Siberiade

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Сибириада (Sibiriada)
Sibiriada
Siberiade.jpg
Poster original de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Andrei Konchalovski

Producció: Erik Waisberg

Guió: Andrei Konchalovski
Valentin Ezhov

Música: Eduard Artemyev

Fotografia: Levan Paatashvili

Protagonistes: Natalya Andrejchenko
Nikita Mikhalkov
Vitaly Solomin
Vladimir Samojlov

Dades i xifres
País: Unió Soviètica
Data d'estrena: 1979
Duració: 275 minuts
Idioma original: rus

Companyies
Distribució: Mosfilm

Pàgina sobre “Сибириада (Sibiriada) a IMDb

Siberiade (rus: Сибириада, Sibiriada) és una pel·lícula d'història èpica que gira al voltant del llinatge de dos confrontades families siberianes, a partir de les quals el film comprèn uns 60 anys d'història russa. El film va ser dirigit per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski el 1979 i va comptar amb la col·laboració de destacats actors soviètics com Nikita Mikhalkov o Ludmila Gurchenko.

La llarga pel·lícula de més de tres hores, dividida en quatre parts, va guanyar el Gran Premi Especial del Jurat del Festival de Canes de 1979.

Argument[modifica | modifica el codi]

La història de la pel·lícula comença a la pre-revulucionària Rússia del 1909 i cobreix aproximadament 60 convulsos anys d'història russa, a partir de la saga de dos confrontades families originàries del remot poble siberià d'Elam.

Els Ustiuzhanin, llinatge llenyataire i de classe humil, són els eterns rivals dels Solomins, llinatge benestant dedicat a la caça i al comerç de pells. El clima revolucionari de principis de segle, del qual la llunyana Sibèria n’ha quedat gairebé al marge, serveix per perpetuar les històriques diferències entre les dos families: els pàries Ustiuzhanin celebren l’arribada de la Revolució Russa, mentres que els acomodats Solomin la rebutjen. La mort d’Afanasi Ustiuzhanin, que és capturat i deportat per l’exèrcit blanc, és l’inexorable desenllaç fruit d’aquest convuls i polaritzat clima polític que s’extén també a la llunyana Sibèria –feu de les tropes tsaristes.

Anys més tard, el fill d’Afanasi -Nikolai Ustiuzhanin- introduiex un nou element de confrontació entre les dos families a l’enamorar-se de la passional Anastasia Solomin, la qual planta el seu Filip i, juntament amb Nikolai, abandona el poble d’Elam per tal d’incorporar-se al nou moviment insurgent.

Un cop abatudes les tropes tsaristes, el triomfant Nikolai reapareix al poble acompanyat del seu fill Aleksei i de tot un feix de plans revolucionaris que tenen per objecte modernitzar l’atrassat poble per tal d’adaptar-lo al neixent estat socialista. Anastasia, això no obstant, no pot formar part d’aquest projecte perquè ha mort durant una confrontació de la violent revolució. Spiridion, el germà d’Anastasia, no perdona aquest fet a Nikolai, al qual acaba assassinant.

Havent deixat l’adolescència enrere, el jove Aleksei s’allista a les tropes de l’exèrcit Roig tot just esclatar la Segona Guerra Mundial. Durant la conflagració, el jove Ustiuzhanin té fins i tot l'oportunitat de salvar la vida a Filip Solomin, una heroica gesta que es revela providencial quan uns anys més tard –igual que en el passat el seu pare- l’exitós Aleksei retorna al seu poble natal amb la intenció de trobar petroli a Elam. Aquest pla topa frontalment amb les intencions del politburo, que té previst sacrificar el poble tot deixant-lo inundar en un immens pantà que ha de proveir electricitat a l’Estat soviètic. Això no obstant, Filip, que ha esdevingut ara un influent i destacat membre del politburo, pressiona el Kremlin per fer prevaler els plans d’Aleksei i el seu equip tècnic de prospecció petroliera.

Finalment, el projecte d’Aleksei triomfa i grans jaciments de petroli són descoberts entorn del poble d’Elam. Aleksei, això no obstant, a penes pot assaborir aquesta victòria perquè perd accidentalment la vida en l’incendi que subsegueix a la gran descoberta, posant així fi al seu idil amb Taia Solomina.

A Moscou, un telegrama informa sobre els fets a Filip, el qual en un emotiu discurs televisat anuncia -entre eufòric i trist- la bona notícia pel país i la mala notícia personal.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Vladimir Samojlov – Afanassi Ustiuzhanin
  • Vitaly Solomin - Nikolai Ustiuzhanin
  • Nikita Mikhalkov - Aleksei Ustiuzhanin als anys 1960
  • Natalya Andrejchenk] - Anastasia Solomina
  • Pavel Kadochnikov – Avi etern
  • Sergei Shakurov - Spiridon Solomin
  • Lyudmila Gurchenko - Taia Solomina als anys 1960
  • Igor Okhlupin - Filip Solomin
  • Yevgeni Perov - Erofei Solomin
  • Vladimir Simonov - Afanasi Ustiuzhanin
  • Ivan Dmitriyev - Blinov
  • Mikhail Kononov - Rodion Klimentov
  • Ruslan Miqaberidze - Tofik Rustamov
  • Maxim Munzuk - Fedika
  • Nikolai Skorobogatov - Yermolai
  • Konstantin Grigoryev - Geòleg
  • Elena Koreneva - Taia Solomina de jove
  • Yevgeni Leonov-Gladyshev - Aleksey Ustiuzhanin de jove
  • Vladimir Levitan
  • Leonid Pleshakov
  • Vadim Vilsky

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Festival de Cannes: Siberiade». festival-cannes.com. [Consulta: 2009-05-24].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]