Sciuscià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSciuscià
Sciuscià pòster.jpg
Fitxa
DireccióVittorio de Sica Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPaolo William Tamburella i Giuseppe Amato Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióIvo Battelli Modifica el valor a Wikidata
GuióSergio Amidei, Cesare Giulio Viola, Cesare Zavattini i Adolfo Franci Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlessandro Cicognini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAnchise Brizzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNiccolò Lazzari Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEnte Nazionale Industrie Cinematografiche i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal, drama, pas a la majoria d'edat i cinema de presons Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0038913 Filmaffinity: 416349 Allocine: 3840 Rottentomatoes: m/shoeshine Allmovie: v44429 TCM: 89975 TV.com: movies/shoeshine Modifica el valor a Wikidata

Sciuscià és una pel·lícula italiana dirigida per Vittorio De Sica i estrenada l'any 1946. Guanyadora de l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa, 1947, i nominada al Millor Guió Original.[1]

Argument[modifica]

A la Roma de postguerra, durant l'ocupació aliada, dos joves amics enllustradors, Giuseppe i Pasquale, somien amb tenir un cavall, però no s'ho poden permetre així que tan sols poden viure netejant botes als carrers de Roma.

Un dia, Attilo, el germà gran de Giuseppe, visita als dos nois. Attilo explica a Pasquale que Panza, un mafiós de la zona, té treball per a ells. Pasquale i Giuseppe es reuneixen amb ell, que els ofereix dues mantes per vendre. Giuseppe i Pasquale les ven a una adivinadora. Després de la venda, Panza, Attilo, i un altre home entren a la casa de la adivinadora fent-se passar per policies i l'acusen de comprar en el mercat negre. Mentrestant, els nois tenen diners suficients per comprar el somiat cavall. Els nois van per la ciutat amb el cavall. Però l'autèntica policia recull la denúncia de l'adivinadora i acusa els nois d'haver-los robat 700,000 lires, cosa que realment van fer Panza i Attilo. Els nois neguen els càrrecs però Giuseppe i Pasquale són enviats a un reformatori. Entre maltractaments i incomprensions, sofreixen una experiència dolorosa que els canviarà fins al punt d'arruïnar la seva amistat. La fugida resulta més dramàtica que la detenció i acaba en una tragèdia.

Comentaris[modifica]

Sciuscià reflecteix el malestar social d'una Nàpols aterrada per la guerra i l'ocupació nord-americana. Mostra les repercussions que la guerra causa en els més dèbils, els nens. La narració s'acosta a l'estil documental, amb actors del carrer i escenaris reals, sense ficticismes. La pel·lícula, premiada amb un Oscar l'any 1947, es basa en un guió sòlid, signat per Cesare Zavattini.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Sciuscià (1946)». Archivio del Cinema Italiano. [Consulta: 10 setembre 2021].
  2. admin. «SHOESHINE (1946) - Review by Pauline Kael» (en anglès britànic). Scraps from the loft, 07-07-2017. [Consulta: 16 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]