George Stevens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge Stevens
George Stevens with Oscar for Giant.jpg
modifica
Biografia
NaixementGeorge Cooper Stevens
8 de desembre de 1904
Oakland, Califòrnia (EUA)
Mort8 de març de 1975(1975-03-08) (als 70 anys)
Lancaster, Califòrnia (EUA)
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park modifica
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióDirector de cinema, productor de cinema, director de fotografia, guionista, sindicalista i actor de teatre modifica
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial modifica
Obra
Família
CònjugeYvonne Howell (1930-1947)
Joan McTavish (1968-1975)
FillsGeorge Stevens, Jr. modifica
Premis
Premis Oscar
Millor director
1951 - A Place in the Sun
1956 - Gegant
Premi Irving G. Thalberg
1954 - Trajectòria cinematogràfica
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1959 The Diary of Anne Frank
1956 Gegant
1953 Arrels profundes
1951 A Place in the Sun
1943 The More the Merrier
1942 The Talk of the Town
1942 Woman of the Year
1939 Gunga Din
1936 En ales de la dansa
1935 Somnis de joventut
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)

IMDB: nm0828419 Allocine: 1430 Rottentomatoes: celebrity/george_stevens Allmovie: p118815 TCM: 184419 IBDB: 112828
Discogs: 3861943 Find a Grave: 3120 Modifica els identificadors a Wikidata

George Stevens (Oakland, Califòrnia, 18 de desembre de 1904 - Lancaster, Califòrnia, 8 de març de 1975), nom amb què és conegut George Cooper Stevens, fou un guionista, productor i director de cinema estatunidenc.[1]

Biografia[modifica]

George Cooper Stevens va néixer a Oakland, Califòrnia;[2] era fill de Landers Stevens i Georgie Cooper, ambdós actors.

Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Somnis de joventut, protagonitzada per Katharine Hepburn.

En la segona meitat de la dècada dels 30, el nom de Stevens estaria relacionat amb els musicals de Ginger Rogers i Fred Astaire, com En ales de la dansa (1936). Però també els va dirigir separadament. Astaire va estar a les ordres de Stevens en solitari a Senyoreta en desgràcia (1937) i Rogers a Intrigues femenines (1938).

Gunga Din (1939), Serenata nostàlgica (1941), Woman of the Year (1942) amb la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracy o The Talk of the Town (1942) van ser les seves últimes obres abans de la seva intensa col·laboració en la guerra.

Durant la Segona Guerra Mundial, Stevens es va unir als Army Signal Corps i va dirigir una unitat de cinema des de 1943 fins a 1946, sota el comandament del general Dwight D. Eisenhower.[3] El 1945 va ser l'encarregat de donar a conèixer al món les horribles imatges del camp de concentració de Dachau. Potser, gràcies a aquesta experiència, les seves pel·lícules van deixar de ser les comèdies romàntiques i musicals frívols per entrar en una etapa molta més madura i, alhora, realista. Així arribarien A Place in the Sun (1951, Oscar al millor director), Arrels profundes (1951), Gegant (1956) i The Diary of Anne Frank (1959).

Les seves últimes produccions foren The Greatest Story Ever Told (1965) i L'únic joc de la ciutat (1970), abans de la seva mort al seu ranxo californià de Lancaster, Califòrnia el 1975.

Filmografia[modifica]

  • Ladies Last (1930)
  • Air-Tight (1931)
  • Blood and Thunder (1931)
  • Call a Cop! (1931)
  • High Gear (1931)
  • Mama Loves Papa (1931)
  • The Kick-Off! (1931)
  • Boys Will Be Boys (1932)
  • The Finishing Touch (1932)
  • Who, Me? (1932)
  • The Cohens and Kellys in Trouble (1933)
  • A Divorce Courtship (1933)
  • Family Troubles (1933)
  • Flirting in the Park (1933)
  • Grin and Bear It (1933)
  • Quiet Please! (1933)
  • Rock-a-Bye Cowboy (1933)
  • Room Mates (1933)
  • Should Crooners Marry (1933)

Referències[modifica]

  1. Obituary Variety, March 12, 1975, page 79.
  2. «George Stevens | American director» (en anglès).
  3. Sinyard, Neil. George Stevens: The Films Of a Hollywood Giant. McFarland & Company, Inc., 2019, p. 91. 

Enllaços externs[modifica]