Gladiator

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaGladiator
Gladiator ver2.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Ridley Scott
Protagonistes
Producció David Franzoni, Branko Lustig, Douglas Wick, Laurie MacDonald i Walter F. Parkes
Disseny de producció Arthur Max
Guió David Franzoni, John Logan i William Nicholson
Música Hans Zimmer
Lisa Gerrard
Fotografia John Mathieson
Muntatge Pietro Scalia
Productora Universal Studios, DreamWorks SKG, Scott Free Productions Tradueix, Mill Film Tradueix, C & L Tradueix i Dawliz Tradueix
Distribuïdora DreamWorks SKG / Universal Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2000
Durada 155 minuts
171 minuts (versió llarga)
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge República de Malta i Marroc
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 103 milions dòlars
Ingressos 457.640.427 $
Temàtica
Gènere Drama bèl·lic
Aventures
Acció
Tema principal venjança
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 8.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix. La història narra la recerca de justícia del General Màxim Decimus Meridius, soldat preferit de l'emperador Marc Aureli. Capturat i fet esclau al Nord d'Àfrica, resorgirà com a gladiador amb l'objectiu de tornar a Roma i venjar l'assassinat de la seva família i l'Emperador romà.

Estrenada als Estats Units el 5 de maig del 2000, la cinta es va convertir en tot un èxit de taquilla, va rebre bones crítiques i va fer reviure el llargament oblidat gènere èpic. A més, la pel·lícula va obtenir cinc Premis Oscar entre els quals cal destacar l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar al millor actor.

País Llançament
Austràlia Austràlia 4 maig 2000
Mèxic Mèxic 5 maig 2000
Estats Units Estats Units 5 maig 2000
Malàisia Malàisia 11 maig 2000
Singapur Singapur 11 maig 2000
Regne Unit Regne Unit 12 maig 2000
Irlanda Irlanda 12 maig 2000
Croàcia Croàcia 15 maig 2000
Espanya Espanya 17 maig 2000
Argentina Argentina 18 maig 2000
Suïssa Suïssa 18 maig 2000 (Regió germanoparlante)
República Txeca República Txeca 18 maig 2000
Hongria Hongria 18 maig 2000
Israel Israel 18 maig 2000
Països Baixos Països Baixos 18 maig 2000
Rússia Rússia 18 maig 2000
Eslovàquia Eslovàquia 18 maig 2000
Brasil Brasil 19 maig 2000
Suïssa Suïssa 19 maig 2000 (Regió italoparlante)
Dinamarca Dinamarca 19 maig 2000
Finlàndia Finlàndia 19 maig 2000
Islàndia Islàndia 19 maig 2000
Itàlia Itàlia 19 maig 2000
Noruega Noruega 19 maig 2000
Portugal Portugal 19 maig 2000
Suècia Suècia 19 maig 2000
Turquia Turquia 19 maig 2000
Sud-àfrica Sud-àfrica 19 maig 2000
Taiwan Taiwan 20 maig 2000
Kuwait Kuwait 24 maig 2000
Malta Malta 24 maig 2000
Xile Xile 25 maig 2000
Alemanya Alemanya 25 maig 2000
Hong Kong Hong Kong 25 maig 2000
Tailàndia Tailàndia 26 maig 2000
Kazakhstan Kazakhstan 30 maig 2000
Egipte Egipte 31 maig 2000
Veneçuela Veneçuela 31 maig 2000
Perú Perú 1 juny 2000
Armènia Armènia 3 juny 2000
Corea del Sud Corea del Sud 3 juny 2000
Uruguai Uruguai 16 juny 2000
Japó Japó 17 juny 2000
França França 20 juny 2000
Bèlgica Bèlgica 21 juny 2000
Suïssa Suïssa 21 juny 2000 (Regió francoparlante)
Estònia Estònia 30 juny 2000
Polònia Polònia 14 juliol 2000
Nova Zelanda Nova Zelanda 27 juliol 2000
Bulgària Bulgària 4 agost 2000
Indonèsia Indonèsia 8 agost 2000
Grècia Grècia 18 agost 2000
Romania Romania 25 agost 2000
Índia Índia 1 setembre 2000

Argument[modifica]

Any 180 dC: Màxim Decimus Meridius és un gran general hispà que ha conduït els exèrcits de l'emperador Marc Aureli a nombroses victòries. Aquest, des d'un pujol proper, assisteix al geni militar prodigat pel seu protegit, acompanyat dels Senadors Gai i Falco. Marc Aureli, després d'aquesta batalla a la Germània, sentint la seva fi pròxima, comunica en privat a Màxim que desitja deixar-li el poder a la seva mort, perquè ho transmeti al Senat i que Roma sigui de nou una República.

Prefereix això que no que el seu fill Còmmode el succeeixi, ja que Marc Aureli sap perfectament que aquest últim no té set més que del títol d'emperador i no està de cap manera animat de cap ideal noble, ni de moral. Quan Còmmode ho sap, de la boca del seu pare, i abans de l'anunci oficial, pres d'una bogeria colèrica i desesperat, l'ofega contra el seu pit en el moment d'una última abraçada, esdevenint així el nou Emperador. Encara que la causa oficial de la defunció de Marc Aureli sigui la vellesa, Màxim comprèn intuïtivament que ha estat assassinat pel seu fill.

