Vés al contingut

Nikita Mikhalkov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNikita Mikhalkov
Imatge
Nikita Mikhalkov, director de cinema soviètic i rus
Biografia
NaixementNikita Serguéievitx Mikhalkov
21 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica / Rússia Rússia
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Gueràssimov de Cinematografia (–1971)
Institut Dramàtic Borís Sxukin (1963–)
Escola Central de Música (1956–1959)
GOU CO No. 1239 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, blogueig, cinema, televisió, guionatge cinematogràfic, direcció i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, presentador de televisió, presentador, bloguer, escriptor, guionista de cinema, realitzador, cantant, professor lector, director de cinema, emprenedor, guionista, actor de cinema, productor de cinema, youtuber Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnastassia Vertínskaia (1966-1971)
Tatiana Mikhalkova (1973-present) Modifica el valor a Wikidata
FillsStepan Mikhalkov
 () Anastassia Vertínskaia
Anna Mikhalkova
 () Tatiana Mikhalkova
Artem Mikhalkov
 () Tatiana Mikhalkova
Nadejda Mikhalkova
 () Tatiana Mikhalkova Modifica el valor a Wikidata
ParesSerguei Mikhalkov Modifica el valor a Wikidata  i Natalia Konchalovskaïa Modifica el valor a Wikidata
GermansAndrei Mikhalkov-Kontxalovski Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
fundació
fundació Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Nikita Mikhalkov Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbesogontv.ru Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0586482 TMDB (persona): 82796 Allmovie (artista): p102780 TCM (persona): 509303 Apple Music: 310958857 Musicbrainz: e8971d4d-046f-4625-9945-4aa913f321d8 Discogs: 1474941
Facebook: 164899860238622 Instagram: nikita__mikhalkov Telegram: nikitabsg VK: public26662151 Youtube (canal): UCiwIy5q59aD-Nph5f-Zvp2A Modifica el valor a Wikidata

Nikita Serguéievitx Mikhalkov (rus: Ники́та Серге́евич Михалко́в, Nikita Serguéievitx Mikhalkov) (Moscou, URSS, 21 d'octubre de 1945) és un actor, director de cinema, guionista i productor de cinema soviètic i rus.

Biografia

[modifica]

Nikita Mikhalkov és fill d'una família amb una llarga tradició dins el món de l'art. El seu pare, Serguei Mikhalkov, va ser un conegut poeta que, entre d'altres, va contribuir a escriure l'himne nacional soviètic i l'himne rus. La mare, Natalia Kontxalóvskaia, va ser també una poetessa, filla del conegut pintor Piotr Kontxalovski i neta del també pintor Vassili Súrikov. Nikita Mikhalkov és a més germà del també director de cinema Andrei Mikhalkov-Kontxalovski (de nom real Andrei Sergéievitch Mikhalkov).

La primera muller de Nikita Mikhalkov va ser la popular actriu russa Anastasia Vertínskaia, filla d'Alexandr Vertinski. Els seus fills Stepan, Anna, Artiom i Nadejda són així mateix actors que han participat en diverses pel·lícules russes. La seva segona esposa, Tatiana Mikhalkova (Solovieva), va ser una model russa molt popular.

Carrera

[modifica]

Actor

[modifica]

Mikhalkov va debutar com a actor el 1961 a la pel·lícula Tutxi nad Bórskom (Тучи над Борском), del director Vassili Ordinski. Entre el 1963 i el 1966 Mikhalkov es va graduar a l'Escola de Teatre Xukin del Teatre Vakhtàngov i posteriorment va participar en un curs de direcció cinematogràfica impartit per Michail Romm, a l'Escola Superior VGI' de Moscou. En aquesta època Mikhalkov va obtenir el seu primer paper important en la pel·lícula Ia xagaiu po Moskve (Я шагаю по Москве) (1963) del director soviètic Georgi Danélia.

Sota la direcció del seu germà Andrei, Mikhalkov va interpretar el príncep Nélidov a la pel·lícula Dvoriánskoie gnezdó (Дворянское гнездо) (1969) i va obtenir també un paper de protagonista a Siberiade (Сибириада) (1979). Amb el seu paper a les pel·lícules Estació per a dos (Vokzal dlia dvoïkh, Вокзал для двоих) (1983) i Jestoki romans (Жестокий романс) (1985) del director Eldar Riazànov, Mikhalkov va guanyar popularitat entre el públic rus i va obtenir el premi al millor actor de la revista de cinema Sovietski Ekran, elegit pels lectors.

Nikita Mikhalkov ha actuat en més de 40 pel·lícules, algunes de les quals han sigut dirigides per ell mateix. Entre elles destaquen per exemple Sibirski tsiriúlnik (Сибирский цирюльник), on Mikhalkov interpreta el tsar rus Alexandre III, o Cremats pel sol (Утомленные солнцем), on interpreta el coronel Serguei Kótov, en una pel·lícula que li va valer un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1994.[1]

Director

[modifica]

A partir dels anys 1960 Mikhalkov va iniciar-se també en la direcció de pel·lícules. Entre els treballs més exitosos dels anys 1970 destaquen El seu entre estranys, un estrany entre els seus (Свой среди чужих, чужой среди своих, Svoi sredí txujikh, txujoi sredí svoïkh, 1974), pel·lícula sobre la Guerra Civil Russa que va obtenir el premi Concha de Oro al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; i la pel·lícula Uns quants dies de la vida d'I. I. Oblómov (Несколько дней из жизни И. И. Обломова, Néskolko dnei iz jizni I.I. Oblómova, 1979), adaptació cinematogràfica d'una obra de l'escriptor rus Ivan Aleksàndrovitx Gontxarov amb l'actor Oleg Tabakov com a protagonista.

El 1983, amb el seu drama conjugal Sense testimonis (Без свидетелей, Bez svidételei), Mikhalkov va obtenir el premi FIPRESCI del Festival Internacional de Cinema de Moscou, del qual és el president des de l'any 2000.[2]

El 1987 el director rus va filmar Ulls negres (Очи чёрные, Otxi txiórnie), una pel·lícula formada de diversos relats curts inspirats en l'obra d'Anton Txékhov. Actors destacats de la pel·lícula són Silvana Mangano i sobretot Marcello Mastroianni, el qual se'n va endur el premi al millor actor del Festival de Canes de 1987.[3]

Mikhalkov va ser nominat en dues ocasions a la millor pel·lícula estrangera dels premis de cinema francès César, per les seves obres Ulls negres, el 1988, i el road movie Urga, el 1992. Va ser amb aquesta darrera pel·lícula que Mikhailkov va aconseguir un ampli repertori de premis i nominacions: Urga va guanyar el Lleó d'Or del Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1991, un premi de cinema rus Nika per a la millor direcció el 1993, una nominació als Premis Independent Spirit i encara una altra nominació per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de la gala del 1993.

El 1994, va ser l'any de la consagració del director rus, que va acaparar tota l'atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Cremats pel sol (Утомлённые солнцем, Utomliónnie sólntsem), guanyadora del Gran Premi del Jurat del Festival de Canes i amb la qual Mikhailkov se'n va endur per fi l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de la gala de 1995.

Pel que fa als premis BAFTA, Mikhalkov va ser nominat en dues ocasions: el 1989 amb Ulls negres i el 1996 amb Cremats pel sol.

El 1996 Mikhalkov va ostentar el càrrec de president del jurat de la 46a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín[4] i el mateix any el director rus va ser premiat amb el Grand Prix Spécial des Amériques.

El 1999 Mikhalkov va ampliar la seva col·lecció de trofeus al rebre el premi Town of Karlovy Vary Award, atorgat al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.

Després de prendre's una pausa com a director de cinema, de diversos anys de durada, el 2007 Mikhalkov va reprendre la direcció cinematogràfica amb el thriller 12, que va suposar la seva 20a direcció. El remake de Dotze homes sense pietat (1957) de Sidney Lumet, en el qual Mikhalkov interpreta també el personatge principal, va ser estrenat en ocasió de la 46a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, on va competir pel màxim guardó del festival italià. Malgrat no guanyar el Lleó d'Or, el director rus va rebre en canvi un Lleó especial per la seva trajectòria cinematogràfica. El mateix any, 12 va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El 2010 Mikhalkov va filmar Utomliónnie sólntsem 2 (Утомлённые солнцем 2), la segona part de l'aclamada Cremats pel sol.[5] De nou, el director rus va interpretar una figura principal, juntament amb l'actor rus Oleg Ménxikov. A diferència de la primera part, en aquesta ocasió la pel·lícula del popular cineasta rus no va obtenir una bona acollida a la 63a edició del Festival de Canes, certament on la pel·lícula va ser presentada a nivell mundial.

Vida personal

[modifica]

La primera esposa de Mikhalkov va ser la reconeguda actriu russa Anastassia Vertínskaia, amb qui es va casar el 6 de març de 1967. Van tenir un fill, Stepan (nascut el setembre de 1966).

Amb la seva segona esposa, l'exmodel Tatiana, va tenir un fill, Artiom (nascut el 8 de desembre de 1975), i unes filles, Anna (nascuda el 1974) i Nadejda Mikhalkova (nascuda el 27 de setembre de 1986).

Activitat política

[modifica]
Mikhalkov amb el primer ministre rus Vladímir Putin al rodatge de la pel·lícula Burnt by the Sun 2 a l'óblast de Leningrad el 13 de maig de 2008

Mikhalkov participa activament en la política russa. És conegut per les seves opinions, de vegades nacionalistes russes i eslavòfiles. Mikhalkov va ser instrumental en la propagació de les idees d’Ivan Ilín a la Rússia postsoviètica. Va escriure diversos articles sobre Ilyin i va tenir la idea de traslladar les seves restes des de Suïssa al monestir de Donskoy a Moscou, on el filòsof havia somiat trobar el seu darrer refugi. La cerimònia de reenterrament, també d’Anton Denikin, un general amb el lema Rússia, una i indivisible, es va celebrar el 3 d'octubre de 2005.

L'octubre de 2006, Mikhalkov va visitar Sèrbia, donant suport moral a la sobirania de Sèrbia sobre Kosovo.[6] El 2008, va visitar Sèrbia per donar suport a Tomislav Nikolić, que en aquell moment es presentava com a candidat ultranacionalista a la presidència sèrbia. Mikhalkov va participar en una reunió de Nomocanon, una organització juvenil sèrbia que nega els crims de guerra comesos pels serbis durant les Guerres de Iugoslàvia de 1992-99. En un discurs pronunciat a l'organització, Mikhalkov va parlar d'una guerra contra l'ortodòxia on va citar el cristianisme ortodox com la principal força que s'oposa al McDonald's cultural i intel·lectual. En resposta a la seva declaració, un periodista va preguntar a Mikhalkov: Què és millor, McDonald's o l'estalinisme? Mikhalkov va respondre: Això depèn de la persona.[7] Mikhalkov s'ha descrit a si mateix com a monàrquic.[8][9]

Mikhalkov ha estat un ferm partidari del president rus Vladímir Putin. L'octubre de 2007, Mikhalkov, que va produir un programa de televisió pel 55è aniversari de Putin, va cosignar una carta oberta demanant a Putin que no dimitís després de l'expiració del seu mandat.[10]

El lideratge vertical de Mikhalkov del Sindicat de Cinematògrafs[11] ha estat criticat per molts cineastes i crítics russos destacats com a autocràtic, i va animar molts membres a marxar i formar un sindicat rival l'abril de 2010.[12][13]

El 2015, a Mikhalkov se li va prohibir l'entrada a Ucraïna durant 5 anys a causa del seu suport a l’annexió russa de Crimea el 2014.[14][15] Malgrat el seu suport a l'annexió de Crimea, també va demanar l'alliberament del cineasta ucraïnès empresonat Oleh Sentsov.[16]

