Billy Wilder

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBilly Wilder
Gloria Swanson & Billy Wilder - ca. 1950.JPG
Gloria Swanson (esquerra) i Billy Wilder, ca. 1950
Biografia
Naixement Samuel Wilder
22 de juny de 1906
Sucha (Imperi austrohongarès),
(ara Sucha Beskidzka, Polònia)
Mort 27 de març de 2002(2002-03-27) (als 95 anys)
Hollywood, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Pneumònia
Lloc d'enterrament Westwood Village Memorial Park Cemetery Tradueix
Nacionalitat Àustria Àustria
Estats Units Estats Units
Grup ètnic Jueus
Educació Universitat de Viena
Activitat
Ocupació Guionista, director de cinema, productor de cinema, escriptor i periodista
Obra
Obres destacables 1943 Five Graves to Cairo
1944 Double Indemnity
1945 Dies perduts
1948 A Foreign Affair
1950 Sunset Boulevard
1951 Ace in the Hole
1953 Stalag 17
1954 Sabrina
1955 The Seven Year Itch
1957 Love in the Afternoon
1957 Testimoni de càrrec
1959 Ningú no és perfecte
1960 L'apartament
1961 Un, dos, tres
1963 Irma la Douce
1964 Fes-me un petó, ximplet
1966 The Fortune Cookie
1970 The Private Life of Sherlock Holmes
1972 Avanti!
1974 The Front Page
1978 Fedora
Família
Cònjuge Judith Coppicus (1936-1946)
Audrey Young (1949-2002)
Germans W. Lee Wilder Tradueix
Premis
Premis Oscar
Millor director
1946 - Dies perduts
1961 - The Apartment
Millor guió adaptat
1946 - Dies perduts
Millor guió original
1951 - Sunset Boulevard
1961 - The Apartment
Globus d'Or
Millor director
1946 - Dies perduts
1951 - Sunset Boulevard
Millor guió
1955 - Sabrina
Premis BAFTA
BAFTA honorífic
1995 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1972 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
1993 - Trajectòria cinematogràfica
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1943 Five Graves to Cairo
1944 Double Indemnity
1945 Dies perduts
1948 A Foreign Affair
1950 Sunset Boulevard
1951 Ace in the Hole
1953 Stalag 17
1954 Sabrina
1955 The Seven Year Itch
1957 Love in the Afternoon
1957 Testimoni de càrrec
1959 Ningú no és perfecte
1960 L'apartament
1961 Un, dos, tres
1963 Irma la Douce
1964 Fes-me un petó, ximplet
1966 The Fortune Cookie
1970 The Private Life of Sherlock Holmes
1972 Avanti!
1974 The Front Page
1978 Fedora

IMDB: 697
Modifica les dades a Wikidata

Samuel Wilder, més conegut com a Billy Wilder (Sucha, Imperi austrohongarès, 22 de juny del 1906 - Hollywood, Estats Units, 27 de març del 2002) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc d'origen austríac.[1]

Biografia[2][3][modifica]

Va nàixer a la ciutat de Sucha, una zona de Polònia que llavors formava part de l'Imperi austrohongarès. La família es traslladà a Viena pocs anys després, així que Wilder va passar la seua infància i la seua joventut a Àustria.

La seva vida creativa començà allí. El seu primer treball va ser com a cronista en el periòdic austríac Juranek. Va brillar en la seva feina i de seguida es va guanyar la fama de perseguir els seus temes amb obstinació.

El juny de 1926, Wilder va viatjar a Berlín, convidat pel músic de jazz Paul Whiteman, i es va quedar allà. Va continuar treballant com a cronista a Berlín, havent d'alternar esta ocupació amb d'altres per a sobreviure.[4][5] Allí es va aficionar al cinema, després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. Una d'aquestes va ser El cuirassat Potemkin, de Serguei Eisenstein.[6]

La seva gran imaginació el va portar cap a l'elaboració de guions. El 1929 va començar a treballar per a la UFA, la creixent indústria cinematogràfica alemanya, gràcies a la qual va conèixer els grans directors del moment. Gràcies a la gran productivitat de l'època, va poder firmar una quinzena de pel·lícules mentre que la seva reputació va anar en augment, coincidint amb la proximitat de la guerra.

Després de la pujada al poder d'Adolf Hitler, l'any 1933, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín a causa de la seua ascendència jueva. Sa mare moriria en els camps de concentració d'Auschwitz.[7] Va estar a París, on va dirigir la seva primera pel·lícula, Mauvaise graine (1934). Des d'allí, es va traslladar als Estats Units juntament amb l'actor Peter Lorre. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difícils durant una temporada. Wilder va passar a formar part del grup de refugiats europeus que van canviar la història del cinema. Entre ells destaquen Fred Zinnemann, Otto Preminger o Douglas Sirk, conegut com el gran mestre del melodrama americà.

Allí va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tenir l'ocasió de col·laborar amb grans directors com William Dieterle, Raoul Walsh, Howard Hawks o Ernst Lubitsch, el seu gran mestre, que havia arribat a Amèrica amb anterioritat. Va col·laborar amb el seu mentor a Bluebeard's Eight Wife (1938) i Ninotchka (1938). El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pel·lícules de Lubitsch".[8]

Com a guionista, Wilder va escriure 60 pel·lícules. Com a director, va realitzar 26 pel·lícules.[9] Va ser guardonat amb set Oscar després d'haver estat nominat en 21 ocasions.

Durant la seva etapa de guionista, Wilder es va crear un cert renom dins la indústria de Hollywood i aviat va dirigir la seva primera pel·lícula a Amèrica, El superior i la menor, l'any 1942. Va crear el guió d'aquesta juntament amb el seu gran primer col·laborador, Charles Brackett, amb qui va treballar-hi més de deu anys.

Al seu debut com a director, Wilder aplica tot allò après amb els grans mestres de la comèdia. L'any següent, però, roda Five Graves to Cairo (1934), canviant totalment de registre amb un thriller ambientat en el conflicte bèl·lic que convulsava el món d'aquella època.

A continuació dirigeix Double Indemnity (1944), un excel·lent exemple de cinema negre basat en la novel·la de James M. Cain que es convertiria en el seu primer èxit. En aquest film hi trobem l'actor Fred MacMurray, que encarna un venendor de pòlisses d'assegurances, que s'alia amb Barbara Stanwyck, el típic prototip de femme fatale, per eliminar el marit d'aquesta i així cobrar els diners. El guió, co-escrit amb Raymon Chadler, fa palès a la teoria de Borwell de que "el cinema negre és el gènere menys clàssic de tots". Presenta el recorregut de forma retrospectiva, com si d'un flashback es tractés, inspirant-se amb la pel·lícula M, el vampir de Düsseldorf (1931) dirigida per Fritz Lang, fent això en forma de confessió. També inclou de veu en off i, gràcies a aquests dos recursos trenca en certa manera amb els cànons del classicisme de transparència i linealitat.

Wilder va obtenir el seus primers Oscars amb Dies perduts (1945) per millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat, un altre cop amb Brackett com a co-guionista.El públic, però, que acabava de sortir de la Segona Guerra Mundial, no estava preparat per l'excés de realisme amb que Ray Milland portava a la pantalla gran els problemes d'alcoholisme i potser buscava temes menys transcendents. La pel·lícula va ser un fracàs comercial.

Per les seves dues obres següents, Wilder va tornar a la comèdia amb The Emperor Waltz i A Foreign Affair, totes dues de 1948.

