La guerra s'ha acabat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa guerra s'ha acabat
La guerre est finie
Acabatgue.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Alain Resnais
Protagonistes
Direcció artística Jacques Saulnier
Producció Anatole Dauman i Kathryn Winter
Disseny de producció Jacques Saulnier
Guió Jorge Semprún
Música Giovanni Fusco
Fotografia Sacha Vierny
Muntatge Éric Pluet
Productora Argos Films Tradueix
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1966
Durada 121 minuts
Idioma original francès
Color en blanc i negre
Temàtica
Gènere drama
Tema principal Guerra Civil Espanyola
Lloc de la narració França
Epònim últim comunicat de la Guerra Civil espanyola
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.0/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La guerra s'ha acabat (títol original: La guerre est finie) és una pel·lícula francesa d'Alain Resnais estrenada el 1966. El títol s'inspira en el document amb el qual Francisco Franco va declarar el 1r d'abril de 1939 que la Guerra Civil espanyola havia acabat. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El 1965, Diego, un militant del Partit Comunista d'Espanya viu exiliat a París. Regularment, passa la frontera sota identitats falses assegurant així la relació entre els militants exiliats i els que s'han quedat a Espanya.

De tornada d'una missió difícil, Diego dubta del sentit de la seva acció i dels mitjans detinats. La seva confrontació amb els joves militants d'esquerra, que es convertiran en els actors del Maig del 68, és premonitori de l'evolució de les formes de lluita.[2]

El guió de Jorge Semprún està marcat per la seva història personal, la seva lluita clandestina al Partit comunista d'Espanya, la seva marxa el 1964 de la direcció del partit per greus divergències amb el secretari general Santiago Carrillo.

Al seu llibre Autobiografia de Federico Sánchez, Jorge Semprún torna amb el tema de la pel·lícula precisant: «Un dels temes principals de la pel·lícula és justament la crítica de l'ordre de vaga general concebuda com a simple expedient ideològic, i més aviat destinat a unificar religiosament la consciència dels militant que a actuar sobre la realitat. » [note 1]

Comentari[modifica]

Aquesta pel·lícula és potser la més lineal de Resnais, sota la influència de la seva primera col·laboració amb Jorge Semprún. Alain Resnais va declarar «si s'hagués volgut fer una pel·lícula sobre Espanya, hauria valgut més fer un documental o llançar una campanya de premsa. Vull dir que si el verdader objectiu fos aquest, refugiar-se darrere una ficció seria una covardia. El que no significa que la ficció no hi tingui un paper. Quan es veu l'emprenyament que aquesta pel·lícula ha provocat al ministeri de l'interior espanyol (que ha exigit que la pel·lícula sigui retirada de la competició del Festival de Canes 1966), reconec que estic sorprès. De manera normal l'haurien hagut de deixar passar. » El juliol de 1966, Jorge Semprún va al festival de Karlovy Vary a la República Txeca, La guerra s'ha acabat on ha estat seleccionada. Aleshores, la pel·lícula havia estat retirada de la selecció a Canes. A Txèquia (Txecoeslovàquia en aquell temps), passa el mateix, Podleniak el director del festival, incòmode en el seu paper repressiu, anuncia la retirada de la pel·lícula de la selecció oficial, però que serà projectada fora de competició. I és un immens èxit. Sota l'impuls de Milos Forman i d'Antonin Liehm, els organitzadors li atorguen fins i tot un premi especial.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La guerra s'ha acabat». esadir.cat.
  2. «La guerre est finie». The New York Times.
  1. Sempre a propòsit de la pel·lícula, afegeix: «En La guerra s'ha acabat s'afirma la impossibilitat d'organitzar en dates fixes, en fred, telecomandant-la des de l'estranger per un aparell clandestí, una acció de masses d'amplitud nacional. S'hi afirma que l'acció de masses és autònoma i que si el partit hi pot interpretar un paper com a llevat i estructura ocasional, en cap cas, no sabria substituir-ho. »

Enllaços externs[modifica]