Vittorio de Sica
 Vittorio de Sica | |
|---|---|
 De Sica fotografiat per Stevan Kragujević el 1959 | |
| Biografia | |
| Naixement |
(it) Vittorio Domenico Stanislao Gaetano Sorano De Sica 7 de juliol de 1901 Sora (Itàlia) |
| Mort |
13 de novembre de 1974 (als 73 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Causa de mort | Càncer de pulmó |
| Lloc d'enterrament |
Campo Verano  |
| Nacionalitat |
 Itàlia |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Director de cinema, guionista, actor de teatre, actor de cinema i actor |
| Gènere artístic | Neorealisme |
| Obra | |
| Obres destacables |
1944 I Bambini ci guardano 1946 Sciuscià 1948 El lladre de bicicletes 1950 Miracle a Milà 1952 Umberto D. 1954 L'Oro di Napoli 1956 Il tetto 1960 La ciociara 1961 Il giudizio universale 1962 Boccaccio '70 1963 Matrimonio all'italiana 1964 Ieri, oggi e domani 1970 I Girasoli 1971 Il giardino dei Finzi Contini |
| Família | |
| Cònjuge |
Giuditta Risson (1933-1968) Maria Mercader Fordada (1968-1974) |
| Fills |
Christian De Sica Manuel De Sica |
| Parents | Achille Campanile () |
| Premis | |
| |
|
| |
 | |
 | |
Vittorio de Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 - Neuilly-sur-Seine, França, 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema neorealista italià i actor.[1]
Biografia[modifica]
Nascut en la pobresa, a Sora (Itàlia), començà la seva carrera com a actor de teatre a principis dels anys 20 i entrà a la companyia de teatre de Tatiana Pavlova el 1923.
Fundà la seva pròpia companyia amb la seva esposa, Giuditta Rissone, i Sergio Tofano. La companyia representà sobretot comèdies lleugeres, però també actuacions com Beaumarchais, i treballaren amb directors famosos com Luchino Visconti.
Després de divorciar-se de la seva primera esposa, es va casar amb l'actriu catalana, Maria Mercader Fordada,[2][3] nascuda a Barcelona el 1918, amb qui va tenir dos fills: l'actor Christian de Sica, i el músic Manuel de Sica.[4]
La seva trobada amb Cesare Zavattini fou un fet molt important: escrigueren junts alguns dels films més populars del neorealisme italià, com Sciuscià i El lladre de bicicletes.
Morí a París el 13 de novembre del 1974.
Filmografia[modifica]
- Gli uomini che mascalzoni (1932)
- Il signor Max (1937)
- Rose scarlatte (1939)
- Grandi magazzini (1939)
- Maddalena, zero in condotta (1940)
- Teresa Venerdì (1941)
- I bambini ci guardano (1942)
- Sciuscià (1946)
- El lladre de bicicletes (1948)
- Miracle a Milà ( Miracolo a Milano) (1951)
- Umberto D. (1952)
- L'oro di Napoli (1954)
- Casino de París (1957)
- El general de la Rovere (1959)
- La Ciociara (1960)
- Boccaccio '70 (1962)
- Ieri, oggi e domani (1963)
- Matrimonio all'italiana (1964)
- Caccia alla volpe (1966)
- Els gira-sols (1969)
- El jardí dels Finzi Contini (1970)
- El viatge (pel·lícula de 1974)1El viatge (1974)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vittorio de Sica |
- Vittorio de Sica a Internet Movie Database (anglès).
- Vittorio de Sica a TCM Movie Database (anglès).
- Vittorio de Sica a Allmovie (anglès).
- Vittorio de Sica a Find A Grave (anglès).
Referències[modifica]
- ↑ «Vittorio De Sica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Maria Mercader i Fordada a GEC
- ↑ Maria de la Asunción Mercader Fordada a IMDb
- ↑ Vittorio de Sica a IMDb
