Vés al contingut

Sacrifici (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSacrifici
Le Sacrifice Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAndrei Tarkovski Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióAndrei Tarkovski Modifica el valor a Wikidata
GuióAndrei Tarkovski Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAndrei Tarkovski i Michal Leszczylowski Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSandrew Metronome i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia, França i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada149 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec
anglès
francès Modifica el valor a Wikidata
Subtitulat en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
TemaTercera Guerra Mundial, religiositat i sacrifici Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuècia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0091670 Filmaffinity: 773823 Allocine: 1790 Rottentomatoes: m/the_sacrifice_1986 Letterboxd: the-sacrifice Allmovie: v42529 TCM: 88848 TV.com: movies/the-sacrifice TMDB.org: 24657 Modifica el valor a Wikidata

Sacrifici (títol original: Offret) és la darrera pel·lícula del director rus Andrei Tarkovski, el qual va morir poc després de finalitzar-la, el 1986. La producció, sueco-britànico-francesa, pretén ser una reflexió sobre la importància i les conseqüències que comporta fer una promesa. S'ha subtitulat al català.[1]

Argument[modifica]

Alexander ha deixat enrere la seva carrera d'actor i viu isolat amb la seva família en una illa escandinava.[2]

Pel seu aniversari, Alexander acompanya el seu fill a la ribera. Mentre hi planten junts un arbre, el fill -que no parla després d'haver sigut sotmès a una operació al coll- escolta amb atenció el conte que li explica el seu pare, sobre un monjo que planta un arbre mort i el rega amb persistència cada dia fins que finalment acaba florint.

De cop, el carter Otto arriba per tal d'entregar un telegrama a Alexander, i aprofita l'ocasió per posar-se a filosofar sobre el nan de Zarathustra de Nietzsche. Més tard, mestre els convidats van entrant a la casa, és Alexander qui es posa a reflexionar i es qüestiona l'estat de la civilització, el progrés científic i la impotència dels ésser humans.

Mentre els preparatius de la festa progressen, el carter Otto regala un mapa antic d'Europa a Alexander, a qui li agrada col·leccionar fenòmens inexplicables o estranys, dels quals es documenta rigorosament.

De cop, el cel s'ennuvoleix i el sòl comença a tremolar fent vibrar els mobles i la casa mateixa. Els estupefactes hostes no se'n saben avenir i el metge fins i tot ha de posar una injecció a Adelaide, presa d'un atac d'histèria. Abans que la televisió es talli de cop, s'escolta una veu que anuncia "ordre! Cadascú ha de restar on és perquè no hi ha cap lloc a Europa que sigui més segur que el lloc on ens trobem".

Desconcertat, Alexander es posa finalment a resar i promet sacrificar tot el que estima i no pronunciar cap més mot si tot retorna a la situació del matí. Otto, per altra banda, reapareix per convèncer a Aleksander d'anar-se'n al llit amb Maria, per tal de salvar el món.

Ja a la casa on habita ella, Alexander li confessa a Maria l'absurditat de la seva existència i, amb xantatge emocional, la seduiex fins que la jove accedeix als propósits d'Alexander.

Quan l'endemà Aleksander es lleva a casa, tot sembla haver tornat a la situació normal. Després d'haver esmorzat, Alexander aprofita l'absència de la seva esposa i hostes per tal de complir la promesa del dia anterior, tot calant foc a casa seva.

Abans que les darreres flames deixen completament carbonitzada la mansió, un cotxe de l'hospital psiquiàtric apareix per emportar-se'n a Aleksandre.[3]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sacrifici a la Base de dades de cinema en català
  2. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  3. «Offret». svensk-filmdatabas.

Enllaços externs[modifica]

  • Comparació de 5 edicions diferents de la pel·lícula, en DVD (anglès)
  • Sacrifici Arxivat 2009-06-01 a Wayback Machine. a nostalghia.com (anglès)