Dos anys més tard, va tornar amb la que molts consideren la seva millor obra, Sunset Boulevard (1950), obrint la dècada dels anys 50 a Hollywood. Tot i les discrepàncies sobre el gènere de la pel·lícula, té trets característics del gènere negre: el principal mòbil de la trama ens explica l'afer d'un crim i el cos principal de l'acció transcorre en un gran flashback (igual que ja havia fet anteriorment); la veu en off també hi és present en forma de monòleg interior molt cínic i irònic. En la pel·lícula, manierista, està plena de dispositius metalingüístics i reminiscències i jocs de mirall als passat anys 20, època que la protagonista Norma Desmond -interpretada per Gloria Swanson- enyora i recorda amb melancolia, pràcticament interpretant-se a ella mateixa com a antiga estrella del cinema mut. Personatges com Erich von Stroheim o Buster Keaton apareixen també en aquest film.

Aquesta va ser la seva última col·laboració amb Charles Brackett. Després va treballar amb altres col·laboradors a Ace in the Hole (1951), Stalag 17 (1953), la comèdia Sabrina (pel·lícula de 1954) amb Humphrey Bogart i Audrey Hepburn i, per últim, The Seven Year Itch (1955), amb la qual va crear la icònica imatge de Marilyn Monroe amb la faldilla aixecada en una de les boques de ventilació del metro de Nova York.

L'any 1957 va ser decisiu per la carrera de Wilder. Va rodar tres pel·lícules: L'esperit de St. Louis, Ariane i Witness for the Prosecution, però el més important va ser que començà a treballar amb I.A.L. Diamond, amb qui col·laboraria fins l'última de les seves pel·lícules. A partir d'aquí, Wilder començaria la seva etapa més còmica, que no abandonaria excepte en comptades ocasions.

Some Like It Hot (1959) ha estat elegida en múltiples ocasions com la millor comèdia de la història del cinema. Wilder es va atrevir a transvestir dos homes -Tony Curtis i Jack Lemmon- com a dones durant els conservadors anys 50, fet que va contrastar amb l'exuberància femenina de Marilyn Monroe. Per la seva banda, amb The Apartment va arribar a la seva cúspide pel que fa al guió, obtenint un total de cinc Oscars.Per a totes dues pel·lícules va comptar amb Lemmon, qui es convertiria en fetitxe per a ell.

L'etapa continua amb Un, dos, tres, Irma la douce, Kiss Me, Stupid, i The Fortune Cookie, l'última de les seves obres majors.

La vida privada de Sherlock Holmes és un exemple pel·lícula no còmica d'aquesta etapa de Wilder, i va seguida de Avanti (1972), The Front Page i Fedora (1978).[10][11][12]

El 1981, va dirigir la seua última pel·lícula, Buddy, Buddy. A partir de llavors, les companyies asseguradores ja no volien assegurar pel·lícules seues a causa de la seua avançada edat. Va morir 21 anys més tard, a l'edat de 95 anys en la seua residència de Beverly Hills, a causa d'una pneumònia.

En una entrevista publicada el 1952, Wilder va enumerar les seues deu pel·lícules favorites:[13]