El 24 de febrer de 2022, va defensar el reconeixement internacional de la República Popular de Donetsk i la República Popular de Luhansk per part de Rússia i va donar suport a la Invasió russa d'Ucraïna del 2022, al·legant la traïció d'Ucraïna i els assassinats de residents del Donbàs.[17] També va criticar les figures culturals russes que s'oposen a la invasió de Rússia, argumentant que guardaven silenci sobre els crims contra el Donbàs i que ara, en la seva opinió, només estan salvant les seves propietats a l'estranger de les sancions i ensenyant als seus fills allà.[17]

El desembre de 2022, la Unió Europea va sancionar Mikhalkov en relació amb la Invasió russa d'Ucraïna del 2022.[18] El gener de 2023, Ucraïna va imposar sancions a Mikhalkov pel seu suport a Invasió russa d'Ucraïna del 2022.[19][20]

Filmografia (selecció)

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «'Burnt By the Sun' Wins Foreign Film Oscar» (en anglès). AP NEWS. Arxivat de l'original el 2023-04-10 [Consulta: 30 maig 2025].
  2. ↑ «Московский Международный кинофестиваль». [Consulta: 30 maig 2025].
  3. ↑ «OUTOMLIONNYE SOLNTSEM» (en anglès). Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 2014-12-11 [Consulta: 30 maig 2025].
  4. ↑ «Juries» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2025].
  5. ↑ «"Цитадель" Михалкова выдвинута на "Оскар"». Arxivat de l'original el 2010-04-22. [Consulta: 30 maig 2025].
  6. ↑ Михалков: "Я приехал, чтобы поддержать сохранение Косова в составе Сербии"[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Ragozin, Leonid «Còpia arxivada». Russian Newsweek, 4, 178, 21–27 gener 2008. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2009 [Consulta: 14 maig 2009].
  8. ↑ Великое интервью о великом кино Arxivat 2010-11-26 a Wayback Machine.. Kommersant.ru. 11 maig 2010.
  9. ↑ «Никита Михалков сдал мигалку». Arxivat de l'original el 6 agost 2012. [Consulta: 4 febrer 2016].
  10. ↑ Moscow Times, 24-03-2008. Arxivat de l'original el 30 març 2008 [Consulta: 24 març 2008].
  11. ↑ Peter Rollberg. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. US: Rowman & Littlefield, 2016, p. 489–491. ISBN 978-1442268425. 
  12. ↑ НАМ НЕ НРАВИТСЯ Arxivat 2010-04-12 a Wayback Machine. – manifesto of those starting new union
  13. ↑ «Opponents of Nikita Mikhalkov to Found Alternative Union of Cinematographers». Russia-ic.com, 19-04-2010. Arxivat de l'original el 14 d’octubre 2013. [Consulta: 13 octubre 2013].
  14. ↑ «Director Nikita Mikhalkov Speaks Out After Ukraine Ban». The Hollywood Reporter, 31-08-2015. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2021. [Consulta: 27 maig 2025].
  15. ↑ «Кінорежисер Михалков створює загрозу нацбезпеці України – СБУ». Arxivat de l'original el 2022-06-21. [Consulta: 27 maig 2025].
  16. ↑ «Никита Михалков – Дождю: "Коллективных писем я не подписываю". Как режиссер вступился за украинского коллегу Сенцова», 29-06-2014. Arxivat de l'original el 16 de març 2022. [Consulta: 27 maig 2025].
  17. ↑ 17,0 17,1 (en rus) Tass, 25-02-2022.
  18. ↑ «COUNCIL DECISION (CFSP) 2022/2477 of 16 desembre 2022». Arxivat de l'original el 15 de maig 2024. [Consulta: 8 febrer 2023].
  19. ↑ «Zelensky imposes sanctions against 119 Russian cultural and sports figures». Meduza, 07-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-13. [Consulta: 7 gener 2023].
  20. ↑ «Ukraine imposes sanctions on Russian, pro-Russian celebrities.». The Kyiv Independent, 07-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-23. [Consulta: 7 gener 2023].
  21. ↑ «Festival de Cannes: The Barber of Siberia». Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 30 maig 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikita Mikhalkov
  • Mikhalkov Productions (rus)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nikita_Mikhalkov&oldid=35142014»