I així, quan Còmmode, li ofereix a besar la seva mà, i amb aquest gest el símbol de servir-lo fidelment com al seu pare, Màxim el rebutja girant els talons per tornar-se'n als seus quarters. L'emperador, furiós d'aquesta afronta sense precedent, i profundament ferit en el seu orgull, i gelós de manera malaltissa de l'estima que Marc Aureli tenia a Màxim, ordena llavors l'execució de Màxim, poc abans de l'alba, així com la de la seva família, que resideix llavors a Hispania.

Màxim aconsegueix escapar, i ferit arriba a les seves terres, al final d'un periple des de Germània extremadament debilitat per una important pèrdua de sang, veu els cossos de la seva dona i del seu fill de vuit anys calcinats i crucificats davant la casa familiar. Trobat per venedors d'esclaus, és venut a un ric propietari i negociant del nord d'Àfrica: Pròxim, que dirigeix una escola de gladiadors. Com a militar romà té un entrenament de combat formidable, destacant entre els altres esclaus, i acaba convertint-se en un gladiador popular.

Repartiment[modifica]

Rusell Crowe, que interpreta el paper de Màxim

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Oliver Reed interpretant el paper de Pròxim (el patró dels gladiadors) va morir víctima d'una crisi cardíaca en el rodatge, abans d'acabar de rodar totes les escenes. Per respecte a l'actor, els productors decideixen guardar les escenes i modificar el guió en conseqüència.

  • Estava prevista que Pròxim enterrés la seva espasa de fusta al Coliseu en senyal d'alliberament simbòlic de Màxim de la seva condició de gladiador al final de la pel·lícula.
  • Juba, interpretat per Djimon Hounsou inicialment moria en un combat contra un rinoceront.

La pel·lícula es basa en la mateixa trama que La Caiguda de l'imperi romà d'Anthony Mann (1964). Però la pel·lícula d'Anthony Mann tenia un costat didàctic que no té la de Ridley Scott, pel qual tota reflexió històrica és exclosa en benefici d'un drama psicològic barrejat amb combats èpics.[1]

Exactitud històrica:

  • els personatges de Marc Aureli, Còmmode i la seva germana han existit realment. Per la seva banda, Màxim és un personatge fictici, però del tot versemblant.
  • Còmmode es delia per les carreres a l'arena del circ, així com pels combats d'animals. L'historiador Herodià i l'autor de la Història Augusta, que li són tanmateix hostils, reconeixen els seus coneixements en la matèria.
  • Còmmode no s'entenia en absolut amb el Senat. Aquest últim, davant la seva mort anunciada, pronuncia la seva damnatio memoriae i construeix l'execrable reputació pòstuma de l'emperador a través d'historiadors com Dion Cassius o Herodià;
  • els decorats, els armaments i els ambients, molt polits, apareixen com perfectament documentats.

Les inexactituds històriques són per contra nombroses:[2]

  • Les circumstàncies de la mort de Marc Aureli i la de Còmmode són imaginades per a la pel·lícula.
    • Marc Aureli mor en realitat de la pesta a Vindobona (Viena, Àustria). D'altra banda és Marc Aureli qui, contràriament a l'ús, ha fet de manera que el seu fill li succeeixi.
    • Còmmode és assassinat el 192 per l'esclau Narcís que el va escanyar en el seu bany (en prenia 5 al dia).
  • Cal remarcar que la durada del regnat de Còmmode va ser de 12 anys. La pel·lícula dóna la impressió d'un període molt més curt.
    • a Gladiator, l'emperador interpretat per Joaquin Phoenix, s'acosta més a un Calígula per la seva megalomania i les seves pulsions incestuoses envers la seva germana, i a un Neró pel seu refinament i la seva ambició desmesurada.
    • El veritable Còmmode no tenia cap interès pels estudis ni per la política: no és emperador més que perquè és l'únic fill supervivent dels 13 fills de Marc Aureli. No s'interessava més que pel circ, i deixava l'exercici del poder als seus favorits més que al Senat. La seva gegantina amplària d'esquena i el seu caràcter mandrós i violent fonamentalment oposats al seu pare, cèlebre filòsof estoic, no van fer més que acreditar la tesi de què Còmmode era fruit dels amors adulterins de l'emperadriu Faustine i d'un gladiador.
  • Ànnia Lucil·la, la germana de Còmmode, va morir abans del seu germà, que la va fer desterrar per la seva participació en un complot contra ell.
  • Al començament de la pel·lícula, apareix un text de presentació de l'època. La data indicada és 180 abans de Crist, en lloc de 180 després.

Gladiator fou nominat 36 vegades en diferents certàmens, incloent-hi la 73 edició dels Oscar, els premis BAFTA i els Globus d'Or. De 119 nominacions, la pel·lícula va guanyar 48 premis.[3]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mata, Jordi «Gladiator contra la història». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 20. ISSN: 1695-2014.
  2. [enllaç sense format] http://www.erreursdefilms.com/peplum/voir_erreurs.php?idf=GLAD
  3. «Gladiator awards tally». IMDB.

Enllaços externs[modifica]