès)