Z (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Z
Z (pel·lícula)
Symbole du film Z.svg
Fitxa tècnica
Direcció Costa-Gavras
Protagonistes
Producció Jacques Perrin i Ahmed Rachedi
Guió Jorge Semprún Maura i Vassilis Vassilikos
Música Mikis Theodorakis
Fotografia Raoul Coutard
Muntatge Françoise Bonnot
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1969
Durada 127 min.
Idioma original francès
Lloc de rodatge Alger
Color color
Temàtica
Basat en Q3574397
Gènere thriller polític i adaptació cinematogràfica
Lloc de la narració Grècia
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula
Oscar al millor director
Oscar al millor muntatge
Oscar al millor guió adaptat
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Premis Oscar al millor muntatge
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Més informació
IMDB Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Z és un thriller polític de producció francoalgeriana rodat el 1969 pel director grec Costa-Gavras. La pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Vasilis Vasilikós, descriu la tensa i confusa cadena d'esdeveniments polítics, socials i institucionals que se succeeixen després de l'assassinat del polític i pacifista Grigorius Lambrakis, perpetrat el 1963. A base d'un punyent humor negre i d'una sàtira no menys contundent, amb "Z" el cineasta Costa-Gavras posa al punt de mira l'enrarit clima polític de la Grècia dels anys 1960, que té com a colofó el cop d'estat de l'any 1967.

Argument[modifica | modifica el codi]

Malgrat que l’acció de la pel·lícula té lloc a un país desconegut, detalls com un anunci de cervesa grega o una màquina d’escriure també grega donen a entendre que la trama es desenvolupa a la Grècia dels anys 1960, on la casa reial i l’exèrcit són els poders fàctics que governen un Estat policial amb un gran dèficit democràtic.

La pel·lícula comença amb un acte polític del líder del govern d’extrema dreta, que des del podi estant, dedica els darrers mots del seu bel·ligerant discurs a denigrar i insultar l’oposició, d'ideologia comunista.

Un grup pacifista encapçalat per un popular professor universitari, diputats de l’oposició i diversos opositors a l'OTAN intenten seguidament ultimar els preparatius per celebrar un acte polític a favor del desarmament nuclear. Superades les trabes administratives i policials que per motius de seguretat s'obstinen a impedir-ne la seva celebració, l'acte té finalment lloc en un imprevist local, l'exterior del qual és acordonat per un desproporcionat desplegament policial que té per presumpte objectiu contenir a l'alterada multitud pro-governamental que s'ha aplegat per impedir amb l'ús de la violència la celebració de l'acte.

Finalitzat l'acte, el diputat de l'oposició que ha pronunciat el discurs surt del local i en creuar el carrer, sota la mirada impassiva dels policies, és atropellat per un automòbil que curiosament ha aconseguit creuar l'atapeït cordó de seguretat.

Policia i militars intenten camuflar l'assassinat a sang freda tot subornant testimonis i pressionant al jove fiscal responsable d'esclarir els fets. A l'hospital, no obtant, el contundent resultat de l'autòpsia no dóna peu a dubtes i desmonta per complet la versió oficial dels fets, posant en evidència que la mort del diputat ha estat causada per un cop mortal al crani propiciat per una porra. Les imatges enregistrades dels fets, que delaten a una persona que des del camió colpeja la víctima, donen suport a aquesta versió. A poc a poc, la versió del fortuït accident modelada per la junta militar es va derrumbant per donar pas a la flagrant veritat dels fets, que posa en evidència un assassinat premeditat i a sang freda.

L'esperada sentència contra la junta militar, malgrat totes les evidències, no arriba mai a materialitzar-se, ja que durant el judici el fiscal és misteriosament rellevat del cas, els testimonis clau moren sota sospitoses circumstàncies, els amics i defensors del diputat moren o són deportats i un periodista que investigava el cas és empresonat. Per contra, els assassins obtenen lleus condemnes i la junta militar és penalitzada només amb faltes administratives i menors.

Els crèdits de la pel·lícula revelen una llista de prohibicions que inclou els moviments pacífics, les vagues, els sindicats, els cabells llargs pels homes, Els Beatles i altra música modera, Sòfocles, Lev Tolstoi, Èsquil, Sòcrates (per homosexual), Eugène Ionesco, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Harold Pinter, Edward Albee, Mark Twain, Samuel Beckett, els col·legis d'advocats, la sociologia, les enciclopèdies universals, la llibertat de premsa i la matemàtica moderna. També és prohibida la lletra "z", per haver estat utilitzada per recordar que Lambrakis i el seu esperit de resistència segueixen vius (zi = "ell (Lambrakis) viu").

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Yves Montand, diputat
  • Irene Papas, Helene, l'esposa del diputat
  • Jean-Louis Trintignant, magistrat
  • Jacques Perrin, periodista
  • Charles Denner, Manuel
  • François Périer, fiscal
  • Pierre Dux, general de l'exèrcit
  • Georges Géret, Nick
  • Bernard Fresson, Matt
  • Marcel Bozzuffi, Vago
  • Julien Guiomar, coronel de l'exèrcit
  • Magali Noël, germana de Nick
  • Renato Salvatori, Yago
  • Clotilde Joano, Shoula

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Festival de Cannes: Z». festival-cannes.com. [Consulta: 9 abril 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]