Boccaccio '70

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaBoccaccio '70
Boccacio70e.jpg
Fitxa
Direcció Vittorio De Sica
Luchino Visconti
Federico Fellini
Mario Monicelli
Protagonistes
Producció Carlo Ponti
Tonino Cervi
Dissenyador de producció Piero Zuffi
Guió Cesare Zavattini
Luchino Visconti
Mario Monicelli
Federico Fellini
Música Nino Rota
Armando Trovaioli
Fotografia Otello Martelli
Giuseppe Rotunno
Armando Nanuzzi
Muntatge Leo Catozzo
Qualitat
País d'origen Itàlia
Estrena 1962
Durada 210 min.
Idioma original italià, alemany
Rodatge Europa Tradueix i Milà
Color en color
Descripció
Gènere Comèdia

IMDB: tt0055805 Filmaffinity: 960484 Allocine: 6299 Rottentomatoes: m/boccaccio_70 Allmovie: v6460 TCM: 69274
Modifica les dades a Wikidata

Boccaccio '70 és una pel·lícula italiana dirigida per Vittorio De Sica, Luchino Visconti, Federico Fellini i Mario Monicelli, estrenada l'any 1962.

Argument[modifica]

Quatre dels directors italians més brillants de tots els temps adapten a la pantalla històries curtes de Boccaccio en aquesta comèdia satírica. A Renzo i Luciana Monicelli ens explica la història d'un home i una dona que es veuen obligats a amagar el seu casament al seu cap comú per no perdre els seus respectius treballs. Fellini presenta a Le Tentazioni l'Dottor Antonio a Antonio, un home que s'escandalitza per un cartell de publicitat. Per la seva banda, Visconti ens ensenya a Il lavoro a un comte involucrat en un escàndol. De Sica ens explica una història ambientada a Nàpols, La Riffa.[1]

Repartiment[modifica]

Els quatre episodis original eren:

Comentaris[modifica]

Un dels innombrables films d'episodis rodats a Itàlia durant els 60, avalat pel prestigi dels seus quatre directors. A l'irregular conjunt destaca el segment de Fellini, on es lliura una de les seves delirants fantasies amb tanta imaginació com sentit de l'humor, justificant per si sol la visió del film. L'episodi de Mario Monicelli va ser eliminat en la majoria de les versions estrenades.

Referències[modifica]

  1. «Boccaccio 70». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]