Toro salvatge

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaToro salvatge
Raging Bull
Raging Bull poster2.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Martin Scorsese
Protagonistes
Producció Robert Chartoff
Irwin Winkler
Guió Paul Schrader
Mardik Martin,
a partir del llibre Raging Bull: My Story de Jake La Motta, Joseph Carter i Peter Savage
Música Robbie Robertson
Fotografia Michael Chapman
Muntatge Thelma Schoonmaker Tradueix
Vestuari John Boxer
Richard Bruno
Productora United Artists
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1980
Durada 129 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nova York i Los Angeles
Color en blanc i negre
Format 1.85:1
Pressupost 18 milions de dòlars
Temàtica
Basat en Raging Bull: My Story Tradueix
Gènere Drama, biopic
Tema principal boxa
Lloc de la narració Miami metropolitan area Tradueix, Nova York, Michigan i Miami
Època d'ambientació 1944 i 1945
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 8.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.2/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Toro salvatge (títol original en anglès: Raging Bull)[1] és una pel·lícula dirigida per Martin Scorsese i escrita per Paul Schrader i Mardik Martin, estrenada el 1980. El 1990, les crítiques americanes la van triar com el millor film de la dècada. Va ser doblada al català.

Argument[modifica]

La pel·lícula descriu la vida de Jake La Motta, boxador americà d'origen italià anomenat «el toro del Bronx», de la seva ascensió que el va portar al títol de campió del món dels pesos mitjans fins al fracàs de la seva vida privada (el seu divorci posterior a la seva reconversió en gerent d'un club nocturn).

Sobre la pel·lícula[modifica]

Rodada en blanc i negre i blanc, Toro salvatge és una pel·lícula biogràfica basada en el llibre homònim escrit pel mateix Jake La Motta, i per Joseph Carter i Peter Savage.

Una de les característiques principals de Toro salvatge és la manera com són filmades les escenes de combats. Martin Scorsese, en una preocupació de realisme, va utilitzar una tècnica particular. Els combats, contràriament a les altres pel·lícules de boxa, no són un senzill muntatge de diverses seqüències, filmades per nombroses càmeres col·locades fora del ring. Aquí, el realitzador ha decidit no utilitzar més que una sola càmera, col·locada a l'interior del ring, com si fos un participant en el combat. Aquesta tècnica és pesada, ja que demana un joc precís de part dels actors, situar-se a l'indret exacte i executar rigorosament els moviments previstos amb antelació. Aquesta dificultat és la que explica la durada important de rodatge consagrada a només les escenes de combats que, encara que no passen dels 10 minuts en la duració total de la pel·lícula, han exigit menys d'un mes de rodatge.

Candidata a vuit Oscars (entre els quals el de la millor pel·lícula i del millor director), Raging Bull en va guanyar només dos: oscar al millor actor per a Robert De Niro i oscar al millor muntatge per a Thelma Schoonmaker.

Va ser un mig fracàs comercial en el moment de la seva estrena en sales (potser perquè la pel·lícula és en blanc i negre). Raging Bull va aconseguir tardanament l'estatus de pel·lícula de culte, fins al punt que avui és considerada com una de les millors pel·lícules dels anys 1980, i una de les millors pel·lícules de boxa que mai s'ha realitzat.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Per interpretar la decadència del boxejador, Robert De Niro va fer la proesa d'engreixar-se 30 kg en només quatre mesos.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema