ET, l'extraterrestre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaET, l'extraterrestre
E.T. the Extra-Terrestrial
E t the extra terrestrial ver3.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Steven Spielberg
Protagonistes
Producció Kathleen Kennedy
Melissa Mathison
Steven Spielberg
Guió Melissa Mathison
Música John Williams
Fotografia Allen Daviau
Muntatge Carol Littleton
Productora Amblin Entertainment i Universal Studios
Distribuïdora Universal Studios
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1982
Durada 115 min.
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Los Angeles
Color color
Format 1.85:1
Temàtica
Gènere Ciència-ficció
Tema principal vida extraterrestre
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.5/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

ET, l'extraterrestre[1] (títol original en anglès: E.T. the Extra-Terrestrial) és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció de 1982, dirigida per Steven Spielberg. El realitzador es va apartar de les històries habituals sobre alienígenes: mostrava un extraterrestre vulnerable i simpàtic, en clau infantil. Spielberg va confeccionar la història tal com la va imaginar durant la seva infància.

Dates de Llançament[modifica | modifica el codi]

País Llançament
Estats Units Estats Units 11 juny 1982
Austràlia Austràlia 26 novembre 1982
França França 1 desembre 1982
Països Baixos Països Baixos 2 desembre 1982
Nova Zelanda Nova Zelanda 3 desembre 1982
Japó Japó 4 desembre 1982
Espanya Espanya 6 desembre 1982
Itàlia Itàlia 7 desembre 1982
Islàndia Islàndia 9 desembre 1982
Mèxic Mèxic 9 desembre 1982
RFA RFA 9 desembre 1982
Regne Unit Regne Unit 10 desembre 1982
Irlanda Irlanda 10 desembre 1982
Suècia Suècia 10 desembre 1982
Israel Israel 11 desembre 1982
Perú Perú 16 desembre 1982
Finlàndia Finlàndia 17 desembre 1982
Portugal Portugal 17 desembre 1982
Argentina Argentina 23 desembre 1982
Brasil Brasil 25 desembre 1982
Colòmbia Colòmbia 25 desembre 1982
Grècia Grècia 25 desembre 1982
Dinamarca Dinamarca 26 desembre 1982
Noruega Noruega 26 desembre 1982
Hong Kong Hong Kong 1 gener 1983
Tailàndia Tailàndia 1 abril 1983
Egipte Egipte 25 abril 1983
Hongria Hongria 22 desembre 1983
Turquia Turquia Gener 1984
Corea del Sud Corea del Sud 23 juny 1984
Índia Índia 9 maig 1986
Alemanya Oriental Est d'Alemanya 29 abril 1988
Rússia Rússia 4 gener 1999

Versió 20. Aniversari[modifica | modifica el codi]

País Llançament
Estats Units Estats Units 22 març 2002
Israel Israel 26 març 2002
Dinamarca Dinamarca 27 març 2002
Espanya Espanya 27 març 2002
Suècia Suècia 27 març 2002
Argentina Argentina 28 març 2002
Austràlia Austràlia 28 març 2002
Suïssa Suïssa 28 març 2002 (Regió germanoparlante)
República Txeca República Txeca 28 març 2002
Alemanya Alemanya 28 març 2002
Hong Kong Hong Kong 28 març 2002
Hongria Hongria 28 març 2002
Mèxic Mèxic 28 març 2002
Països Baixos Països Baixos 28 març 2002
Nova Zelanda Nova Zelanda 28 març 2002
Perú Perú 28 març 2002
Brasil Brasil 29 març 2002
Colòmbia Colòmbia 29 març 2002
Estònia Estònia 29 març 2002
Finlàndia Finlàndia 29 març 2002
Regne Unit Regne Unit 29 març 2002
Irlanda Irlanda 29 març 2002
Islàndia Islàndia 29 març 2002
Itàlia Itàlia 29 març 2002
Portugal Portugal 29 març 2002
Bèlgica Bèlgica 3 abril 2002
França França 3 abril 2002
Filipines Filipines 3 abril 2002
Macedònia ARI Macedònia 5 abril 2002
Taiwan Taiwan 5 abril 2002
Noruega Noruega 12 abril 2002
Grècia Grècia 26 abril 2002
Japó Japó 27 abril 2002
Rússia Rússia 23 maig 2002
Singapur Singapur 30 maig 2002
Polònia Polònia 31 maig 2002
Turquia Turquia 7 juny 2002
Sud-àfrica Sud-àfrica 28 juny 2002
Kuwait Kuwait 2 juliol 2002