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Com
Director Guionista Productor
1929 Der Teufelsreporter Sí
1930 Menschen am Sonntag Sí
1930 Ein Burschenlied aus Heidelberg Sí
1931 Der Mann, der seinen Mörder Sucht Sí
1931 Ihre Hoheit befiehlt Sí
1931 Der falsche Ehemann Sí
1931 Ihre Hoheit befiehlt Sí
1931 Princesse, à vos ordres! Sí
1931 Emil und die Detektive Sí
1932 Un peu d'amour Sí
1932 Happily Ever After Sí
1932 Der Sieger Sí
1932 Es war einmal ein Walzer Sí
1932 Ein blonder Traum Sí
1932 Scampolo, ein Kind der Strasse Sí
1932 Das Blaue von Himmel Sí
1933 Was Frauen träumen Sí
1933 Madame wünscht keine Kinder Sí
1933 Madame ne veut pas d'enfants Sí
1933 Adorable Sí
1934 One Exciting Adventure Sí
1934 Music in the Air Sí
1934 Mauvaise Graine Sí Sí
1935 Under Pressure Sí
1935 The Lottery Lover Sí
1937 Champagne Waltz Sí
1938 Bluebeard's Eighth Wife Sí
1938 That Certain Age Sí
1939 Midnight Sí
1939 What a Life Sí
1939 Ninotchka Sí
1940 Rhythm on the River Sí
1940 Aixeca't, amor meu (Arise, My Love) Sí
1941 Hold Back the Dawn Sí
1941 Ball of Fire Sí
1942 El superior i la menor (The Major and the Minor) Sí Sí
1943 Five Graves to Cairo Sí Sí
1944 Double Indemnity Sí Sí
1945 Dies perduts (The Lost Weekend) Sí Sí
1945 Death Mills Sí
1947 The Bishop's Wife Sí (*)
1948 Neix una cançó (A Song Is Born) Sí
1948 The Emperor Waltz Sí Sí
1948 A Foreign Affair Sí Sí
1950 Sunset Boulevard Sí Sí
1951 Ace in the Hole Sí Sí Sí
1953 Stalag 17 Sí Sí Sí
1954 Sabrina Sí Sí Sí
1955 The Seven Year Itch Sí Sí Sí
1957 L'esperit de St. Louis (The Spirit of St. Louis) Sí Sí
1957 Love in the Afternoon Sí Sí Sí
1957 Testimoni de càrrec (Witness for the Prosecution) Sí Sí
1959 Ningú no és perfecte (Some Like it Hot) Sí Sí Sí
1960 Ocean's 11 Sí (*)
1960 The Apartment Sí Sí Sí
1961 Un, dos, tres (One, Two, Three) Sí Sí Sí
1963 Irma, la douce (Irma la Douce) Sí Sí Sí
1964 Fes-me un petó, ximplet (Kiss Me, Stupid) Sí Sí Sí
1966 Un cop de sort / Bona estrella (The Fortune Cookie) Sí Sí Sí
1967 Casino Royale Sí (*)
1970 La vida privada de Sherlock Holmes (The Private Life of Sherlock Holmes) Sí Sí Sí
1972 Què va passar entre el meu pare i la teva mare? (Avanti!) Sí Sí Sí
1974 The Front Page Sí Sí
1978 Fedora Sí Sí Sí
1981 Buddy Buddy Sí Sí

(*) = No surt en els crèdits.

Guardons[14][modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.304. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  2. Biografia Billy Wilder (en castellà). 
  3. Internet Movie Database. Biografia Billy Wilder (en anglès). Internet Movie Database. 
  4. Philips, Alastair. City of Darkness, City of Light: Emigre Filmmakers in Paris, 1929-1939. Amsterdam University Press, 2004. p. 190 (anglès)
  5. Silvester, Christopher. The Grove Book of Hollywood. Grove Press, 2002. p. 311 (anglès)
  6. Filmin. 15 claves que quizá no conozcas sobre "El Acorazado Potemkin" (en castellà). Filmin. 
  7. Andreas Hutter and Heinz Peters. «Gitla stand nicht auf Schindlers Liste» (en alemany). Neue Zuercher Zeitung, 06-10-2011.
  8. Biografia de Lubitsch (en anglès). 
  9. Cook, David A.. A History of Narrative: Film Fourth Edition (en anglès). W. W. Norton & Company, 2004. ISBN 0-393-97868-0. 
  10. «kane3», 27-09-2007. [Consulta: 14 desembre 2017].
  11. «CUANDO DIOS DIRIGIA PELÍCULAS (LOS CIEN AÑOS DE BILLY WILDER)». [Consulta: 14 desembre 2017].
  12. Crowe, Cameron. Convevrsaciones con Billy Wilder (en castellano). Madrid: Alianza Editorial, S. A., 2000. 
  13. Karasek, Hellmuth «Entrevista a Billy Wilder» (en anglès). Sight and Sound, 1952.
  14. Nominacions i premis, a IMDb

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Billy Wilder Modifica l'enllaç a Wikidata