Tony Richardson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTony Richardson
Tony richardson.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Cecil Antonio Richardson
5 de juny de 1928
Shipley, Anglaterra
Mort 14 de novembre de 1991(1991-11-14) (als 63 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Sida
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Alma mater Wadham College
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista, productor de cinema i actor
Obra
Obres destacades 1958 Look Back in Anger
1961 A Taste of Honey
1962 La soledat del corredor de fons
1966 Mademoiselle
Dades familiars
Cònjuge Vanessa Redgrave (1962-1967)
Fills
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor pel·lícula
1964 - Tom Jones
Millor director
1964 - Tom Jones
Premis BAFTA
Millor pel·lícula britànica
1962 - A Taste of Honey
Millor guió
1962 - A Taste of Honey

IMDB: 0724798
Modifica dades a Wikidata

Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat.

Tony Richardson una de les figures més influents dels angry young men (joves ferotges) del cinema britànic, es veié obligat a anar a un estricte col·legi de secundària on desenvolupà un sentiment de temor i desconfiança vers el sistema de classes britànic, que sempre estaria present en llur films com a director.

A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955).

L'apogeu de Richardson com a director fou molt breu però intens. A Taste of Honey (1961) documenta la vida de la classe obrera britànica. La solitud del corredor de fons (1962) recupera les seves pròpies experiències en el col·legi per a recrear una visió d'un reformatori estatal com un infern a la terra. Richardson muntà el film amb tal ritme visual que se'n surt de la pantalla.

El seu major èxit comercial i de crítica fou Tom Jones (1963), adaptació de la novel·la de Henry Fielding. A pesar d'aquest èxit, la seva carrera començava a declinar. La seva versió d'Estimats difunts (1965), d'Evelyn Waugh, fou un inexplicable fracàs. Menys èxit tingueren encara llurs obres posteriors, entre elles Ned Kelly (1970) i The hotel New Hampshire (1984), basat en un relat de John Irving.

El 1991, Richardson acabà el drama militar Les coses que no moren mai (1994), el seu últim treball i també el més eficaç. Per desgràcia, li diagnosticaren la sida durant el rodatge i morí poc temps després. Malgrat la seva bisexualitat, va estar casat amb l'actriu Vanessa Redgrave de 1962 a 1967 i van tenir dues filles, Natasha Richardson (1963-2009) i Joely Richardson, nascuda el 1965, ambdues actrius.

La carrera de Richardson és atípica, però llurs primers treballs segueixen resultant aguts, agressius i molt bells. La seva contribució al cinema és evident i duradora.

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  • 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 313. Editorial Grijalbo.

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema