A l'est de l'edèn

A l'est de l'edèn
East of Eden
Fitxa tècnica
Direcció	Elia Kazan
Protagonistes	James Dean; Raymond Massey; Julie Harris; Burl Ives; Richard Davalos Jo Van Fleet
Producció	Elia Kazan
Disseny de producció	James Basevi
Guió	Paul Osborn,; John Steinbeck (novel·la)
Música	Leonard Rosenman
Fotografia	Ted D. McCord
Muntatge	Owen Marks
Productora	Warner Bros.
Distribuïdora	Warner Bros.
Dades i xifres
País	Estats Units
Data d'estrena	1955
Durada	115 min.
Idioma original	anglès
Lloc de rodatge	Califòrnia
Color	color
Temàtica
Basat en	East of Eden
Gènere	Drama
Tema principal	família disfuncional
Lloc de la narració	Califòrnia
Palmarès
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (); Oscar al millor actor (); Oscar al millor director (); Oscar al millor guió adaptat (); Directors Guild of America Award for Outstanding Directing – Feature Film (1955) Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1955); BAFTA Award for Most Promising Newcomer to Leading Film Roles (1956); BAFTA a la millor pel·lícula (1956)
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (); Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1955); National Film Registry (2016)
Més informació
IMDb	Fitxa
FilmAffinity	Fitxa
AlloCiné	Fitxa
Rotten Tomatoes	Fitxa
All Movie	Fitxa
TCM	Fitxa

A l'est de l'edèn (títol original en anglès East of Eden)^[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Elia Kazan i estrenada l'any 1955.

Contingut

1 Argument^[2]
2 Comentaris
3 Repartiment
4 Premis i nominacions
- 4.1 Premis
- 4.2 Nominacions
5 Referències
6 Enllaços externs

Argument^[2][modifica | modifica el codi]

Carl és un jove que viu una doble marginació: el seu pare manifesta públicament predilecció pel seu germà Aron i aquest, a més, surt amb Abra, la noia que ell també estima. En fracassar el seu pare en un negoci de congelació de verdura, Carl s'hi fica per provar sort i guanyar l'afecte patern. Una nit, en un parc d'atraccions, Carl convida Abra. Ella afirma estar enamorada d'Aron, però correspon a les apassionades carícies de Carl. Amb motiu de l'aniversari del pare, Carl li explica la bona marxa del seu negoci, però topa amb el retret tant del pare com del germà. Ferit per aquesta reacció, Carl esbomba el secret que guardava sobre la seva mare, desapareguda feia temps.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Adaptació de la famosa novel·la de John Steinbeck, és un drama familiar de context rural que va suposar l'efímer enaltiment de James Dean. L'asfixiant atmosfera que va aconseguir el seu director, imbuïda d'obsessions religioses i puritanes, és la principal virtut del film. La impossibilitat de transcendir els límits d'aquesta atmosfera en una narració més fluida i on les abstraccions prenguessin cos va malmetre part de les seves possibilitats, però no va arribar a invalidar-les.

Les relacions entre pares i fills, la recerca de les arrels, la influència genètica conductual, l'apreciació subjectiva de la bondat o maldat, la niciesa de la percepció maniquea i la lluita redemptora en un context alienat són alguns assumptes tractats en un títol de tonalitat agredolç i planyívola. Excel·lent utilització del cinemascope per retratar amb eficàcia les personalitats, situacions i paisatges que conformen un drama que de vegades recorre massa al subratllat emocional, encara que la cerca sensitiva en la plasmació dels temes referits sigui la seva essència com a pel·lícula.