Vés al contingut

Z (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaZ

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCosta-Gavras Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJacques Perrin i Ahmed Rachedi Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Semprún Maura, Vasilis Vasilicós, Costa-Gavras i Ben Barzman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMikis Theodorakis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRaoul Coutard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Bonnot Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 febrer 1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada127 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeAlger Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació17.300.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enZ Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una obra literària, drama i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAM/PG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatzeta Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0065234 The Movie Database: 2721 Filmaffinity: 845433 Allocine: 5493 Rottentomatoes: m/z Allmovie: am16217 TCM: 96627 Metacritic: movie/z-1969 Modifica els identificadors a Wikidata

Z és un thriller polític de producció francoalgeriana rodat el 1969 pel director grec Costa-Gavras. La pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Vasilis Vasilikós, descriu la tensa i confusa cadena d'esdeveniments polítics, socials i institucionals que se succeeixen després de l'assassinat del polític i pacifista Grigorius Lambrakis, perpetrat el 1963. A base d'un punyent humor negre i d'una sàtira no menys contundent, amb "Z" el cineasta Costa-Gavras posa al punt de mira l'enrarit clima polític de la Grècia dels anys 1960, que té com a colofó el cop d'estat de l'any 1967.

Argument

[modifica]

Malgrat que l'acció de la pel·lícula té lloc a un país desconegut, detalls com un anunci de cervesa grega o una màquina d'escriure també grega donen a entendre que la trama es desenvolupa a la Grècia dels anys 1960, on la casa reial i l'exèrcit són els poders fàctics que governen un Estat policial amb un gran dèficit democràtic.

La pel·lícula comença amb un acte polític del líder del govern d'extrema dreta, que des del podi estant, dedica els darrers mots del seu bel·ligerant discurs a denigrar i insultar l'oposició, d'ideologia comunista.

Un grup pacifista encapçalat per un popular professor universitari, diputats de l'oposició i diversos opositors a l'OTAN intenten seguidament ultimar els preparatius per celebrar un acte polític a favor del desarmament nuclear. Superades les trabes administratives i policials que per motius de seguretat s'obstinen a impedir-ne la seva celebració, l'acte té finalment lloc en un imprevist local, l'exterior del qual és acordonat per un desproporcionat desplegament policial que té per presumpte objectiu contenir a l'alterada multitud pro-governamental que s'ha aplegat per impedir amb l'ús de la violència la celebració de l'acte.

Finalitzat l'acte, el diputat de l'oposició que ha pronunciat el discurs surt del local i en travessar el carrer, sota la mirada impassible dels policies, és atropellat per un automòbil que curiosament ha aconseguit creuar l'atapeït cordó de seguretat.

Policia i militars intenten camuflar l'assassinat a sang freda tot subornant testimonis i pressionant al jove fiscal responsable d'esclarir els fets. A l'hospital, no obstant, el contundent resultat de l'autòpsia no dona peu a dubtes i desmunta per complet la versió oficial dels fets, posant en evidència que la mort del diputat ha estat causada per un cop mortal al crani propiciat per una porra. Les imatges enregistrades dels fets, que delaten a una persona que des del camió colpeja la víctima, donen suport a aquesta versió. A poc a poc, la versió del fortuït accident modelada per la junta militar es va enfonsant per donar pas a la flagrant veritat dels fets, que posa en evidència un assassinat premeditat i a sang freda.

L'esperada sentència contra la junta militar, malgrat totes les evidències, no arriba mai a materialitzar-se, ja que durant el judici el fiscal és misteriosament rellevat del cas, els testimonis clau moren sota sospitoses circumstàncies, els amics i defensors del diputat moren o són deportats i un periodista que investigava el cas és empresonat. Per contra, els assassins obtenen lleus condemnes i la junta militar és penalitzada només amb faltes administratives i menors.

Els crèdits de la pel·lícula revelen una llista de prohibicions que inclou els moviments pacífics, les vagues, els sindicats, els cabells llargs pels homes, Els Beatles i altra música modera, Sòfocles, Lev Tolstoi, Èsquil, Sòcrates (per homosexual), Eugène Ionesco, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Harold Pinter, Edward Albee, Mark Twain, Samuel Beckett, els col·legis d'advocats, la sociologia, les enciclopèdies universals, la llibertat de premsa i la matemàtica moderna. També és prohibida la lletra "z", per haver estat utilitzada per recordar que Lambrakis i el seu esperit de resistència segueixen vius (zi = "ell (Lambrakis) viu").

Repartiment

[modifica]
  • Yves Montand, diputat
  • Irene Papas, Helene, l'esposa del diputat
  • Jean-Louis Trintignant, magistrat
  • Jacques Perrin, periodista
  • Charles Denner, Manuel
  • François Périer, fiscal
  • Pierre Dux, general de l'exèrcit
  • Georges Géret, Nick
  • Bernard Fresson, Matt
  • Marcel Bozzuffi, Vago
  • Julien Guiomar, coronel de l'exèrcit
  • Magali Noël, germana de Nick
  • Renato Salvatori, Yago
  • Clotilde Joano, Shoula

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Festival de Cannes: Z». festival-cannes.com. [Consulta: 9 abril 2009].