Argument[modifica | modifica el codi]

Una nit uns extraterrestres arriben a la Terra per recollir-hi mostres d'espècies vegetals, però uns humans els descobreixen. Els extraterrestres han de fugir precipitadament i, sense voler, es deixen un company: és ET. Els homes comencen a perseguir l'extraterrestre, que fuig aterrit i mira de trobar algun lloc per amagar-se. Per sort el troba un xiquet, que es diu Elliot, que l'amaga a casa seva i el cuida. Com Elliot va estar esperant la seua arribada després d'haver vist com s'amagava en el seu rafal, fingeix tenir febre i aprofita per a fer-se amic d'ell. Després d'ensenyar-li alguns objectes, Elliot decideix pesar-lo i s'adona que té la capacitat d'allargar el seu coll. Aqueix mateix dia, decideix mostrar-se'l al seu germà Michael. Per desgràcia, la seua germaneta menuda, Gertie, també ho veu i s'espanta, el que fa que hagen d'amagar-se en l'armari perquè no els veja sa mare. Allí dins, tant Michael com Gertie descobreixen que no han d'espantar-se, ja que veuen que és un ésser pacífic i bondadós.

En la nit d'eixe mateix dia, es reuneixen per a descobrir més coses sobre aqueix ésser. Llavors cauen en el compte que no sap parlar, però veuen que pot fer surar coses com pilotes de plastilina. Durant aqueixa menuda reunió, Elliott assega que està sent espiat i creu que els estan observant. Mentre, l'extraterrestre fa que una planta revisca amb solament mirar-la. L'endemà, Elliott i Michael es van al col·legi i Gertie a la guarderia, deixant a l'extraterrestre sol en la casa. Decideix baixar a la cuina i accidentalment, s'emborratxa. Com és capaç de fer que Elliott asseu ho mateix que ell, fa que Elliott també s'emborratxe en classe. Com a conseqüència de la borratxera, allibera a unes granotes que hi havia tancades en la classe per a ser disseccionades. El professor crida a la seua mare i aquesta decideix anar allí, fent que Gertie es quede sola a casa amb l'extraterrestre. Quan regressen del col·legi, Elliott veu com sa germaneta li ha ensenyat a parlar. Així que decideix anomenar-lo E.T. Li ha ensenyat a dir coses com "E.T", "Ma casa", "Telèfon" o "Sigues bo". Gràcies a això, aconsegueix dir-los que vol comunicar-se amb els seus semblants per a tornar a la seua casa. Sense saber que estan sent espiats, Elliott i Michael decideixen construir alguna màquina amb la qual ajudar a E.T. Quan Elliott baixa de la seua golfa alguns objectes i es fa una ferida en el dit, E.T. il·lumina el seu dit i la hi guareix.

Una vegada que aconsegueixen diversos objectes, els hi donen a E.T. perquè construïsca ell la màquina. Amb l'arribada de Halloween, veuen una oportunitat per a provar la màquina. Vesteixen a E.T. de fantasma perquè ningú ho reconega i Elliott ho duu al bosc amb bicicleta amb la màquina. Quan Elliott suggereix anar a peu perquè hi ha molts sots, E.T. fa surar la bici i recorren el bosc volant. A l'aterrar, usen la màquina i funciona, amb la qual cosa E.T. es comunica amb els seus perquè vagen a cercar-li. Elliott es dorm en el bosc i, al despertar, veu que E.T ja no està. Regressa a casa i li diu a Michael que E.T. segueix en la terra i li diu que vaja a cercar-lo. Michael es munta amb bici i, després d'escapar d'un misteriós cotxe que li perseguia, troba a E.T. en un rierol, pàl·lid i moribund. Ho duen a casa i Michael li ensenya a E.T. a la seua mare. Ella s'espanta i, a pesar que li diuen que no és perillós, agafa als seus fills i els obliga a escapar.

Però quan estan apunte d'eixir de casa, els agents misteriosos que els espiaven, entren en la casa amb vestits especials per a atrapar a E.T. Després d'aïllar la casa i muntar una improvisada base, paren esment mèdica a ell i a Elliott. Al cap d'una estona, Elliott s'adona que cada vegada està sentint menys a E.T. A casa, Michael veu que E.T. cada vegada té menys vida, ja que la planta que va reviure s'està tornant a morir. Quan els metges comencen a intervenir-lo, no s'adonen, a pesar que l'hi diu Elliott, que ho estan matant. Després d'una penosa intervenció, tant els metges com els agents ho donen per mort. Després de ficar-lo en una càpsula, un dels agents li concedeix uns minuts a Elliott para estar tot sol amb E.T. Elliott li demana perdó al cos sense vida d'E.T per deixar que ho atraparen i li diu que pensarà en ell tots els dies perquè l'estima. Però, després de tancar la càpsula, Elliott vés com la planta torna a reviure. Corre precipitadament a obrir-la i es troba que E.T. encara és viu, pot parlar i el seu cor brilla. E.T. li diu a Elliott que els seus estan venint a la terra per a arreplegar-lo. Però els agents comencen a acostar-se i Elliott decideix fer-les creure que E.T. segueix mort per a salvar-lo. L'hi conta al seu germà Michael i decideixen traçar un pla.

Després que traslladaren la càpsula amb E.T dins a una furgoneta, Michael es fa passar per un dels agents posant-se un vestit especial. Un dels policies comença a sospitar d'ell i, amb Elliott i E.T en la part de darrere de la furgoneta, arranca arrossegant després de si a dos dels agents. Michael veu als seus tres amics i els demana que vagen amb bici al pujol perquè els ajude a retornar a E.T. a la seua casa. Mentre es dirigeixen allí, els dos agents intenten pujar a la furgoneta, però Elliott aconsegueix soltar-los. Quan es creuen fora de perill, la policia comença a cercar-los.

Arriben al pujol i es troben als seus amics esperant-los amb les bicicletes. Després de mostrar-los a E.T, Elliott els explica que han de dur-lo al bosc. La policia comença a arribar al pujol, però quan s'acosten a la furgoneta, Elliott i els seus amics ja no estan allí. Estan anant al bosc amb bicicleta, amb E.T. en la cistella de la bici de Elliott. Uns quants cotxes de policia els comencen a perseguir, però assoleixen deixar-los arrere. Quan es creuen fora de perill, la gent comença a perseguir-los molt de prop. Al fons del carrer, uns cotxes de policia fan una barrera per a tallar-los el pas. Però, just abans de ser interceptats, E.T fa surar les bicicletes, fent volar a Elliott i els seus amics cap al bosc posant-los fora de perill. Després d'aterrar, apareix la nau espacial per a arreplegar a E.T. En aqueix moment, la germana i la mare d'Elliott arriben allí. Gertie s'acosta a ell per a dir-li adéu i li regala la planta que va reviure, i E.T. li diu "És bé" (Frase que ella mateixa li va ensenyar). Michael li acaricia el cap, gest que E.T. li agraeix. Elliott, amb llàgrimes en els ulls, li dóna una afectuosa abraçada. E.T., il·luminant el seu dit, assenyala al capdavant de Elliott dient-li "Estaré ací mateix" (Frase que Elliott li va dir al principi de la pel·lícula). Després de pujar a la nau amb la planta, aquesta tanca les seues portes i desenganxa, deixant un Arc de Sant de Martí després de si.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va guanyar quatre Oscar a la millor música, al millor so, als millors efectes sonors i als millors efectes especials, i va obtenir altres cinc nominacions, a la millor pel·lícula, al millor director, al millor guió original de Melissa Mathison, a la millor fotografia d'Allen Daviau i al millor muntatge.

Oscar (1982)[modifica | modifica el codi]

Categoria Persona Resultat
Oscar a la millor pel·lícula Steven Spielberg, Kathleen Kenndy, Melissa Mathison Nominada
Oscar al millor director Steven Spielberg Nominat
Oscar al millor guió original Melissa Mathison Nominada
Oscar a la millor fotografia Allen Daviau Nominada
Oscar a la millor banda sonora John Williams Guanyador
Oscar al millor muntatge Carol Littleton Nominada
Oscar al millor so Robert Knudson, Robert Glass, Don Digirolamo, Gene Cantamessa Guanyadors
Oscar a la millor edició de so Charles L. Campbell, Ben Burtt Guanyadors
Oscar als millors efectes visuals Carlo Rambaldi, Dennis Muren, Kenneth F. Smith Guanyadors

Altres nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]